Línia P a Camprodon

Això de la Línia P no existeix, i molt menys la línia Gutiérrez. En tot cas caldria parlar de la Organización Defensiva del Pirineo. Com molt bé explica Josep Clara,  es tracta d’una estructura no lineal que pretenia assegurar que ningú no envairia l’estat Espanyol, tant si eren els exèrcits alemanys com els aliats.

La idea ja havia estat present en l’exèrcit franquista fins i tot abans del final de  la Guerra Civil, però el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial va reactivar la posada en marxa d’aquest conjunt que es va preveure que estaria format per unes 10.000 estructures (búnquers, per entendre’ns). De tota manera, la meitat no es varen construir mai, i els que es varen construir mai no varen arribar a funcionar.

Si dic que no existeix una “línia P” és pel fet que no es pensava en un conjunt de defenses enllaçades entre elles, sinó que es creaven una sèrie de Centres de Resistència, que pretenien frenar l’avenç dels exèrcits enemics que pretenguessin penetrar al nostre país a través del Pirineu. El mapa de conjunt que ja fa anys varen fer Serrat i Blanchon dona una idea clara del que es tractava i del seu allunyament de la frontera:

A la zona de Camprodon hi trobem diversos Centres de Resistència, els més propers el 36, el 36 bis i el 37. En aquest post i en un que sortirà dins de cinc dies, farem un repàs dels elements que es trobaven al CR 37.

El Centre de Resistència 37 es trobava al sud i sud-oest de Camprodon. Segons Josep Clara es va preveure fer-hi un total de 64 obres, però finalment  només se’n varen executar 53, algunes de les quals són força conegudes.

Aquest és el cas del sector C, ben visible al costat de la carretera C-38, a la sortida sud del poble. Aquí hi havia un total de 7 estructures, fonamentalment nius de metralladores. Els podeu visitar aparcant el cotxe al costat dels búnquers mateix o sinó seguint aquesta ruta.

Els sectors J, K i L es troben al sud-oest de la vila, actualment enmig del bosc per on passa el sender que puja a la serra Cavallera (de fet, són una mica a la dreta del bosc, cap a ponent). El mapa que adjunto pot donar una idea d’on es troben:

La majoria dels elements que es conserven corresponen a nius de metralladores o de fusells metralladors. En podeu veure una recreació 3D en la pàgina web de Nicolas Barré, que a més té el mapa més complet que conec d’aquesta immensa fortalesa.

Jo només  hi he comptat 10 estructures, de les 14 que ressenya un mapa que va publicar Josep Clara (p. 113). Segur que les altres no les he sabut trobar.

Aquestes estructures les va construir un batalló de sapadors de l’exèrcit espanyol, com es pot veure en l’escut que troben en algun dels casos estudiats. En una de les taules interiors, trobem gravada la data del 7 d’agost de 1945 i unes inicials (AMC), segurament la data en què es varen construir.

En el proper post podreu veure el mapa que se’n va fer fa uns vuitanta anys.