Un dels elements que sobresurt en el gòtic religiós català és Santa Maria de Castelló d’Empúries, a l’Empordà.
A la portalada s’hi poden veure una sèrie de cassoletes. En un primer grup en veiem quatre que sembla que dibuixin una línia recta:
Però just al costat hi ha aquest conjunt, format per 25 cassoletes distribuïdes en columnes i fileres (5×5).
La seva disposició fa pensar que es tracta d’un marro, que el DIEC defineix com un “Joc popular per a dos jugadors consistent a col·locar en filera tres fitxes sobre tres dels nou punts d’un quadrat, dibuixat amb les diagonals i mediatrius de cada cantó”, és a dir, un tres en ratlla. N’hi ha un altre en una sala de la presó, avui museu, que precisament dona nom a aquella habitació.
Però segons una il·lustració que Joan Amades publica sobre un gravat del segle XVIII en què es veu dues persones jugant al joc del marro, semblaria que més aviat es tractés d’un joc de punteria:
Si es tractés d’un joc de punteria (a veure qui introdueix més pedres dins de la cassoleta) hauríem trobat algunes explicacions a altres cassoletes que trobem, per exemple, en creus de terme. Però només és una hipòtesi.
De fet, segurament Amades es va confondre de joc i la il·lustració correspon més a la trisella, un joc tradicional que consistia a llançar pedres en una eina antigament utilitzada al camp i veure qui n’encertava més. En aquest sentit sabem que:
Patrimoni Existencial 
One thought on “Un marro a l’entrada d’una església”