Passant per un camí que va a mitja costa entre la Serra de l’Arca i la riera d’Avencó, encara no un quilòmetre endins del terme del Brull, em vaig enfilar a una pedra de gres vermell i em va cridar l’atenció una gran cavitat arrodonida visiblement antròpica.
Aquell dia, vaig deixar la cosa aquí, perquè no vaig saber-ho interpretar. Dubtava entre que fos una premsa de vi o un forn d’oli de ginebre, però cap de les dues interpretacions no m’acabava de fer el pes. Així és que un altre dia vaig decidir tornar-hi. Al principi no hi vaig veure res, i em vaig dedicar a donar una volta per veure si a les pedres del costat hi havia alguna cosa. Després d’una estona d’observació que no va donar cap resultat, vaig decidir tornar a la primera roca i mirar-la amb més deteniment.
Hi havia una segona cavitat al costat i, mirant de netejar-la, em va semblar veure-hi alguns gravats. Total que poc a poc varen anar sortint algunes creus, cosa que confirmava que les petites cavitats que tenien al seu costat havien de ser cassoletes.
Com es veu en la foto, en un extrem de la roca hi ha dues cassoletes molt més grans que la resta, segurament fetes amb posterioritat. De seguida em va venir al cap un llibre de Jean Abelanet sobre les roques gravades nord-catalanes, on es reprodueix un document de l’any 1011, una butlla papal sobre els límits del monestir de Cuixà. En aquesta butlla es parla d’unes creus que estan gravades en roques per indicar els límits de l’alou del monestir. De fet, en la consagració de l’església de Sant Martí d’Aiguafreda (any 898) també es parla d’una creu feta en un arbre per indicar el límit de la parròquia (ad ipsum arborem ubi crus facta est).
La utilització de cassoletes com a indicadors de límits parroquials o locals també és molt antiga. El ja esmentat Jean Abelanet reprodueix un document de l’any 1425 en què es parla d’unes pedres amb creus i “escudelles” per indicar alguns límits de la parròquia de Jújols (Conflent). Està clar que aquestes escudelles havien de ser cassoletes.
La nostra hipòtesi és que aquesta roca actuaria de límit (no sabem de què) i que va ser visitada regularment i marcada amb creus o cassoletes per donar a entendre que no era un element natural i recordar aquesta delimitació. Confirma la idea que es tracta d’una fita liminar el fet que al costat hi ha una fita de pedra sorrenca que no sabem exactament què delimitava.
Seria un límit parroquial o municipal?
En principi no ho sembla, ja que les fitacions de finals del segle XIX no en parlen i sembla que el límit municipal passava més al sud. Segons Antoni Pladevall, l’any 1855 els límits del Brull i Aiguafreda passaven per l’era de la casa del Sení. I després continuaven fins al coll de can Brull (segurament on ara hi ha la Creu de Parròquia), fins a baixar a sota de l’afrau del Montanyà i remuntar la riera de Martinet fins a pujar al mas Rourell.
Llavors, aquest límit (perquè és clar que es tracta d’un límit) és anterior o posterior a la constitució de la parròquia al segle IX?
La recerca documental per poder respondre aquesta pregunta, està donant resultats interessants, que en el seu moment explicaré.
Patrimoni Existencial 