La protecció dels objectes de fusta mitjançant “marques de foc” s’ha treballat força a Gran Bretanya, on s’han descrit unes marques còniques fetes amb cremades de foc o objectes metàl·lics roents en algunes bigues o altres peces de fusta. Al nostre país, quan han estat reconegudes, aquestes marques s’han interpretat com a fets casuals.
Tot i que al principi s’havia pensat que eren accidentals, les darreres investigacions suggereixen que el seu origen va ser intencionat i que deriven d’alguna creença popular que pensava que servirien per protegir aquell edifici del foc i dels llamps.
El més curiós de tot plegat és que es troben tant en les portes de les cases, com en el mobiliari religiós. Ja fa temps que en vàrem veure en uns bancs d’una església andorrana, i ara presentem el cas d’un banc del santuari del Collell (Garrotxa).
S’ha de tenir en compte que per aconseguir aquesta marca amb forma de llàgrima calia posar una espelma en un angle molt precís, durant un temps determinat, fet que redunda en la seva interpretació intencional i apotropaica.
Per altra banda, segurament sigui rellevant que en alguns casos trobem aquestes marques de foc fetes sobre l’enguixat de la paret, un element que és impensable que es pogués cremar. Aquest fet reforçaria la seva interpretació com a element protector.
