Autor: Francesc Roma Casanovas

Grafits a la paret de l’església de Moià

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

La primera església de Moià va ser consagrada l’any 939, però entre els segles XVII i XVIII la vila va créixer i això va dur la ciutat a plantejar-se aixecar un temple nou. Diverses fonts coincideixen a afirmar que els primers treballs es van iniciar a l’any 1674.

Creu a la paret de l’església de Santa Maria de Moià

El primer arquitecte va ser Pere Torrents, però el cambril va ser construït l’any 1747 per Josep Morató i Soler. El campanar és una obra que es va construir entre 1684 i 1726.

Però al costat d’aquests noms reconeguts hi ha també una sèrie de persones anònimes que varen deixar l’empremta del seu pas a les parets exteriors del temple, concretament a la seva banda sud-est.

Es tracta de petits grafits, almenys una desena, que es troben en algunes de les pedres dels nivells inferiors. Són dibuixos de caire religiós, entre els quals destaquen les creus (hi ha qui també hi ha vist motius vegetals, triangles, crismons, semicercles, lletres etc., però nosaltres no tenim tanta imaginació).

Alguna d’aquestes creus, com la que veiem a l’esquerra, contenen una inscripció que ens informa del seu contingut: “Inri” (com a abreviatura de Iesvs Nazarenvs Rex Ivdaeorvm, o sigui, Jesús de Natzaret, rei dels jueus). No hi ha massa dubte que es tracta d’una creu votiva, segurament feta per algun fidel que es va acostar al temple.

En altres casos, les creus tenen la particularitat que ens recorden figures antropomorfes amb els braços oberts:

Creus gravades a l’església de Moià

De fet, si les trobessin en un altre lloc i sense la inscripció “Inri“, podríem pensar que es tracta d’imatges que representen persones. De fet, a l’aqüeducte de Passarell trobem una pedra amb un gravat que ens indica que es va edificar l’any 1750 (més o menys en el moment que s’estava treballant en l’església) i que presenta una creu amb una peana i els dos braços i la part superior acabats en formes bifurcades, que semblen suggerir mans o dits.

Inscripció a l’aqüeducte de Passarell

Refugi al Brull

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Molt a prop d’un dels refugis que hi ha en balmes del Brull, trobem aquest segon.

El refugi no fa més de 4 metres de llarg i uns altres tants d’amplada. Es troba sota un gran bloc de gres vermellós, que forma part d’una cinglera i es troba al costat d’un antic camí avui dia en desús.

En desconeixem la funció, tot i que sabem que al Brull hi havia una certa activitat apícola després de la Guerra i que no massa lluny, en la mateixa paret, se’n troben encara algunes mostres.

Nou gravat al torrent de Passarell

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’un gravat molt senzill, possiblement modern o contemporani, que es troba aigües avall de l’aqüeducte de Passarell (Moià).

Gravat a la riera de Passarell (Moià)

Queda clar que es tracta d’una incisió fusiforme corbada, sense arribar a ser semicircular, i que no es tracta de cap element natural. El que ja no és tan clar és si a la part superior hi falta alguna cosa o si també són gravats (si fos així, podria ser una cara, però tornem a dir que la imaginació va pel seu compte).

 

Cuneiforme a la Noguera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Fa un parell d’anys que se’m va ocórrer mirar a la part del darrere d’una bota de vi… i hi vaig trobar un escrit i una imatge.

Castell gravat sobre la fusta d’una bota de vi

La imatge no deixa de ser curiosa, perquè ens ensenya una cosa que segurament era un castell, però en una vista molt estranya, ja que no respecta les regles de la perspectiva.

Però el més estrany és l’escrit que hi ha a sobre del castell, també sobre la bota:

Inscripció cuneiforme

La veritat és que encara hores d’ara no sabem ni què ni qui, i encara menys per què. Les expertes que ho han vist diuen que sembla autèntic cuneiforme, però escrit per algú que estava començant el seu procés d’aprenentatge. I tot a apunta cap a Montserrat.

Però a part d’això, res més. Qualsevol idea serà benvinguda.

Gravat a la riera de Passarell

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A la riera de Passarell, just una mica aigües amunt de l’aqüeducte de Passarell, enmig del llit del torrent, es troba una pedra amb un gran gravat.

Segons Cristina Casinos es tracta d’una pedra de gres de granulometria fina amb un gravat rupestre. Segons aquesta font, s’hi pot observar una figura humana amb aspecte de ball, amb el cap orientat al sud, una cara amb orella i ulls incisos en la pedra, un bec amb ull tipus gall i altres línies i corbes sense identificació.

Gravat de la riera de Passarell (Moià)

La veritat és que ens fa la impressió que es tracta d’un personatge que està nedant, just al davant d’alguna mena de monstre, però ja sabem que la imaginació és lliure.

Sembla clar que es tracta d’un gravat força recent, i com veurem més endavant no és l’únic, tot i que sí el més espectacular.

Inscripcions de la Font del Picasó

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

La font del Picassó es troba en terme de França, però molt propera a la frontera, per sobre de Dòrria i a prop del terme d’Alp. Es tracta d’un petit degotall d’aigua a la paret del qual hi ha gravades diferents inscripcions, que normalment fan referència a noms de persones i dates dels segles XIX i XX.

Inscripció de 1896 a la font del Picassó

Se suposa que corresponen als noms de persones que passaven de França a Espanya, ja que aquest era un dels camins habituals per fer-ho.

Roca de Passarell

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Segons la Catalunya Romànica, es tracta d’una roca de gres que contenia uns gravats piquetejats, que donava lloc a figures en negatiu. Hi havia representacions cruciformes que no es podien emmarcar en cap dels prototips clàssics: amb els braços patents, acabats en cercles, amb peana o amb els braços units sobre el pal amb un semicercle.

Interpretació de la roca de Passarell, segons A. Casanovas (Catalunya Romànica)

També hi havia lletres i inscripcions, figures en espiral i algunes representacions modernes (com la data de 1910). Cronològicament són molt difícils de datar: segur que hi ha elements d’època històrica, però no es descarta que algun d’ells fos prehistòric.

En el seu moment es va dir que podia tractar-se d’un límit de terme o d’una marca de pas, però res no queda clar.

Actualment, amb prou feines es veuen alguns dels gravats de la banda dreta, que han estat bandalitzats i sobreescrits. Tota la part esquerra va desaparèixer en exfoliar-se la capa superior de la roca.

Joan Escoda n’ofereix unes imatges de l’any 2016, on encara es veu alguna cosa de la part dreta, perquè l’esquerra segurament ja havia desaparegut (com a mínim així apareix en les fotos que es varen fer l’any 2010 i així la vàrem trobar l’any 2018 quan vàrem fer la revisió del mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona)

 

 

Gravats del turó de Senyes

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A Pardines (Ripollès), sobre les runes de la casa de la Boixetera, hi ha un ampli coll que es diu coll de Senyes, i que acaba en un turó de 1.554 m d’altura al sud-oest. El turó ha estat en bona part convertit en prats de pastura i s’hi han extret algunes pedres en forma de lloses.

Gairebé dalt de tot, en les pedres que encara queden al lloc, es troben diferents gravats tots ells molt prims. Hi hem vist figures geomètriques i pràcticament indesxifrables, una dona, una marella o tauler de jocs, etc.

Tot i que resulta molt difícil, per no dir impossible, de trobar una cronologia, hi ha dues dates gravades que ens podrien donar una pista. Una d’elles és la de 1769 i l’altre semblaria ser de 1816, de manera que aquests gravats es poden considerar contemporanis

 

 

Gravats de Feitús

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Feitús és un dels núclis que actualment formen el municipi de Llanars (Ripollès). Des del nucli rural ens enfilem per la serra de Meianers en direcció al pla de les Bigues i anem trobant una sèrie de gravats, que sembla que no serien massa antics.

En una primera pedra esquistosa trobem una petita cassoleta (5 cm de diàmetre, rodona) i al seu costat alguns gravats, entre els quals destaquem els dos que segueixen:

Gravat geomètric a Feitús

Una au gravada en una pedra de Feitús. La inscripció és il·legible

La primera és una figura geomètrica, molt semblant a algunes altres que apareixen per la zona. Al seu costat, trobem també una au molt esquemàtica i a sota una inscripció totalment esborrada.

Una mica més amunt hi ha una pedra plana amb diferents cassoletes i alguns forats provocats per la corrosió de la sal, ja que es va fer servir com a salera.

Més amunt trobem una altra pedra amb un gravat incís de tipus geomètric. Així, després de superar una forta pujada, arribem fins al turonet que l’ICGC anomena la Barraqueta i l’Alpina turó de Meianès. Aquí es troben diferents gravats, entre els quals destaquen tres possibles marques de bestiar:

Una de les inscripcions, que està al costat d’aquestes marques, porta la data de 1948, i una altra mostra una gravat que a simple vista sembla una inscripció però que no sembla tenir sentit:

Inscripció o dibuix?

Al final, dalt de tot de la carena, hi ha una inscripció que de moment no hem pogut desxifrar.

Com hem anat veient, aquesta zona entre Llanars, Vilallonga, Setcases i Molló sembla bastant rica en gravats fets en les pedres més notòries. En conjunt no semblen massa antics i sembla que podrien ser el resultat de la feina dels pastors.