Grafit d’una execució

El gravat de la presó d’Albelda

Si tot va bé, algun dia acabarem el treball sobre els gravats moderns a la Franja. De moment, aquí hi ha un dels gravats, una escena d’una execució que es troba a la presó d’Albelda. Sembla que es tracta d’una dona, però el gravat és poc clar.

Sembla que estaria en la mateixa línia que el grafit que es troba a la presó de Tarazona:

Gravat al palau episcopal de Tarazona

 

Oli de ginebre

Fa un parell d’anys vaig publicar a la revista Agrocultura un article sobre la producció d’oli de Ginebre, que podeu trobar aquí o en aquest article: agrocultura.

Maqueta d’un forn d’oli de ginebre de Riba-roja

El tradicional oli de ginebre o de càdec ha tingut sempre, i encara té avui dia, moltes aplicacions, tant en productes per a la salut humana com animal. El fet que fos utilitzat com a producte per combatre la ronya de les ovelles en va fer un dels elements més presents del món ramader català.

El molins de la riera de Merlès

L’any 2017 vaig acabar la redacció d’una monografia sobre les restes de molins medievals a la riera de Merlès, que fa de frontera entre el Berguedà i Osona. El text es va publicar dins del volum titulat Els caràcters del paisatge històric als països mediterranis, que correspon al volum VIII de la revista-llibre Territori i Societat: el paisatge històric. Història, arqueologia, documentació (2018) (pàg. 309-359), editat per la Universitat de Lleida i Pagès Editors.

Molí de Capdevila, a la riera de Merlès

A continuació teniu el text complet, tal com el vaig acabar, abans de tot el procés de publicació. Si no sou acadèmiques, en tindreu prou; i si ho sou, em sap greu, però us haureu de mirar la versió impresa. Sorry!

molins de merles

Monument funerari al pic del Segre

Aquest monument, amb forma d’un piolet i una placa, és el record funerari d’un excursionista mort l’any 1974. Tal com ens diu el mateix monument, es deia Àlex: “Alex, el teu record mai s’allunya. Els teus amics. UEC Gràcia. 28-12-74”.

A La Vanguardia del dia 29 de desembre de 1974, el dia després de l’accident, es pot llegir:

“El joven de 17 años de edad, Alejandro Marcos Torregrosa, con residencia en Barcelona, que en compañía de un grupo de excursionistas, efectuaba la escalada al «Pic de Segre», de 2.840 metros, cayó al vacío y murió a pesar de los esfuerzos de sus compañeros, fuerzas de la Guardia Civil, del grupo excursionista, y médicos del Santuario de Nuria que acudieron en su socorro.

A las 21 horas, por orden Judicial, ha sido trasladado el cadáver al depósito de Caralps. Hay que señalar que precisamente hoy reina un tiempo espléndido, con una temperatura mínima de 10 grados sobre cero y sin nieve, por lo que no se explican las causas del accidente.

Con éste son tres los accidentes mortales que se han producido en este año 1974.

Colomer de ca l’Osti

A Estamariu (Alt Urgell), sota la magnífica església dedicada a sant Vicenç, destaca un edifici de planta pràcticament quadrada i esvelt. El sostre és fet a dues aigües, però situades a diferent nivell. Només presenta una entrada en forma de porta a l’oest del conjunt. A diferència d’altres colomers de la zona, actualment està en ús i a l’interior s’hi veuen els forats típics a les parets perquè els coloms hi fessin el seu niu.

Molí a la riera d’Oló

A la riera d’Oló, just a sota de Sant Feliuet de Terrassola, però a l’altra riba del torrent, hi ha unes restes molt enigmàtiques. Segons el mapa es tracta del molí dels Moros, però a l’hora de la veritat ningú no en sap res.

Només se’n conserva un mur d’una desena de metres d’altura, i a la part de baix un arc lleugerament apuntat. Tot plegat recorda els paraments medievals, però de moment no se’n sap res.

El suposat molí -que no sembla que pogués ser una altra cosa- no queda clar si estava enmig d’on avui dia es troba el torrent i l’aigua se’l va emportar. Per altra banda, el gran arc no sembla que hagués estat el carcabà, i el forat que es veu a dintre tampoc no sembla el final del pou (al darrere de la paret i sobre del mur no s’hi veu res, ni bassa, ni rec, ni res).