En la seva memòria de les prospeccions dutes a terme a Núria, coma de Vaca i coma del Freser, Palet i Orengo (2013) esmenten una rasa minera a la coma de l’Embut[1] i unes altres rases mineres a la coma de Finestrelles, on es troba el topònim costa del Ferro i on varen documentar “evidències diverses d’activitat metal·lúrgica”, entre elles fosses mineres d’extracció de ferro de cronologia indeterminada.
El problema d’aquestes rases mineres és precisament la seva cronologia. Ja fa temps que vàrem trobar unes rases en el camí del Puigmal, que semblen correspondre a unes mines de coure d’època contemporània. També havíem trobat una rasa minera a la carena que separa Espanya de França.
Així mateix, també havíem reconegut una altra rasa al nord de la collada de Fontlletera, en la carena que puja cap al puig del mateix nom, que varem pensar que segurament es dedicava a l’obtenció de ferro. La inferior és la que presenta una estructura més clara, i en ella trobem indicis d’un parell de parets i un bloc de pedra amb una cassoleta de 21x16x3 cm. A les rodalies se’n troba una altra de rodona, de 16 cm de diàmetre i 3 de profunditat. Totes dues són fetes en gneis, material que es dona a la rodalia, però que es veu clarament que el bloc que es troba dins de l’esquerda ha estat portat expressament, segurament per servir com a morter.
En una visita recent a Coma de Vaca, vàrem passar pel lloc a primera hora del matí i vàrem poder veure una cosa que semblava una rasa:
Una visita posterior al lloc ens permet dir que es tracta d’una explotació de minerals a cel obert, segurament ferro, i que no és l’únic cas que es troba en aquest indret.
Aquesta sèrie de rases, segurament per recollir materials ferrosos, ens recorden el que l’any 1934 va publicar algú amb el pseudònim de Brot Novell en una revista de Ribes de Freser. Aquesta persona parlava d’un “gran nombre de forats fets pels minaires, mig enderrocats la majoria, que es veuen a tot arreu en les vertents de totes les muntanyes de la Vall.” La majoria d’aquestes cavitats estaven relacionades amb l’explotació del ferro, i l’autor −que signa com a Brot Novell− deia que el seu avi li explicava diverses facècies d’aquells miners, entre elles que
“la gent del país, quan no tenien feina, anaven a carregar l’animal de bast de mineral de ferro i el portaven a la farga, que amb molt gust els el compraven a tant l’arroba i així sempre tenien un medi de guanyar algún diner. Ell mateix diu que havia anat vàries vegades amb la mula carregada a vendre’n a la Farga de Campdevànol que és la última que en comprava.”[1]
Aquest text aporta algunes informacions interessants, que segurament fan referència a un model miner anterior a les dues grans febrades contemporànies de què parla Antoni Llagostera (2017). Fixem-nos que ens parla d’una gran quantitat de forats miners escampats per la muntanya, en aquell temps ja abandonats, i de persones que anaven amb els seus animals, carregaven el mineral i se’l venien a la farga de Campdevànol. Aquest tipus d’explotació dels recursos minerals pràcticament exigia el tractament previ dels materials sobre el terreny, de manera que només la mena es transportés fins a les fargues o en general al fons de les valls, mentre la ganga es quedava en el lloc d’explotació. És a dir, que moltes vegades els materials de rebuig no arribaven ni a veure la llum del dia.
[1] Àrees ferruginoses amb evidències d’extracció, estructura 284 (Palet i Martínez & Orengo Romeu, 2013, p. 58).
[1] Brot Novell, “Els Minaires”, Petrària, any V, núm. 100 (Ribes de Freser, 3 de juny de 1934), p. 2.
Patrimoni Existencial 