Autor: Francesc Roma Casanovas

El Jovany

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
El Jovany

Masia a escassos metres al sud del Domingo (41º 47’ 001 – 002º 21’ 838 – 811).

En la seva estructura actual, s’hi accedeix per una porta a la banda sud-est de la casa (mirant cap a llevant). De seguida es troba la que fou la porta principal (amb un arc conopial mig amagat per les reformes) d’on, pujant quatre graons, s’arriba a la cuina, amb forn, xemeneia, una finestra, una pica d’aigua i una cuina econòmica.

A la banda dreta de la cuina, una porta condueix a un segon pis (sobre un estable amb accés independent des de la façana est), on una petita escala de fusta duia a una nova estança sobre el rebedor. De lluny s’observa una llinda de cert interès, però no s’hi pot accedir. A la banda esquerra de la cuina, una escala de fusta permet pujar a les habitacions. Actualment les parets són negres de sutge.

Pladevall (1998, p.153) la documenta al 1697, però al 1616 ja apareix una Magdalena Jovanyia en una llista de confrares de la confraria del Roser de la parròquia, referència que trobem de nou al 1654.[1]

El 22 de novembre de 1723, s’enterrava a la Castanya Arcàngela Figuera, del mas Jovany, que només va rebre el sagrament de la penitència “(…) per aver mort de repente de un sanch fluix en lo part y pari una filla y fou batejada per mi lo Rr de la Castanya a peu de obra y mori al instant y fou enterrada junt ab la mara ab una missa resada.”[2]

[1] ABEV, Castanya P.01/1 (1616-1736).

[2] ABEV, Castanya, C-D/1, p. 166.

El Domingo

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Forn del Domingo

Masia al nord-oest del molí de l’Adrobau, a tocar de can Jovany (41º 47’ 024 – 002º 21’ 823 – 814).

Té una planta de 10 m x 10,70 m, sense comptar un parell de corts que hi ha al sud, i la seva estructura és molt semblant a la del Llançà. L’entrada de la casa condueix a la cuina per una porta d’1 m x 1,80 m. Aquesta peça fa 4,80 m x 4,0 m i té una petita finestra a la banda nord (20 cm x 25 cm). A la cuina hi ha un forn negre, que es manifesta a la façana principal, a ponent de la porta d’entrada.

A la banda de llevant de la cuina, una porta permetia accedir a un segon pis (el primer pis era reservat als animals) on hi havia dues habitacions. En la primera d’elles hi ha dues fornícules a la paret oest.

La part de la cuina presenta una coberta a dues aigües paral·lela a la façana principal. La coberta era feta de teules àrabs, però no hi manquen algunes lloses de pedra plana. Els murs són fets amb pedra i fang i fan 60 cm de gruix.

A la part destinada al bestiar, que està formada per dues grans estances situades sota les habitacions, s’hi accedeix per un arc rebaixat que deixa una obertura d’1,80 m d’amplada.

A la porta de la cuina, una llinda plana molt desgastada sembla presentar la data de 1679. Tot i això, Pladevall (1998, p.153) no la documenta fins al 1855. Nosaltres creiem, però, que seria força anterior, perquè en una confessió de les peces de terra que posseeix Pere Figuerola i  Viladecans, de l’any 1797, es parla de “tota enterament aquella casa vulgo dita den Domenech o la Barraca”.[1] De fet, segurament es tracta del mateix Domingo que paga la confraria del Roser de la parròquia des de 1656.[2]

[1] ABEV, Castanya U/3.

[2] ABEV, Castanya P.01/1 (1616-1736).

El Llançà

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
El Llançar

Es troba a l’est del turó del Llançà (41º 46’ 404 – 002º 21’ 436 – 815).
Es tracta d’una masia de 13 m x 11,5 m, amb dues portes a la banda sud, la més occidental de les quals dóna accés a la cuina (8 m x 3,40). En aquesta estança hi ha un forn negre, una petita pica per rentar la vaixella (42 cm x 30 cm x 3 cm) i un parell d’armaris. La porta que hi condueix fa poc més d’un metre d’ample.
L’edifici aprofita el pendent del terreny, de manera que a la banda est hi havia hagut dos pisos (el segon segurament construït en un segon moment). Des de la cuina, una porta permetia accedir a un quarto del segon pis, que suposem que servia com a dormitori. Sembla que tota la planta baixa (tres espais) i un espai annex a la cuina (nord), però amb entrada independent, era dedicat al bestiar.
La casa tenia una coberta a dues aigües, perpendicular a la façana que suposem que era a la banda sud. Els murs són fets de pedra i fang i fan 50 cm de gruix.

Segons la tradició folklòrica, de Llançà de la Castanya al pla de la Calma hi havia una carretera molt fresada pel pas de les bruixes. És més, el capitost de les bruixes vivia a can Llançà; segons A. Mestres era un contrabandista. Les bruixes li lligaven a l’esquena (prèviament adquiria la forma d’un animal) les saques de carbó que no es podien deslligar de cap manera fins que eren al poble.

Pladevall (1998, p.137 i 152) documenta el topònim Puig Llançar al 1156 (al costat de la Calma de Zeles, que possiblement fa referència a l’altiplà al peu del qual es troba la masia) i de nou al 1419, però sembla que fa referència al turó. La masia només apareixeria en una relació de cases de 1855 (Pladevall i Font 1998, p.153).

Forn de ca l’Oliveró

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Forn de ca l’Oliveró

Es troba a llevant de la casa i està indicat.

Estructura de planta quadrada de 3 m de costat i 3,40 m d’altura. Es distingeix perfectament el forn i les olles, a les quals s’accedeix per uns arcs de mig punt. Les boques de les olles estan protegides per un gran arc rebaixat que fa 2,80 m d’ample per 1,50 m d’altura. En aquesta façana es veuen els encaixos d’unes bigues que segurament cobrien alguna mena de porxo.

Es diu que podria ser del segle XVIII i que a prop s’han trobat restes de ceràmica romana i ibèrica i d’un forn ibèric.

El forn ibèric es troba al sud de la teuleria, a escassos metres. Té la mateixa morfologia i mides que els altres que han aparegut a la zona.

Forn ibèric dels Tremolencs

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Forn ibèric dels Tremolencs

Al nord-est del turó de les Planes i a ponent de la font dels Tremolencs (41º 41’ 884 – 002º 15’ 701 – 485).
Estructura de terra cuita d’aproximadament 3 m x 2 m. Es conserven tres línies de forats rodons que comunicaven la cambra de cocció amb l’olla. Aquesta darrera és una sola cambra de perfil irregular (a partir d’un espai central se segueixen les filesres de forats). Està en força mal estat de conservació.

Ferreres

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Ferreres

Masia situada al sud de can Valls, sobre un petit collet (41º 42’ 845 – 002º 18’ 266 – 625)

De l’antiga casa només en queden  els basaments dels murs, que arriben a un metre i mig d’alçada i delimiten un espai de 9,80 m x 5 m aproximadament. Els murs són fets amb pedra i fang i fan 60 cm, de gruix. L’edificació estava adossada a un marge per la seva banda nord-est, on es conserva una petita fornícula espitllerada.

Per sota de la casa, enmig del bosc, hi ha les antigues feixes i, més al nord, la font de Ferreres (41º 42’ 923 – 002º 18’ 256 – 621).

Més al sud hi ha les runes de la masia de Rupit (41º 42’ 239 – 002º 18’ 127 – 575), tan cobertes de vegetació que resulta pràcticament impossible endinsar-hi.

Fons de Cabana sota el Saní

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Fons de cabana que es troba a la dreta de la pista que puja de la Casanova de Sant Miquel cap al Saní, al sud del primer revolt de 180 graus (41º 47’ 379 – 002º 17’ 194 – 539).

Es tracta d’una estructura orientada al nord, de 3,20 m de llarg per 1,50 dm d’ample i una altura màxima actualment d’1,10 m. La paret est i sud és feta de pedra calcària, tallada en un gran bloc (roca mare), mentre la paret oest és feta de pedra seca. A la banda nord hi havia hagut l’entrada. A l’interior hi ha uns grans blocs de pedra sorrenca vermella que se suposa que formaven part del sostre que va caure. Està just al costat d’una figuera, fet que podria indicar la presència humana.

Refugi de la Solella del Saní

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Refugi de la Solella del Saní

Està construït sota un gran bloc caigut que es troba al nord de la pista de la Casanova de Sant Miquel fins al Saní (41º 47’ 252 – 002º 16’ 948- 645).

El bloc, de pedra sorrenca, fa 2,5 m x 2 m i està inclinat sobre un petit llom. A la banda sud-est s’hi ha excavat un petit refugi que té aquest bloc com a sostre. La banda nord ha estat tancada amb dues grans lloses de pedra sorrenca i la par sud-est està tancada amb una petita paret de pedra seca. L’interior té una planta triangular d’1,5 m aproximadament de costat, però és tan baix i tan petit que no s’hi pot ni estar.

Algú havia especulat amb la possibilitat que es tractés d’un dolmen, però la visita d’un arqueòleg ho va descartar.

Fonts del Giol

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Pica a l’interior de la font del Giol

Al nord del Giol, a la zona obaga, es troben dues fonts i una mina que podria haver estat utilitzada com a jub per guardar aglans.

En el punt 41º 47’ 744 – 002º 10’ 119 – 673 hi ha una petita font de capelleta, actualment seca, coberta amb una volta feta a plec de llibre i amb un arc lleugerament apuntat. El dipòsit fa 2,30 m de llarg per 1,50 m d’ample i l’alçada actual és d’1,40 m. A la part que dóna al lloc on hi havia la porta que permetia accedir a la cisterna hi ha una pica tallada a la pedra (40 cm x 40 cm x 13 cm) amb una gran regata que permetia treure l’aigua cap a l’exterior (l’aigua havia de ser pouada amb una galleda i abocada a la pica).

Pocs metres a ponent de la font hi ha una mina excavada a la roca (41º 47’ 747 – 002º 10’ 107 – 698). La seva planta està completament ocupada per aigua, fet que no ens ha deixat entrar-hi. La part inferior ha estat excavada a la roca, però la coberta, tot i ser subterrània, està feta amb una volta rebaixada de pedres disposades a plec de llibre. Fa 1’90 m d’amplada per 1,60 m d’altura (se suposa que fa uns 8 o 10 m de recorregut).

Una mica més a ponent d’aquesta mina hi ha una altra font que reprodueix l’estructura de la primera, tot i que d’unes dimensions lleugerament menors. La principal diferència és que aquesta encara es troba en actiu actualment. A la llinda de la porta que dóna accés a la cisterna hi figuren unes lletres escrites acompanyades d’una data: “RYFR 1850” o bé “Rº JFR 1850”.

Val la pena també esmentar que a la llinda de l’entrada del cementiri de Santa Coloma hi ha una inscripció mig desapareguda que sembla que deia: “Esta testa descarnada – escoltal i te dirà – fou cara de (…) tu – avui o demà tu (…) 1873”.

Mina o aljub del Giol

Roda de molí de mas Bosc

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Roda de molí del Bosc

La restauració de l’antiga masia del Bosc ha deixat al descobert una roda de molí granítica d’1,05 m de diàmetre i 40 cm de gruix, amb un forat quadrat al centre de 20 cm de costat. Segurament es tracta d’una pedra sotana. Actualment està posada sobre una altra pedra plana, potser arrodonida, completament enterrada, i amb un ribet de petits maons cuits que en delimiten el perímetre. Desconeixem si formaven part del mateix conjunt o si eren elements diferents. En tot cas, aquesta descoberta sembla confirmar la hipòtesi de l’existència d’un molinot que hauria donat nom al turó que s’aixeca a l’oest de la casa, just a l’altra riba del torrent.