També a l’Alt Camp, aquest cop a Bràfim trobem aquesta cabana subterrània:
Autor: Francesc Roma Casanovas
Cabana subterrània a l’Alt Camp
La segona mostra de cabana subterrània, també es troba a Montferri, a l’Alt Camp.
Cabana subterrània a Montferri
A vegades s’han buscat mostres de trogloditisme en llocs molt allunyats de casa nostra. En un altre lloc crec que vaig demostrar la importància història d’aquesta mena de construccions a casa nostra. En les properes tres entrades espero demostrar, amb vídeos, que aquest no és l’únic cas:
Fortins de Campelles
Això de l’arqueologia contemporània no m’acaba de fer el pes, però no m’hi he pogut resistir…
Habitatge al Castell de la Vinya
Això és a Tavertet…
Molera de la Corbera
Sortint de la carretera que porta a Tavertet, just una mica abans d’arribar a la pista que porta al Noguer, però per l’altra banda, un camí s’enfila fins a la Corbera Vella, als peus del cingle.
Ressegint el penya-segat cap al nord, i deixant-lo a la nostra dreta, trobarem una petita cavitat on hi ha l’inici d’una mola a l’interior, la balma del Secall. La Diputació de Barcelona n’ofereix una fitxa, tal com fa el web Espeleo World.
Lo gaiter de la Cerdanya
A la Solana de la Cerdanya, he trobat això, que jo diria que és una persona tocant una cornamusa o gaita:
He destacat algunes línies per ajudar a la meva interpretació.
Calvari de Pardines
A Pardines, en la mateixa pista que porta a la collada Verda, he trobat, a peu de pista, aquest gravat, que sembla que correspon a un calvari.
Amulet fet amb una pedra foradada
Havia sentit a dir que les pedres foradades eren utilitzades com a amulets que prevenien alguns mals o malalties, sobretot dels animals. Però mai no n’havia pogut veure una de veritat.
Però ara ja no ho puc dir, perquè a la Garrotxa, en una masia abandonada he trobat un d’aquests amulets penjats en el que semblaria un refugi d’un pastor:
A simple vista, sembla que el forat de la pedra era natural. En anglès es diuen hag stones o witch stones (pedres foradades o pedres de bruixa) i això us pot donar una pista per saber-ne més coses.
Clots de pega dels Ports
Al Centre d’Interpretació del mas de Quiquet (Horta de Sant Joan, Terra Alta) hi ha una reproducció del que en aquella zona es deia un clot de pega o de quitrà, que es pot veure en la fotografia següent:
En aquests forns de pega es cremava la fusta interna dels pins negres (Pinus nigra), que conté una gran quantitat de reïna. El forn constava de dues part clarament diferenciades, dues cavitats que en aquest cas eren de mides molt diferents. En la primera hi hauria el forn pròpiament dit, que s’omplia d’estelles de fusta, disposades verticalment. Un cop ple, s’encenia per la part de dalt i la mateixa calor generada per la combustió de la fusta feia que la reïna anés sortint poc a poc fins arribar al fons del forn. Aquí, mitjançant un canal, era conduïda a una segona cavitat, molt més petita, anomenada olla.
El que s’obtenia amb aquesta destil·lació era un producte anomenat quitrà o a vegades brea, procés que durava unes 24 hores.
El quitrà es feia servir fonamentalment per impermeabilitzar les embarcacions (calafatejar).
Però si el que es volia obtenir era pega, calia calar foc al quitrà i anar remenant-lo. Al cap de mitja hora s’apagava i es deixava reposar, de manera que en sortia un producte sòlid i negre, la pega.
Aquesta tenia aplicacions medicinals (d’aquí la paraula pegat, que avui dia ha estat substituïda per parxe), però servia per moltes altres coses: els pastors la feien servir per fer les fèrules dels animals que s’havien trencat alguna extremitat, servia per enganxar coses (d’aquí la paraula pegamento), i també per impermeabilitzar les botelles de vi (la bota de pell) o els bots.
De fet, fins a l’arribada del plàstic i altres derivats del petroli, la pega i el quitrà varen ser molt demandats.
Patrimoni Existencial 