Cabana de les Casades

Cabana de les Casades
Cabana de les Casades

Es troba al sud de l’Aregall, en un terreny d’antigues vinyes (41º 46’ 192 – 002º 15’ 449 – 445).

És una barraca exempta, tot i que està construïda a tocar d’un camí i aprofita la paret d’un marge a la part de llevant.  S’hi entra per una porta d’1,20 m x 70 cm orientada al sud-oest. La seva planta és irregular, però amb tendència a ser arrodonida i d’aproximadament 2,30 m de diàmetre. L’alçada màxima era d’1,40 m, tot i que actualment el sostre està ensorrat. Estava coberta per un sistema d’aproximació de filades. A l’interior es conserven les restes, que semblen molt recents, del que podria ser una llar de foc.

Uns dos-cents metres al nord hi ha el fons d’una altra cabana (41º 46’ 303 – 002º 15’ 398 – 460).

Molí de la Madella

Trull del molí de la Madella (Riells del Fai)
Trull del molí de la Madella (Riells del Fai)

En el camí que porta a la Madella, a l’inici de la pujada cap a Sant Miquel del Fai.

Es tracta d’un edifici de tres pisos de planta quadrangular, adossat a la bassa del molí. A la part baixa hi ha els carcabans i a la banda de ponent una gran porta permet accedir a l’obrador. Al seu interior es conserva un trull d’oli i unes basses per elaborar aquest producte. La casa dels moliners era al pis superior, on hi havia hagut una cuina amb un forn i una pica. S’hi accedia per la part sud, per una porta independent. Algunes de les finestres de la façana principal (conopials) podrien correspondre al segle XV. Tenia una coberta a dues aigües perpendicular a la façana.

Al sud-est del molí hi ha les restes d’una barraca construïda davant la boca d’una teuleria o forn d’obra. El forn apareix tapat i reutilitzat com a camp de conreu. Segurament, aquesta barraca deriva del cobert que protegia l’entrada al forn. A l’interior hi ha una menjadora, que indica que l’edifici s’havia utilitzat com a estable.

A la porta de la Madella s’explica que hi ha una urpa de llop que és interpretada per la tradició oral com una mà humana transformada en llop d’un hipotètic crim passional. Una altra versió diu que era una lloba que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada, fins que la varen matar entorn el 1870.

Façana occidental del molí de la Madella, amb l’entrada a l’obrador

Trull de can Valls

Al nord de can Valls de Mosqueroles, sobre la carena.

Les restes d’aquest molí d’oli es conserven en força bon estat. S’hi distingeix el trull pròpiament dit, la foganya i la bassa. La mola fa 1 m de diàmetre per 40 cm de gruix i té un forat quadrat al centre d’uns 28 cm de costat. La sotamola fa 2,25 m de diàmetre i té una altura màxima de 45 cm. Sota un cobert es conserven dues basses de pedra de secció circular recobertes de rajoles, dues basses i la foganya.

Trull de can Valls

Fons de Cabana sota el Saní

Fons de cabana que es troba a la dreta de la pista que puja de la Casanova de Sant Miquel cap al Saní, al sud del primer revolt de 180 graus (41º 47’ 379 – 002º 17’ 194 – 539).

Es tracta d’una estructura orientada al nord, de 3,20 m de llarg per 1,50 dm d’ample i una altura màxima actualment d’1,10 m. La paret est i sud és feta de pedra calcària, tallada en un gran bloc (roca mare), mentre la paret oest és feta de pedra seca. A la banda nord hi havia hagut l’entrada. A l’interior hi ha uns grans blocs de pedra sorrenca vermella que se suposa que formaven part del sostre que va caure. Està just al costat d’una figuera, fet que podria indicar la presència humana.

Refugi de la Solella del Saní

Refugi de la Solella del Saní

Està construït sota un gran bloc caigut que es troba al nord de la pista de la Casanova de Sant Miquel fins al Saní (41º 47’ 252 – 002º 16’ 948- 645).

El bloc, de pedra sorrenca, fa 2,5 m x 2 m i està inclinat sobre un petit llom. A la banda sud-est s’hi ha excavat un petit refugi que té aquest bloc com a sostre. La banda nord ha estat tancada amb dues grans lloses de pedra sorrenca i la par sud-est està tancada amb una petita paret de pedra seca. L’interior té una planta triangular d’1,5 m aproximadament de costat, però és tan baix i tan petit que no s’hi pot ni estar.

Algú havia especulat amb la possibilitat que es tractés d’un dolmen, però la visita d’un arqueòleg ho va descartar.

Fons de cabana dels Frares

Es troba enmig d’una zona de feixes abandonades, al sud de can Bauma i al nord dels Frares (41º 46’ 116 – 002º 15’ 872 – 438). No està massa lluny de l’anterior i podria correspondre a la mateixa unitat estructural.

Estructura d’uns 2 m x 2 m, de planta arrodonida, adossada a la paret i a tocar d’un antic camí avui en desús. La coberta era feta per aproximació de filades i se suposa que tenia l’entrada encarada al sud. Actualment està tota enrunada.

Bassa de la Font dels Horts

Bassa de 7 m de llarg per 4,30 m d’ample que es troba sota el Roc Gros, a llevant de la Costa de Can Brull (41º 47’ 092 – 002º 16’ 517 – 751).

Està construïda sobre el mur d’una feixa de 2,50 m d’altura, amb pedra i argamassa, amb un mur exterior de 70 cm de gruix, que s’eleva uns 50 cm del terra. El mur de la banda nord-oest està format pel mateix marge de la muntanya. Presenta una entrada d’aigua al nord-est.

S’hi accedeix des del camp que hi ha a sota, i que era regat amb la seva aigua, mitjançant una escala volada de 8 graons d’uns 30 cm de volada. Un graó suplementari permetia entrar i sortir de l’interior de la bassa.

Refugi de Sant Miquel de Canyelles

Refugi de Sant Miquel de Canyelles
Refugi de Sant Miquel de Canyelles

Es troba al nord de l’ermita, a la banda de baix del camí que hi porta des de la pista que baixa a la Casanova (41º 47’ 253 – 002º 17’ 088 – 575).

Es tracta d’una petita estructura adossada a un marge, avui dia sense coberta i de planta arrodonida amb un diàmetre que oscil·la entre 1,10 m i 1,40 m. Algunes peces de la coberta que queden a la seva arrancada indiquen que es tractava d’una coberta feta per acostament de filades. L’alçada mínima que havia tingut seria 1,30 m.

S’hi accedia per la banda est, per una obertura de 80 cm d’alçada i 60 cm d’amplada coberta amb una pedra a manera de llinda plana feta amb pedra rogenca. Només el petit mur que constitueix la porta és exempt i fa 40 cm de gruix i està construït en pedra rogenca.

Sant Miquel de Canyelles

Sant Miquel de Canyelles
Sant Miquel de Canyelles

Petita ermita, sufragània d’Aiguafreda, situada entre el Saní i la Casanova de Sant Miquel (41º 47’ 253 – 002º 17’ 088 – 575).

Es tracta d’un edifici de 10,40 m de llarg per 5,30 m d’ample, construït amb pedres treballades petites relligades amb ciment o argamassa. Les cantoneres no es diferencien de la resta de l’edificació. Té unes petites finestres a cada costat, la de la banda de llevant, que es troba a l’absis just darrere l’altar, té forma de creu.

L’edifici està cobert per una volta de mig punt a l’interior, mentre a l’exterior està coronada per una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal (sud).

Al peu de l’absis, gravat en el ciment a l’extrem sud-est, hi figura la data de 1820, que segurament correspon a una restauració. A l’interior hi ha un altar en molt mal estat amb una pintura sobre guix a punt de perdre’s totalment.

La porta d’entrada, situada a la façana sud, presenta un arc de mig punt. A la part interior hi ha una petita pica per a l’aigua beneïda de reduïdes dimensions. A la part interior, els murs nord i oest estan resseguits per un petit mur a manera de seient que fa 30 cm d’altura per 30 cm d’amplada.

Les primeres referències escrites sobre aquesta església són de 1309, tot i que segurament  sigui més antiga. Al segle XVII formava part de possessions de can Serra de l’Arca.