Categoria: Arqueologia

Vilaclara

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A Vilaclara (Moià) es troben dues coses interessants.

La primera és un gran edifici o conjunt d’edificis, dels quals resta com a molt un metre de la part inferior. Presenta grans murs de 80 cm de gruix fets amb gres vermell relligat amb fang. El que semblaria un edifici dividit en 4 espais fa unes mides totals de 16 x 14 m. Hi ha també un espai que semblaria delimitar una era de 16,30 m x 18 m.

La segona cosa d’interès és la seva necròpolis. Es tracta d’un conjunt de tombes individuals d’estructura rectangular d’1 x 0,60 m aproximadament, de les que es conserven algunes de les lloses laterals. En són visibles unes cinc, tot i que possiblement n’hi hagi més.
També s’hi troba una cista o caixa megalítica amb la llosa de coberta (de 2 metres de longitud per 1,20 metres d’ample i 0,30 metres de gruix, amb reguerons i cassoletes d’origen antròpic) tombada i desplaçada del seu lloc original, la pròpia cista, que es troba uns dos metres a l’oest i de la qual són observables la llosa de la capçalera i tres lloses laterals.

Vegeu-ne una foto de fa uns anys.

Colomer de Salàs de Pallars

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A Salàs de Pallars, ben visible des de la C-13, s’alça la torre del Xut o de Lledós.

La torre del Xut o de Lledós

Es tracta d’una construcció de planta quadrangular formada per planta baixa, dos pisos i golfes amb teulada a un vessant. Tot i que la Generalitat la té inventariada com una torre de defensa, tot sembla indicar que es tractava d’un gran colomer (o com a mínim hauria funcionat com a tal durant un temps).

Si més no, aquesta és la funció que li atribuïm a unes petites obertures triangulars que es troben a la part superior i que es poden veure en la següent fotografia:

Part superior de la torre del Xut

Més informació.

 

 

Tina a Flix

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Entre els quilòmetres dos i tres de la C-233, en terme de Flix, a la banda de baix de la carretera i en el lloc que el mapa del Cartogràfic anomena Boca Bovera, hi ha una tina que fa 1,70 cm de diàmetre. El seu interior està cobert de sediments i escombraries, però encara se’n pot veure fins a un metre. El seu diàmetre està resseguit per l’encaix d’un brescat d’uns 10 cm d’amplada. A més hi ha dos encaixos més petits. No es veu la boixa, però segurament hi ha de ser, per la proximitat al marge.

Tina de Flix

L’arner de Pelegriñón

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A Pelegriñón (Alcampell, Osca), atrets per un topònim que al mapa de l’IGN deia “El Arné”, vàrem descobrir un tipus d’arner del qual només hem trobat dos exemples a Catalunya. Es tracta d’una cavitat excavada a la terra, a l’interior de la qual se situaven algunes arnes, segurament en posició horitzontal, tal com es veu en la segona foto, que va ser presa el mes de febrer de 2019, a la Llitera (San Esteban).

L’arner de Pelegriñón
Arner de Pelegriñón
Arner a San Esteban de Litera

En el darrer cas, el de San Esteban, les tres cavitats que donaven a l’exterior, on hi havia un total de 12 arnes de canya, situades com es veu en posició horitzontal, un passadís donava accés a la part interior, per tal de poder recollir la mel.

A la Segarra sabem que hi ha la balma de les Abelles (prop de Talteüll), on al seu interior es veuen una sèrie de bigues i fustes que bé podrien correspondre a un arner, tot i que en aquest cas sembla que la cavitat és d’origen natural, i no excavada.

Molí d’oli de cal Miquelet

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Per sota de cal Miquelet, casa avui abandonada i en runes d’Abella de la Conca (Pallars Jussà) es troba un gran edifici amb aspecte de no ser construït en temps molt antic. El que més sobta és la presència d’un pou, situat en un marge d’un camp. Tot sembla indicar que l’aigua li arriba a partir d’un canal que té el seu origen a la resclosa del Forat d’Abella.

Sobta per la seva situació i perquè està just a sobre d’un gran edifici. A l’interior d’aquest hi ha diverses estances, però en una d’elles trobem una premsa d’oli fabricada l’any 1895 (segons diu la mateixa màquina), a Barcelona. Entre les runes s’intueix el corró que aixafava les olives i els arreus metàl·lics que feia servir un animal per fer-lo rodar. De tota manera, no hi ha cap dubte que era un molí d’oli mogut tant per la força de l’aigua com per la dels animals. També s’intueixen les piles de decantació de l’oli.

La premsa d’oli
Detall de la premsa
Arreus per a l’animal

 

 

 

Rescloses i molí del Forat d’Abella

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El Forat d’Abella de la Conca (Pallars Jussà) és un engorjat que forma el riu Abella quan passa a l’oest d’aquest poble. És un engorjat molt curt, però força tancat, i a la sortida s’hi troben les restes, concretament els encaixos, de dues rescloses de les anomenades de suports laterals.

El que les fa diferents és que no tenien cunyeres perquè no calien, ja que es podia arribar d’una banda a l’altra del riu sense necessitat de fer cap forat intermedi. En el vídeo es veu com era aquest espai, i els encaixos de les dues rescloses:

L’aigua que era recollida en les rescloses, sortia per la riba dreta del riu, mitjançant un canal, i al cap de no massa metres (just on avui la pista gira a la dreta abans de baixar a l’aparcament) es troben unes restes que fan pensar en el cup i les restes del casal d’un molí.

Restes del cup del molí

L’aigua que sortia de la presa era conduïda fins a un segon molí d’oli, que veurem en la propera entrega.

Els fornots

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Allà on s’ajunten la Segarra, l’Anoia i el Bages, es troben una sèrie de cavitats arrodonides, excavades a la paret de la pedra sorrenca i que per la seva aparença reben el nom popular de fornots.

Hi ha hagut dues grans línies d’interpretació: per una banda, la que els considera com a coves sepulcrals prehistòriques (per tant equiparables als dólmens) i la que considera que eren eremitoris medievals, propis d’alguns ermitans. També hi ha qui els ha vinculat amb el món pastoril i no falten els estudis que els consideren d’origen natural.

En alguns d’ells els elements antròpics com les marques de picapedrer són ben clares i això donaria peu a pensar que són cavitats contruïdes de manera artificial. Altres, en canvi, no presenten cap evidència que permeti pensar que varen ser construïts artificialment.

De fet, quan es va excavar el cas del Roc Foradat de cal Pepa, els seus autors varen concloure que “la hipòtesi sobre aquests jaciments que presenten cavitats excavades a la roca i que alguns autors relacionen amb eremitoris rurals, després de la intervenció arqueològica que s’ha portat a terme ha quedat descartada, si més no en referència a la zona que s’ha pogut excavar.” (font)

Si us interessa el tema, en trobareu molt bona informació aquí.

Un gravat a Núria, potser l’únic?

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A més de 2.500 metres d’altitud, sota una tartera, es troba una pedra curiosa, que sembla posada expressament sobre les altres.

“Taula” sobre la qual es troba el gravat

Una mirada detallada a la superfície i es pot veure que conté un gravat:

El gravat

De  moment, encara no sabem ni interpretar-lo ni datar-lo. Només que sembla encarat a llevant.

Aquesta mena de dibuix no és gaire habitual, però no massa lluny n’hi ha un altre exemple: aquí.

 

 

La Farmàcia dels Moros

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Amb aquest nom tan políticament incorrecte, en el quilòmetre 4,8 de la carretera LP-7041, al nord-est d’Aitona, es troba l’anomenada Farmàcia dels Moros.

El jaciment consisteix en un seguit de cavitats de diferents formes i mides tallades a la paret, en diferents indrets. Possiblement la cultura popular es va imaginar que eren els prestatges d’una farmàcia, tot i que és força probable que es tractés dels encaixos de les bigues dels habitatges del poblet d’origen andalusí de Gebut, que s’hauria abandonat al segle XVIII.

La Farmàcia dels Moros

Una mica més al sud, dalt del turó, s’aixequen les restes del castell de Gebut. Segons la Wikipedia, les restes que hi ha tenen planta trapezoïdal. Els seus murs són fets amb grans carreus de pedra sorrenca, irregulars i sense elaborar. A l’interior hi ha restes de possibles sitges i torres cantoneres. Al sud-est de la fortificació hi ha restes de murs de diversos habitatges.

Per les característiques constructives de la fortificació es pensa que sorgí en consolidar-se la línia del Segre, amb posterioritat a la “refundació” de Madia Larida, a les darreries del s. IX.

Turó del castell de Gebut

Una mica més al sud es troba el poblat ibèric de Gebut, tancat per una reixa i sense indicació de quan es pot visitar.