Ventaiola

Ventaiola
Ventaiola

Segons Jordi Petit, formava part del terme de Vila Gemenes, citada ja el 898. El seu terme se’l van repartir el mas Sala (avui la Saleta) i el mas Ventallola.

Antoni Pladevall diu textualment: “El mas Ventallola surt documentat des del 1285 i no dubtem que era molt més antic. L’any 1432 tenia dos molins drapers, és a dir, uns batans de maces, mogut per força hidràulica, per batanar els draps que es teixien a Centelles o al seu rodal“.

El mas Ventallola havia estat propietat dels senyors de Centelles. Figura també ja al fogatge de 1515.

Es tracta d’un conjunt d’edificacions en estat de ruïna, amb un cos principal de forma rectangular, planta baixa i dos pisos. Es conserven les arcades del portal i una finestra moderna, la resta està molt malmesa. A causa del seu estat, ha estat catalogada com a jaciment arqueològic (font).

L’edificació en si mostra un conjunt que ha anat creixent amb el temps. Això es veu en el portal principal (vegeu la fotografia), que es troba dins de l’edifici. Al centre de la fotografia s’aprecia una gran porta tapiada (coberta amb rajos vermells), parcialment reconvertida en finestra. És de suposar que aquesta porta obria a estances que avui dia han desaparegut. Des de l’interior s’identifica perfectament la portalada i fa la impressió que l’engrandiment de la casa es va fer cap a espais nobles.

La cuina i segurament les altres estances principals es trobaven al primer pis. El pis inferior segurament era dedicat a acollir bestiar. Encara avui dia es conserva un magnífic espai amb una llarga volta de mig punt.

A l sud-oest de la casa, al costat de la pista forestal, es troba un pou. I al nord-est, al final dels camps, apareixen les restes de dues basses.

La casa es troba en el punt 41º 46′ 261 – 002º 14′ 426 – 507. S’hi pot accedir per la pista que uneix el nucli de l’Abella amb Centelles, passant per Sant Pau de Gèmenes.

 

Pou de Ventaiola
Pou de Ventaiola

Francesc Roma i Casanovas

Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons

 

Dolmen del Duc

Dolmen del Duc
Dolmen del Duc

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, “Es tracta d’una cambra simple, oberta, poligonal, formada per blocs de grans mides, irregulars, conservant la llosa de cobertura in situ. Les mides aproximades són 2,20 metres de llargada per 2 metres d’amplada i la llosa de coberta d’uns 2,40 metres d’amplada per 1 metre de gruix. No conserva túmol. Pel que fa al material arqueològic, s’ha trobat uns pocs fragments ceràmics sense decoració de pastes negroses. D’aixovar cal destacar una conta circular de pecten, fragmentada i dos fragments de valva de pecten. A nivell antropològic es conserven diversos fragments de costelles, tibies i falanges. El fragment de mandíbula inferior, un premolar, 4 peces dentàries i 5 molars d’adult. El megalit es conserva força, gràcies a les lloses irregulars i grans que suporten la llosa de coberta.Observacions: El megalit pren el nom de “El Duc” perquè la finca on és situat era propietat del Duc de Centelles.”

 

 

 

 

Refugi del Torrent del Ponsic

Refugi del Torrent del Ponsic
Refugi del Torrent del Ponsic

Aprofitant una pedra vertical sobre la qual s’arrepenja una altra d’inclinada, en el punt 41º 45′ 952 – 002º 14′ 447 – 513, es va construir un petit refugi de 3,5 metres de llarg per 2 d’ample en la seva part més gran i una altura màxima d’1,5 m. Està orientat aproximadament en direcció oest-est, de manera que mira al poble d’Aiguafreda. Al final del tot hi ha un petit replà més elevat amb una obertura que dóna a l’exterior i que podria haver funcionat com a xemeneia, tot i que no s’evidencien restes de foc (excepte al mig del refugi, tot i que semblen ser molt recents).

La boca que dóna al vessant de llevant ha estat tancada parcialment amb un petit mur de pedra seca. Els espais del sostre que havien quedat descoberts també varen ser tancats pel mateix procediment. Al sostre hi ha terra i vegetació que impermeabilitzen l’estructura.

El seu estat de conservació és bo i es troba al costat mateix d’una línia elèctrica a la banda de dalt de la franja desbrossada que la delimita (oest).

Mina de la Font d’en Calistro

Mina d'en Calistro
Mina d'en Calistro

Està situada just a sobre de la pista que del barri de l’Abella condueix a Centelles passant per Sant Pau, a tocar del límit municipal. La seva boca s’obre a llevant i la galeria marxa en direcció oest. Al cap d’una vintena de metres (bona part ensorrats) es troba una bifurcació a la dreta i una altra a l’esquerra, ambdues de tres o quatre metres de recorregut. Una petita paret obrada servia de presa de l’aigua o de decantador. La galeria principal es va estrenyent fins que el sòl s’ajunta amb el sostre.

La font on rajava l’aigua va desaparèixer fa pocs pocs anys arran de la urbanització del sector.