Centelles – Pàgina 2 – Patrimoni Existencial

La Tomba

Publicat el 12 Octubre 201212 Octubre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Antiga masia que estava situada uns quatre-cents metres a l’est de l’Ollic, a l’inici d’uns camps (41º 46’ 872 – 002º 14’ 229 – 630).

Actualment es conserva un metre de mur a la cantonada nord-oriental i les restes d’un parell de parets de 55 cm de gruix fetes amb pedra i fang. La cantonera és lleugerament treballada.

Uns metres més al sud, al costat del camí i al límit del bosc, es troben les restes d’un altre mur de 70 cm de gruix, un pam d’alçada i uns 10 m de llarg fet amb pedra i argamassa. Al voltant d’aquestes restes es troben trossos de maó i teula.

En el nomenclàtor de 1860, la Tomba apareix com una casa que es troba a 2,6 quilòmetres del centre del poble, formada per un edifici de dues plantes habitat permanentment.

Riucerdà

Publicat el 5 Octubre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Les restes d’aquesta masia es troben sobre la Tosquera de Vinyoles (41º 47’ 895 – 002º 12’ 093 – 820).

Entre la ruïna total i la vegetació, es pot dir que avui dia amb prou feines en queden un pany de paret a l’oest de 4 metres de llarg i uns tres d’altura màxima. Es conserva també la cantonera oest, feta amb pedres petites lleugerament treballades. El mur que es conserva està fet de pedra relligada amb argamassa. Al costat d’aquestes restes hi ha dues nogueres i un til·ler de dos tanys. Un llorer ha nascut dins de les runes.

Documentalment sabem que aquesta masia estava unida a la propietat de Vinyoles i que tenia una planta baixa i un pis i 132 metres quadrats.[1]

[1] ABEV, Puigrefagut de Balenyà, 1 Vària, inventari de Domingo Puigrefagut del 12 de juny de 1922.

Refugi del Puig Vell

Publicat el 5 Octubre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al nord-oest del Puig Vell, enmig d’un terreny de feixes abandonades i prop d’un gran roc (41º 48’ 080 – 002º 12’ 479 – 639). Està sobre un mur de pedra seca força ben conservat.

Aquest refugi aprofita un gran bloc desprès del cingle de 12 m x 7 m, la part superior del qual és pràcticament plana. Sota el bloc es va excavar un espai de 3,80 m x 4,30 m, interromputs per la presència a la banda de llevant d’un altre gros bloc. L’altura màxima d’aquesta estructura arriba als 2,20 m. A la banda de ponent s’han conservat mig encastades a la paret dues pedres que serveixen de lleixes per dipositar-hi objectes. A la banda sud hi ha un petit espai a la paret que actua de xemeneia.

S’accedeix al seu interior per una porta de marc metàl·lic d’1 m x 1 m, amb una reixa metàl·lica i un cadenat. El bastiment de la porta és fet de pedra, totxanes i ciment. En un pany de ciment hi ha escrit “MB”.

Sobre la porta hi ha un parell de forats que podrien correspondre als ancoratges d’un antic teulat; a la banda sud es troba un petit pany de mur de 40 cm de gruix, fet de pedra i fang que semblaria indicar un espai annex fora de l’espai cobert per la pedra.

Molí de les Canes

Publicat el 26 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Està situat aigües avall del molí del Rossell, també a la banda dreta del riu, just a llevant del mas les Canes (41º 46’ 967 – 002º 14’ 660 – 435). Es troba a tocar del riu Congost, just a sobre d’un petit salt que presenta alguns forats que indiquen que hi havia hagut una presa. De tota manera, la bassa s’omplia de l’aigua que s’agafava al mateix riu, però d’algun lloc més al nord, donat que es troba per sobre del nivell del mateix molí.

Es tracta d’un edifici de grans dimensions, amb dos cossos clarament diferenciats, més algunes dependències annexes. Les parets són fetes de pedra local força ben escairada, tot i que alguns punts concrets són fets amb tàpia. En alguns indrets es va arribar a construir fins a tres pisos, sense comptar els carcabans, als quals es pot accedir des de l’entrada principal de l’edifici sud.

L’edifici sud, allargassat en sentit nord-sud, presenta una llinda sobre la porta d’entrada que diu “17 + 86 Establert y fet Marti Llavina” (la lectura dels dos darrers dígits de la data podria ser errònia; el signe + indica una creu en la inscripció). En aquest espai hi havia la cuina i, a nivell de subsòl, el carcabà.

L’edifici nord té una porta feta amb un arc escarser i en una finestra lateral que dóna a aquesta entrada (però de l’edifici anterior) es llegeix, de manera molt dificultosa, “Fet per Franch de Rosselló”. En aquest edifici es conserva la cabra per moure les pedres, de manera que es pot dir que aquí es trobava l’obrador.

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació, hi ha referències d’aquest molí i d’un altre que estaria al seu costat (segurament el que agafava l’aigua a la presa que s’ha comentat) durant el segle XVI.

Molí del Rossell

Publicat el 25 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Situat a l’altre costat del riu Congost, just al davant de l’hostal del Pinós (41º 47’ 199 – 002º 14’ 409 – 473).

Es tracta d’un edifici en estat ruïnós de tres pisos d’alçada, adjacent a una gran bassa. Aquesta bassa recollia les aigües de la riera de la Llavina, just en el lloc on s’ajunta amb el Congost (41º 47’ 445 – 002º 14’ 326 – 449). Aquí s’observen set ancoratges excavats a la roca, de formes quadrangulars i d’entre 20 cm i 30 cm de costat. Un canal d’uns 500 m de recorregut duia l’aigua fins a la bassa, d’on arribava fins a les pales del molí després de travessar el pou, avui encara visible tot i que força malmès.

De l’antic molí es conserva un edifici amb dos cossos, d’aproximadament 15 metres de llarg i uns 9 d’ample, amb la façana principal a l’est (on hi ha el riu). Les cantonades són ben escairades i les parets estan fetes amb pedra i argamassa. El cos nord correspon a la casa dels moliners i tenia tres pisos. El cos sud només té dos pisos i és on se suposa que estava situat l’obrador. Per accedir al pis superior hi havia una porta amb llinda plana situada a la banda de ponent, entre l’obrador i la paret de la bassa. Al pis inferior s’hi accedia mitjançant una porta situada a la banda sud.

A escassos metres d’aquest edifici, en el marge d’un camp que es troba al mateix nivell i a continuació de la bassa, s’observen les restes d’una construcció de petites dimensions que no s’ha pogut descriure pel seu mal estat de conservació.

Segons un cartell que va posar en aquest lloc l’Ajuntament de Centelles, hi ha referències medievals a aquest mas, vinculat a la masia del Rossell, ja documentada al 1038.

Font i mines de Vinyoles

Publicat el 21 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a tocar de la masia, just a sobre seu (41º 47’ 733 – 002º 12’ 360 – 616). Per l’aspecte exterior es pot pensar que es tracta d’una mina amb una volta a la llinda de la qual hi ha gravada la data de 1769. Podria tractar-se d’una de les fonts de què parla el document que fa referència al pou de glaç del Soler (vegeu això).

Sembla que aquesta font està connectada amb les tres mines de Vinyoles que es troben a la Tosquera, en el llit del torrent de Riu Cerdà o de la Tosquera. Aquestes mines varen ser construïdes a mitjan segle XX. Tot i que no s’hi ha entrat, les dimensions i la morfologia externa, junt amb la data gravada a la llinda de la del mig indiquen una construcció al voltant de 1948. Aquestes mines havien abastit, i potser segueixen abastint encara, la ciutat de Centelles.

La mina del mig es troba en el punt 41º 47’ 883 – 002º 12’ 269 – 640 i les altres dues són una lleugerament per sobre i l’altra per sota. En aquesta mina, a la llinda, hi figura el següent text:

“Percutiesque petram et exivit ex ea aqua ut bibat populus (exod XVII 6). 1948 Falgueras Medetegit (sic)” (Tu dóna un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure, segons la Bíblia Catalana Interconfessional).

Pou de glaç del Soler

Publicat el 11 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

El 10 de novembre de 1698, Coloma Vinyolas, vídua d’Antoni Vinyolas, pagès de Centelles, i el seu fill Josep Vinyolas, hereu i posseïdor del mas Vinyolas, firmen una concòrdia amb Ambrós Fabrer, negociant de Centelles, i la seva dona Margarida Fabrer i Estrada, i Joan Fabrer, apotecari. El problema és que els Vinyolas no poden passar anar a pasturar les terres dites les costes de Sant Marçal, pròpies dels Vinyoles, sense que els Fabrer els donin pas per les terres del mas Soler. Històricament això ho havien arreglat mitjançant el pagament d’un cens en compensació pel dret de pas.

Però aquell 1698 un canvi en l’orientació de les activitats dels Fabrer els va dur a pactar unes noves condicions. A partir d’aquell moment, els amos del Soler tenen “(…) menester la aygua per ocacio (sic) de regar las terras del mas Soler y de ampuar glas en lo pou que est any dits conjuges fabrer y estrada an fabricat en la heretat en la heretat (sic) del predit mas Soler: que naix y te origen de dos fonts del predit mas vinyolas la una de las quals es sota las toscas y la altra sota las costas de demunt o sobra dit mas Vinyolas quals ditas dos fonts son propies dels predits mare y fill vinyolas per tenir origen y naxer en llur propria heretat (…)”.

El tracte que es firmarà assegurarà l’accés a les pastures per als Vinyolas i la utilització de l’aigua sobrant als habitants del Soler. El tracte permetia “(…) perpetuament de poder pendra la aygua que naix de las preditas dos fonts y aquella conduir en las terras de dit mas Soler ja sia per regar o per fer anar aquella en las basas fetas o fahedores en dit mas Soler per ampuar glas en lo predit pou o altrament fent de dita aygua lo que los aparegui be, y tambe de profundar o enfundir tant y quant y sempre los apareguia be a los dits conjuges y fill Estrada la sobredita font demunt o sobra (costa?) que te origen sota las costas de dits mare y fill vinyolas, despres que dits mare y fill Vinyolas y llurs hereus y successors de dit mans Vinyollas yan regat las terras de dit mas Vinyollas del modo y forma an acostumat regar fins lo die de vuy (…)”.[1]

El document conté algunes informacions interessants, com ara el topònim costes de Sant Marçal, avui dia sembla que desaparegut. També té un gran interès el fet que es parli de basses per empouar glaç “fetes o fahedores”, ja que aquesta expressió indica que com a mínim hi havia una bassa a prop d’un pou que ja “an fabricat” en la heretat del mas Soler. Igualment, el fet de parlar d’aprofundir una de les font d’on es recull l’aigua indica que segurament es tracta d’una mina (encara avui dia hi ha tres boques de mina a Vinyoles).

Tot plegat mostra una explotació del glaç segurament industrial (un dels Fabrer era un negociant i l’altre un apotecari) basat en un sistema en què el gel es produïa a partir d’aigua que era retinguda en una bassa i, un cop congelada, era tallada en blocs regulars i empouada.

[1] ABEV, Centelles, Sant Martí, R/8, p. 143-144.

Els horts del Cerdà

Publicat el 12 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

La Lleixa dels cingles de Bertí, passat el grau del Sunyer, continua cap als cingles del Cerdà. Aquí la cinglera s’orienta al nord, fins i tot lleugerament a ponent, de manera que bona part del vessant queda en una zona ombrívola. De tota manera, la zona just a sota les antenes de telefonia (per sota de la Lleixa) conserva encara feixes i camins que indiquen una ocupació passada, segurament dedicada a la vinya. En el punt 41º 46′ 101 – 002º 14′ 308 – 563 es troba una estructura que segurament corresponia a una cabana de vinya o a algun tipus de refugi.

Just a ponent de Ventallola, però gairebé dalt del cingle, a la Lleixa, es troba la font del Cerdà, un indret que antigament havien estat uns horts. Actualment encara en queden les terrasses i els murs del que segurament va ser la porta d’entrada a l’hort tancat (41º 46′ 206 – 002º 14′ 071 – 647). També hi ha unes escales que conduïen a la boca inferior de la mina del Cerdà, una caseta que recollia l’aigua de la mina i un dipòsit amb la caseta de la bomba que la puja fins a la masia. A peu de cingle es troba una segona boca de la mina, que està tancada amb un reixat. Es diu que aquesta mina té uns * metres de recorregut.

No sabem a quina època es va construir tot aquest conjunt; només podem dir que a la caseta de l’aigua hi ha gravada la data de 1950.

Forn de la Rovira

Publicat el 8 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Segons s’explica, es tracta d’una teuleria i no d’un forn de calç, que havia fet funcionar un tal Potes. Es troba al costat de la carretera que va de Centelles a Sant Feliu de Codines, un cop passat el pont que hi ha a tocar de l’entrada de la Rovira de Baix (41º 47′ 080 – 002º 12′ 817 – 576; just a la banda de ponent de la carretera, o sigui, a l’altre costat de la font del Forn de la Rovira). El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona la situa erròniament al costat de can General; també diu que es tracta de dos forn, però en realitat només s’hi observa una boca. Es estrany que s’inclogui en el mapa de l’editorial Alpina.

Es conserva l’estructura més o menys arrodonida i la boca del forn (d’1,10 m d’amplada). La boca està feta amb maons i ferro i presenta evidències d’haver tingut algun tipus de tancament (porta).

Aquesta infraestructura va donar lloc a la peça de terra on es troba (el Camp del Forn) i a la font del Forn de la Rovira, que hi ha una mica per sota i a l’altre costat de la carretera (actualment en un estat molt precari).

Refugi de la Saleta

Publicat el 10 febrer 2012 by Francesc Roma Casanovas

Petita construcció irregular situada just a sobre la casa de la Saleta, en el punt 41º 46′ 502 – 002º 14′ 241 – 541. Es tracta d’un espai ocupat per antigues feixes de conreu. Està format per una cambra irregular de 2,60 m x 2,40 m i 1,40 m d’alçada, aproximadament. Presenta una boca oberta al sud-oest.

Està constituït per un gran bloc calcari després del cingle, el substrat sobre el qual reposava, format per rocs i sorra, ha estat buidat fins a deixar lloc a aquesta cambra. La banda oest del refugi ha estat tancat per un mur de pedra seca, aparentment de construcció recent.

Continua la lectura de “Refugi de la Saleta” →

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: