Poua de Puig-antic

Poua de Puig-antic
Poua de Puig-antic

Es troba a la riba dreta del torrent de Santa Coloma, a l’est de la masia de Puig-antic (41º 48’ 327 – 002º 10’ 184 – 787).

Actualment només se’n conserva la meitat sud. Amb tot, es pot apreciar la seva forma i el seu perímetre arrodonit, de 9 m de diàmetre. Els murs són fets amb pedra seca i a la banda sud arriben fins als 4,50 m. La seva alçada va disminuint cap al nord. No sembla que hagués tingut cap tipus de coberta permanent.

Un centenar de metres més amunt del torrent, però a la riba esquerra (41º 48’ 353 – 002º 10’ 225 – 802), hi ha una font, que alguns anomenen font de Puig-antic. Aquesta font regava uns petits hortes que encara avui dia s’intueixen al costat del torrent. El llit d’aquest curs hídric, pedregós i força llis, podria haver servit per retenir l’aigua per empouar-ne el glaç. També podria ser que s’utilitzés per aquesta finalitat l’aigua que rajava de la font, tot i que el torrent de Santa Coloma té prou conca com per no necessitar cap aportació extra.

Poua de l'Espina

Poua de l'Espina
Poua de l'Espina. L'entrada es troba just on s'ajunten el mur i la paret.

Es troba al nord-est de l’Espina i a ponent del Querol, uns dos-cents metres al nord d’on indica el mapa dels Cingles de Bertí de l’editorial Alpina (41º 49’ 214 – 002º 11’ 060 – 974).
Aprofita un cingle que es despenja a ponent i que tanca la poua per l’est i, en part, el sud. Les parets nord i oest són fetes amb grans blocs de pedra poc treballada. A la banda nord, el mur fa dos metres de gruix.
La poua fa 9 m de diàmetre, tot i que no té una forma perfectament rodona. Es conserva un alçada de 5 o 6 metres de parets. No sembla que hagués estat coberta. Al costat nord-est, aprofitant una petita balma, hi ha una entrada a l’interior de la poua (el mur comença on acaba el sostre de la balma). En aquest passatge hi ha una pica de forma més o menys rectangular excavada al terra que, en el moment de fer la visita, era plena d’aigua. Tal com es veu a la fotografia, a l’est de la poua hi ha un espai de roca mare lleugerament inclinada cap a ponent, sense vegetació ni cap tipus de sediment. Se suposa que es tracta de l’espai on es trepitjava la neu per a compactar-la just abans d’introduir-la a la poua.

La documentació de l’arxiu municipal de la ciutat de Vic (actes del Consell del 9 de març de 1740) mostra que en aquell moment no s’havia pogut fer aprovisionament ni de neu ni de gel, ni a la ciutat ni a les rodalies, a causa de les pluges irregulars que s’havien endut les preses “repetidas vezes”. Per aquest motiu, es va firmar un conveni per proveir-se de gel amb Jaume Espina, llaurador de Collsuspina, per assegurar el subministrament de neu per als veïns.

 

Ca l’Escanyolit

Ca l'Escanyolit
Ca l'Escanyolit

Petita masia que es troba en el llit del torrent de les Fontanilles, abans d’arribar al torrent Fosc, al seu marge dret (41º 48’ 655 – 002º 10’ 687 – 851), just en el lloc on indica el mapa dels Cingles de Bertí de l’Editorial Alpina.

Es tracta d’un edifici de planta quadrada de 9 m x 9m aproximadament i dos pisos, que té afegit un petit espai a la banda nord-est. Les cantonades són fetes amb pedra treballada i ben escairada. A la part sud hi havia la cuina, de la qual es conserva una pica i la boca del forn (que ha perdut la resta). Els murs fan 50 cm de gruix i són fets de pedra i fang. Sembla que tindria una coberta a dues aigües feta amb teules àrabs i que la porta hauria estat al cost sud-oest.

A la banda nord-oest, adossat a la petita cinglera, hi havia un parell d’espais que segurament corresponien a corrals. Entre aquests i l’edifici principal hi ha un ampli espais, segurament l’era de la casa, delimitada per un mur de pedra seca. Al final de l’era hi ha un gran roure molt envellit i una fita amb la inscricpicó “SC” (Santa Coloma) a la banda sud i “B” (Balenyà) a la nord, fet que ens indica la divisió parroquial, no coincident amb la posterior municipal.

Al costat del roure i la fita, un pont natural de pedra, de 9 m de llarg i 1,5 m d’ample permet travessar fàcilment el rierol (un antic camí feia la volta ple gorg de sota i se suposa que era utilitzat quan hi havia de passar animals). El pont es troba un s6 m per sobre del llit del torrent.

Pont de roca sota ca l'Escanyolit
Pont de roca sota ca l'Escanyolit

Barraca del pla de la Barraca de Collsuspina

Barraca del pla de la Barraca
Barraca del pla de la Barraca

Construcció en pedra seca totalment exempta, en estat impecable, situada al capdamunt del pla de la Barraca (41º 49’ 327 – 002º 10’ 030 – 956). Fa 3,20 m de llargada per 4 m d’amplada exterior. Les parets pugen verticals fins als 2,20 m, quan comença l’acostament de les filades que tanquen la cúpula.

Té una porta orientada al sud que fa 1,60 m d’alçada per 0,65 m d’amplada. La llinda és una pedra plana més gran que les altres sense cap tipus de treball. Els murs fan 60 cm de gruix i l’espai interior és de 2 m x 2,25, arribant a una alçada  de 2,80 m en la cúpula per aproximació de filades.

A la banda est té una finestra de 25 cm d’ample per 40 cm d’altura. A la paret oest hi ha una fornícula, que podria haver estat també un armari, de 35 cm per 40 cm. Tot i estar feta amb pedra seca, les parets interiors (excepte la cúpula) han estat arrebossades amb fang. Hi ha també un banc fet de pedra seca sense relligar adossat a les parets sud i oest, en forma d’ela.

A escassos metres d’aquesta barraca (41º 49’ 336 – 002º 10’ 008 – 956) es troben les restes d’una altra que semblaria haver tingut planta arrodonida i ser més petita, fet que permet pensar en una substitució de l’una per l’altra.

Aquesta barraca ha estat inclosa a la Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/).

Barraca de Costa Vella

Barraca de Costa Vella
Barraca de Costa Vella

Cabana de pedra seca situada entre el poble de Collsuspina i el roc dels Esparvers (41º 49’ 400 – 002º 10’ 824 – 932). Està adossada al marge d’una feixa i té planta arrodonida, tot i que la façana és lleugerament plana. Està oberta al sud.

La porta fa 80 cm d’altura per 70 cm d’amplada i està formada per una llinda que és una pedra sense desbastar allargada. Està coberta amb una falsa cúpula, avui una mica deteriorada, i assoleix una alçada màxima d’1,60 m. L’interior fa un diàmetre d’1,90 metres. La part exterior està recoberta de terra i vegetals que la fan impermeable.

Aquesta barraca ha estat inclosa a la Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/)

Balma del Teixidor

Balma del Teixidor
Balma del Teixidor

Es troba just a sobre (est) de la pista que va de Collsuspina a l’Espina, una mica més al nord del lloc on l’indica el mapa de l’editorial Alpina (41º 49’ 270 – 002º 10’ 651 – 908). És molt fàcil de trobar, sobretot anant cap al poble.

Es tracta d’un conjunt de cavitats naturals de poc recorregut al voltant d’un espai més o menys pla. En destaca una de 3 o 4 m de profunditat, oberta a l’est, que conserva tres forats que servien de suport a algunes bigues. Cal remarcar que aquests forats es troben a diferent alçada del terra, de manera que fan com una escala; ignorem el sentit que podien tenir. Podria ser que la balma hagués estat tancada per un mur, però sense una excavació no se’n pot dir res en ferm.

Molí de l'Espina

Aqüeducte del molí de l'Espina
Aqüeducte del molí de l'Espina

Es troba a ponent de l’Espina, dins del llit del torrent Fosc (41º 49’ 068 – 002º 10’ 537 – 884).

Aquest molí recollia les aigües del mateix torrent Fosc, uns dos-cents metres al nord (41º 49’ 176 – 002º 10’ 589 – 874), on encara hi ha una presa feta amb rastells i, dins del llit de roca, es troben dues excavacions quadrades de 30 cm x 35 cm aproximadament que servien per donar suport a la presa.

A la riba esquerra del torrent es troben les restes d’un edifici d’uns 5 m per 10 m, amb una porta a la banda de ponent. Aquest edifici estava unit amb el principal, que es troba a la riba dreta, mitjançant un aqüeducte que deuria tenir un arc de mig punt, del qual avui dia queden les arrancades. Tenia 1,75 m de gruix, i era format per grans blocs de formes regulars i ben treballats que encara es poden veure al llit del torrent.

L’edifici principal tenia 2 pisos i tres estances grans. L’obrador sembla que era l’espai més proper al torrent i feia 6,5 m de llarg per 5,5 m d’ample. Un petit forat al terra permet entrar al carcabà i això ens permet veure que aquest va ser tapat en un moment en què el molí va perdre la seva funció (des del torrent es veu que està tapat).

Els murs d’aquest edifici fan 80 cm o més de gruix. La porta principal, situada al sud, és molt ampla (1,70 m) i se’n conserva una alçada d’1,50 m. Té una llinda plana, amb una inscripció que no hem pogut llegir, segurament corresponent al segle XVII. Tot i que petites, aquest edifici tenia diverses finestres.

Val la pena remarcar que a l’habitació nord hi trobem les restes del pou. Una anàlisi detinguda de les parets d’aquesta zona permet veure que aquesta habitació anteriorment havia estat la bassa del molí i que es va convertir en una estança, amb porta i finestra, en un segon moment. Aquesta hipòtesi es reafirma saben que, com ja s’ha dit, el carcabà està també tapat. Bona part de la primitiva bassa és avui dia un camp, per on es pot seguir en alguns trams el canal que ens duu a la presa de captació.