Figaró – Pàgina 5 – Patrimoni Existencial

Corral del camí de Vallcàrquera

Publicat el 22 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Just al davant del molí del camí de Vallcàrquera, a l’altre costat del torrent (41º 43’ 605 – 002º 17’ 082 – 377), es troben una sèrie de feixes molt ben distribuïdes. Entre aquestes feixes es troben les restes del que podria haver estat una cabana.

Cabana del corral del camí de Vallcàrquera

Es tracta d’una estructura rectangular de 3 m de llarg per 2,50 m d’ample, amb una porta a l’est d’aproximadament 80 cm d’ample i uns murs de 50 cm de gruix. La porta conserva algunes frontisses metàl·liques i repenjat a la paret de pedra seca sense relligar que forma la cabana hi ha diverses teules, com si l’estructura, que no té teulada, s’hagués intentat cobrir en algun moment. Ajuda a mantenir aquesta sensació la presència de diversos maons que semblen preparats per ser obrats.

La cabana toca a un marge per la seva part posterior (banda oest). Això, junt amb el fet que el mur de la feixa dibuixa una mena de gran U, fa la impressió que permetés tancar un petit espai que hauria servit de corral. Reforça aquesta hipòtesi el fet que hi ha una estructura de pedra no identificada que podria servir de base per acabar de tancar l’estructura.

El pas des de la cabana i el corral cap al torrent es fa per enmig de dues parets obrades que deixen un pas molt estret entre elles (uns 80 cm), fet que semblaria indicar que ens trobem davant d’un comptador.

Ens inclinem a pensar que es tracta d’un corral per tancar el bestiar amb un espai adjacent dedicat als pastors. La morfologia del lloc així sembla indicar-ho. També ens serveix de base per recolzar la nostra hipòtesi el fet que en el mapa que va fer el topògraf Salvador Brugués al 1924 (minuta), en aquest lloc indica un corral, tot i que l’indica a l’altre costat del torrent (més o menys on hi ha el molí).

Molí del camí de Vallcàrquera

Publicat el 21 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’una estructura de tres pisos, construïda a l’esquerra de la Riereta, poc més avall del molí d’en Xicola (41º 43′ 585 – 002º 17′ 060 – 369). S’hi pot accedir des de la carretera que duu a Vallcàrquera, deixant el cotxe en un aparcament que hi ha uns dos-cents metres abans d’arribar al pont que creua el torrent.

El primer pis el forma la bassa, que tot i ser espectacular no és massa gran, si es té en compte que sumant-hi el pou forma un conjunt de 5,50 m de llarg per 3 m d’ample a la banda sud i 5 m de fondària. Té una forma irregular, fruit de la degradació de la semicircumferència del pou amb la forma quadrangular de la bassa. El gruix de la paret de la bassa és d’1,50 m. Té un sobreeixidor a la part de ponent.

El segon nivell el forma l’obrador, que fa 4,10 m d’ample per 6,20 m de llarg. Se suposa que s’hi accedia per una porta situada al costat de la bassa, a la banda est. És per aquí per on s’hi entra avui dia, tot i que una escala de fusta que permet accedir a una de les dues finestres que formen l’obrador indica que no fa massa anys no s’accedia per aquest lloc. L’obrador té una finestra a l’est i una altra a l’oest. Des de fora s’evidencia que el sostre va ser aixecat aproximadament un metre.

El tercer nivell el formen els carcabans, situats a la part més baixa i que s’obren cap al torrent. Es tracta de dues galeries amb volta de mig punt.

Val la pena acabar de baixar al torrent per poder gaudir dels gorgs i cascades que presenta en aquest punt la Riereta.

No queda clar per on arribava l’aigua al molí. D’entrada semblaria que ho hagués de fer pel camí pla que passa pel costat de la bassa, però no n’hi ha cap evidència; en canvi, uns metres per sobre, a l’altra banda de la pista, hi corre un altre canal que recull les seves aigües una mica més amunt.

Bass i pou del molí del camí de Vallcàrquera

Font dels Ocells

Publicat el 20 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

A llevant de can Bosc, en el llit del torrent de can Basí, just quan aquest desemboca a la Riereta (41º 43’ 639 – 002º 16’ 879 – 346) hi ha una petita mina, actualment tapada amb una paret, una bassa obrada en el llit del torrent (que tant recull les aigües que baixen pel torrent com les que poguessin sortir de la mina) i, una mica més avall, un arc fet d’obra per on passa un petit aqüeducte.

Aquest canal comença uns metres més amunt, en la mateixa Riereta, pocs metres per sobre d’on s’inicia el rec dels Molins (41º 43’ 614 – 002º 16’ 894 – 346). En arribar al torrent del Basí el travessa mitjançant aquest pont d’un únic arc i s’endinsa a la masia de can Bosc.

La bassa que s’esmenta apareix en el mapa que va fer el topògraf Salvador Brugués l’any 1924 (minuta).

Arc prop de la font dels Ocells — Arc de l'aqüeducte proc de la font dels Ocells

Ancoratges de presa de la Riereta

Publicat el 19 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Sota can Bosc (41º 43’ 616 – 002º 16’ 767 – 327), en el llit del torrent, just en el lloc on avui una pista travessa la Riereta, s’observen tres forats de forma quadrada, d’entre 25 i 30 cm de costat que podrien correspondre a les bases d’una presa d’aigües. Segurament es aquesta presa es feia servir per regar els horts de la banda esquerra (sud), tot i que també podria utilitzar-se a la dreta. El que està clar és que no correspon al rec dels Molins, que en aquest punt passa uns tres metres per sobre del fons del torrent.

Ancoratges de la presa — Un dels ancoratges de la presa

Caseta dels miners

Publicat el 18 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

A inicis del segle XX, l’explotació de les mines del Socau va suposar l’intent de construcció d’una línia de vagonetes que duia el material fins a la masia de Pereres del Pla. El seu traçat encara no queda massa clar, però sembla que utilitzava el que avui dia és el camí que condueix a can Bosc. Justament en entrar al terme del Figaró, sota la Sentinella (41º 43’ 573 – 002º 165’ 437 – 335), hi havia una petita cabana que servia de lloc de refugi i aixopluc per als treballadors i on sembla que també es feia servir de magatzem.

Es tracta d’una estructura parcialment enrunada i força petita, de la qual es conserva aproximadament un metre de la seva part nord. El que resta permet imaginar com era la cabana. Pel que es veu, tenia una coberta a dues aigües, feta amb teules àrabs i dos bancs d’obra adossats a cadascuna de les parets. En bona part estava construïda dins del marge rocós i orientada al sud. Tenia una alçada aproximada de 2,40 m.

Camí de can Xicola a la creu d'en Plans

Publicat el 17 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Aquest camí, avui pràcticament abandonat, arrenca del sot de Vallcàrquera, a ponent de l’església de Sant Pere i can Xicola, on es troba la font dels Castanyers, i s’enfila fent ziga-zagues en direcció sud cap a la carena de can Plans. A mitja alçada es desvia cap al sud-est per anar a sortir a la pista que puja de can Matamoros.

Travessa una zona molt pendent amb algunes carboneres. Sembla que el traçat superior coincidiria amb part amb l’actual pista.

Can Sidró

Publicat el 16 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Aquest edifici, situat a ponent de can Puig, més o menys a la mateixa alçada, però a l’altre costat de la Riereta (41º 43’ 658 – 002º 18’ 019 – 506) presenta l’estructura d’un mas compost per dos grans edificis amb diverses dependències. L’edifici principal hauria tingut dos pisos

Tal com diu Anna Gómez, les notícies històriques que es coneixen ens remunten a mitjan segle XVIII o ja dins el segle XIX. El seu estat de conservació, tot i precari, suggereix que hauria estat habitat fins no fa massa dècades.

L’edifici situat més al sud, el principal, presenta una finestra i una porta amb arcs conopials, fet que podria fer pensar en una cronologia del segle XVI o lleugerament anterior. De tota manera, aquest mas no apareix en el fogatge de 1515, a no ser que correspongués al mas Cap-rec, que no ha pogut ser localitzat.

Salt de can Puig

Publicat el 15 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

La Riereta, en passar per sota de can Sidró i can Puig, una mica més amunt de l’aqüeducte de Dosrius (41º 43′ 665 – 002º 17′ 979 – 473), fa un saltant que acaba en un gorg d’aigües cristallines. L’indret és fresquívol i queda protegit de les grans massificacions.

S’hi accedeix des de l’aqüeducte de can Dosrius, seguint la pista que remunta el torrent fins a sota de can Sidró. Un cop aquí, un corriol permet travessar el riu per sobre del saltant, s’enfila lleugerament per l’altre costat (amb l’ajuda d’una corda fixa) i baixa a l’inici del gorg.

Cabana de Vallcàrquera

Publicat el 13 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba per sota de la Rectoria de Valldeneu (actualment escola de natura), enmig d’unes feixes cada dia més emboscades (41º 43’ 495 – 002º 17’ 513 – 434). Es troba adossada a un marge (en part exempta). Està construïda amb pedres diferents suposadament recollides als rodals i reaprofitades, relligades amb argamassa.

Actualment se’n conserven les parets; una biga de fusta és l’únic testimoni de la teulada que la cobria. Externament mesura 3,20 m de llarg per 1,80 m d’ample. La paret fa uns 40 cm de gruix i presenta una alçada d’1,50 metres (la presència d’una biga indica que aquesta era l’alçada màxima de la barraca).

A la banda de ponent hi ha un porta d’1,28 m x 065 m, mentre a la paret sud es troba una finestra de 58 cm d’ample per 22 cm d’alt.

Es desconeix la seva utilització, tot i que segurament tenia alguna relació amb les funcions agrícoles que es desenvolupaven en els camps dels rodals.

Aqüeducte de Dosrius

Publicat el 5 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Sota can Dosrius (41º 43’ 560 – 002º 17’ 804 – 456) es troba un aqüeducte que transportava les aigües que es recollien en una bassa i les conduïa als camps que es troben a l’altre costat de la Riereta.

L’aqüeducte conserva 5 arcs rebaixats amb l’intradós de rajola, però falta l’arc que permetia salvar el torrent. Segons Anna Gómez, “Un dels propietaris del mas Dosrius es va fer un pont per atravessar el riu, en algun moment indeterminat del segle XVIII, i va aprofitar per fer-se un aqüeducte, una mica més amunt. Aquest senyor va tenir una disputa amb l’alcalde, el qual li va fer enderrocar el pont com a càstig, però va restar dempeus l’estructura de l’aqüeducte”.

A la banda de llevant, a una cinquantena de metres d’on comença l’aqüeducte, hi ha una gran bassa

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: