Categoria: geografia existencial

La Pedra Cavallera de Cabacés

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Ja fa anys que en Ricard va descobrir el conjunt de la Pedra Cavallera, als afores de Cabacés.

Es tracta d’una agulla de conglomerat, amb una franja calcària que li fa com de barret, que s’aixeca amb prou feines uns sis metres del terra. De tota manera, resulta inaccessible per tots els seus costats. Per arribar al cim cal fer una petita escalada, no gens fàcil.

Un cop a dalt de tot, es troben un seguit de forats rodons de 7-8 cm de diàmetre i uns 13 cm de profunditat que ressegueixen el perímetre de mitja agulla, a escassos centímetres del caient. Tot fa pensar que es tracta dels encaixos per aguantar alguna estructura de fusta, com la que es va descriure al Castellar de Granera. També, com allà, apareixen dos encaixos al centre que suggereixen que es podria haver aguantat una coberta, segurament d’elements vegetals o fusta.

Sabem que Cabacés és un lloc d’origen aràbic, quan rebia el nom d’Avincabasser.

 

Sant Marc de cal Bassacs (Berguedà)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

L’actual ermita de Sant Marc de cal Bassacs, al terme de Gironella, es va construir a mitjan segle XVIII, però el lloc on es va bastir sembla que hauria estat un antic eremitori del segle X. Actualment, d’aquest antic eremitori en queda la sagristia, que com es veu en el vídeo està construïda dins d’un gran bloc de pedra buidat. Posteriorment va ser inclòs com a absis de l’ermita del segle XVIII.
És possible que a la paret del darrere de l’eremitori hi hagués hagut un habitatge medieval, o potser algun tipus de santuari. Com es veu en les imatges, estaria cobert per una teulada a dues aigües, però la disposició de les fornícules sembla suggerir que no es tractava d’un edifici d’habitatge.
S’ha dit també que a la rodalia hi hauria les restes d’una torre de defensa o de guaita, però no les hem sabut trobar.

Antic habitatge o santuari rupestre?

Tines i sitja de Puigventós (Berguedà)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A Puigventós (Viver i Serrateix) la Catalunya Romànica descriu un conjunt de cinc tombes antropomorfes tallades a la pedra i altres elements. Entre aquests altres elements hi ha diversos encaixos, segurament de construccions, i també un conjunt de dues tines destinades a la producció de vi. Jordi Bolós en proposa una cronologia del segle XII o anterior, tot i que les tombes podrien ser del X.

Segurament en el moment de publicar-se aquesta obra encara no s’havia destapat la sitja que hi ha no massa lluny de les tines, just al cim del Puigventós. És possible que segueixi la mateixa cronologia.

Adjuntem també l’esquema de les tines que en varen fer els germans Corominas:

Tines de Puigventós