geografia existencial – Pàgina 22 – Patrimoni Existencial

El Sot del Prat

Publicat el 23 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

El Prat era una masia que es trobava al sud del que avui dia anomenem Sot del Bac, una mica per sobre d’aquest. L’any 1859 el capellà de Montmany contestava una circular en què li demanaven dades sobre la parròquia i deia que la casa rectoral era contígua a l’església, i que es trobava a l’extrem del bisbat, solitària i molt deserta.

Segons el rector, la parròquia tenia totes les cases de la seva jurisdicció disseminades a mitja hora, tres quarts i fins i tot a una hora de distància de l’església.

A un quart d’hora del nucli parroquial hi havia tan sols 5 cases, mentre que 44 es trobaven a menys de mitja hora. Aquestes darreres eren les del serrat de Lucata (Ocata), del sot de Villuvi (segurament a ponent del coll d’en Tripeta), del sot de Casa Boget, del sot de Casa Oliveras i algunes altres.

A tres quarts d’hora hi havia totes les que es trobaven a Sant Bartomeu de Mont-ras, que suposaven un total de 10 cases més.

Les més allunyades es trobaven a una hora o més de la rectoria. Eren 10 cases entre les quals hi havia Casa Andrés Roca, Casa Peret Chico de Pedro Trabé, Casa Nova de Oliveras, Casa Micaló i Casa Prat, situades en el lloc dit sot del Prat. A més hi havia casa Sous de Josep Campins. Aquestes cases es trobaven entre montes escarpados y caminos muy escabrosos con grandes subidas y bajadas.

Suposant que la casa Prat sigui la que es troba al sot del Bac, semblaria que la casa d’Andreu Roca seria el que el mapa de l’editorial Alpina actualment anomena ca l’Andreu; la Casa Peret Chico de Pedro Trabé hauria de correspondre a can Xicu, mentre la Casa Nova de Oliveras podria ser la Casanova, sota el cingle de Bertí; finalment la Casa Micaló podria correspondre a la Miquelona, una masia que hauria d’estar a prop de can Prat.

En total, la parròquia de Montmany comptava amb 65 cases; uns anys més tard (1867) es deia que la parròquia tenia 64 veïns amb 322 ànimes.[1]

[1] ABEV, Montmany, Sant Pau, N/1 (1679-1927).

Puig-Agut

Publicat el 22 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

El mas Puig-Agut correspon a una explotació agrícola d’època moderna. La seva estructura arquitectònica respon a aquestes característiques: un cos principal amb diverses dependències annexes amb obertures rectangulars (excepte la porta adovellada de l’entrada principal) de dimensions mitjanes i les solucions de la teulada.

El primer esment documental d’aquest mas el trobem en el fogatge de 1515 amb el nom de propietari de: “Miquel Puig Agut”, al llarg del segle XVI es continuarà fent esment del mas com a “En Puig Agut”. Al segle XIX s’esmetna com a propietari a Josep Puig Agut, moment en què el mas limitava amb el Soler, el Bellit, el Cruells, el Soler, can Carlos, amb els Montcaus i finalment amb l’Avencó. A inicis del XX, amb la despoblació de les zones rurals, aquest mas, com tant d’altres quedaren abandonats.

Encara avui dia sorprèn el fet que es tracta d’una masia mig construïda. No se sap per quin motiu no va acabar-se’n la construcció.

Al davant de la casa, i a l’altre costat del camí, hi ha una bassa (actualment en desús) i s’endevinen les restes de l’era (que s’aprecia a la dreta de la fotografia que hi ha a sota d’aquest text).

Segalars

Publicat el 21 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

A la baga de Vilardebò, però uns cent metres per sobre del torrent de Cruells (41º 44’ 988 – 002º 16’ 049 – 451) es troben les restes de la masia de Segalars. Segons el mapa de la Diputació només en queda una petita barraca, però el cert és que en queda força més. En realitat, es tracta d’un edifici d’uns 10 m de costat, format per diferents dependències que sembla que han anat apareixent en moments històrics diferents i difícilment precisables. Sembla que hauria tingut, com a mínim, dos pisos i tres cossos. Cal destacar que en diferents llocs, a part de la pedra local, es va fer servir com a element constructiu maons i teules de tipus àrab.

El més interessant d’aquesta masia, però, és el cup que es troba en una dependència de la banda est. Es tracta d’un dipòsit circular de 2,20 m de diàmetre i d’una profunditat que no es pot especificar perquè es troba ple de sediments i hummus. Està construït amb peces de ceràmica cuita de 35 cm x 35 cm de forma lleugerament còncava. El segon nivell d’aquestes peces és uns cinc centímetres més petit, de manera que forma con un petit esgraó que ressegueix el perímetre del cup a 35 cm de la seva boca.

El cup està construït dins d’una estança que fa uns 3 metres de llarg per 2,40 m d’ample i l’ocupa gairebé en la seva totalitat. S’hi accedeix per un petit graó d’un metre d’alçada, tot i que s’ha de pensar que antigament hi devia haver algun tipus d’escala, potser de fusta. Aquesta estança era tancada per una porta de la qual encara es conserven les dues frontisses. Aquesta obertura feia 1,10 metres d’amplada.

Al seu interior hi ha gran quantitat de teules, fet que indica que es tractava d’un espai cobert que es va ensorrar. Des de dins de la casa no es veu la boja del cup.

En alguns indrets s’observen panys de paret arrebossats i un espai on segurament hi havia la xemeneia.

Tot i que no sabem en quin moment es va construir aquesta masia, un document del 25 d’agost de 1698 ens diu que Antoni Vila, hereu de la Vila de Tagamanent, per subvenir unes necessitats “(…) y per pagar [la] partida de blat está devent (…)” arrenda per 1quatre anys dues quarteres “(…) de artiga a la costa del Sagalas (…)” que s’haurà de rompre durant els 4 anys vinents i que haurà d’haver espletat dins de 8 anys. Aquesta artiga confronta pertot arreu amb les terres en Vila, excepte a ponent que ho fa amb un torrent allí.

L’arrendatari és Joan Torn de la Creu, pagès de Tagamanent, que en va pagar vint lliures “(…) pagadoras de constant y dita quantitat es per las pars y palla exirà de dita artiga tots los quatra anys.” També es pacta que en Vila ha de donar a l’arrendatari llenya per fer les jàsseres i que aquest no podrà fer malbé cap arbre. Així mateix, en Torn pot collir els aglans dels roures de l’artiga i tots els aglans que caiguin d’altres arbres dins de l’artiga.[1]

[1] ABEV, Montmany Sant Pau, Y/1 (1496-1915), sp.

Cova del Carme

Publicat el 20 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Aquesta cova artificial es troba en un aflorament geològic de pòrfirs (roca ígnia intrusiva). Es tracta d’un indret de gran interès paisatgístic, situat en el punt 41º 42′ 970 – 002º 16′ 533 – 439. La cova, amb algunes figures religioses, es troba tancada per una reixa i un cadenat. Hi ha un parell de bancs per seure al seu davant.

En aquest indret, als anys cinquanta, tenia lloc un petit aplec el dia de la Mare de Déu del Carme, amb la participació de gent del poble i escolars. Com diu Anna Gómez, “Aquesta tradició sembla que es va originar al mateix segle XX, tot i que es desconeix si amb anterioritat s’hi feia cap altra activitat.”

S’hi accedeix des de la font d’en Llanes, agafant el camí que marxa cap al sud (el més elevat de tots). S’hi pot arribar seguint la pista, però millor agafar el caminet que permet fer drecera.

El pla de la Barraca

Publicat el 19 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es coneix amb aquest nom un espai força planer i emboscat que es troba al sud del turó del Montcau. Es troba a uns 500 metres d’alçada. En un altre lloc es parla dels forns de calç que hi ha a la zona (vegeu pàgina 129).
L’espai presenta símptomes d’haver estat utilitzat agrícolament (murs de pedra que delimiten algunes feixes, tot i que no molt elevats a causa del poc desnivell del terreny) i algunes sitges ens indiquen la seva utilització per a fer carbonet. També la presència d’alguns rebrots d’alzina permet pensar en una utilització carbonera anterior.
Tot fa pensar que el topònim faria referència a l’existència d’alguna barraca o cabana en algun indret del pla, extrem aquest que no s’ha pogut comprovar. De tota manera, no massa lluny del lloc hi ha el refugi del cingle del pla de la Barraca i el refugi de la solella de Cruells (vegeu pàgina 111).
En concret, en el pla de la Barraca, només s’ha trobat una petita estructura, adossada a un marge, que aprofita un gran bloc de pedra, tot i que molt baix, per fer una petita estança d’1,30 metres de llarg i 90 cm d’ample. Presenta forma d’U invertida, oberta a l’oest. Els tancaments de la banda nord i nord-est estan fets en pedra seca, mentre la banda sud correspon al gran bloc que ja s’ha comentat. Actualment es conserven 75 cm d’alçada dels murs que formaven aquesta estructura.
Podria tractar-se d’una barraca, tot i que les seves dimensions fan pensar més en un espai per guardar les eines prop dels camps.

Creu de mossèn Ramon

Publicat el 18 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba en el punt 41º 43′ 252 – 002º 16′ 705 – 391, en un revolt de la pista que puja cap a can Valls des del Figaró, en el sot de les Pomeretes. Commemora l’assassinat de mossèn Ramon Pascual Casanoves, rector de la Garriga, el dia 2 d’agost de 1936, a mans del comitè revolucionari del poble. La creu es va aixecar després de la guerra.

Segons el catàleg de la Diputació, la base de la creu està situada a l’interior d’un encaix a la roca natural. Al costat sud-est de la base hi ha una pedra amb un encaix rectangular (21 x 23 cm) que podria haver servit per encabir-hi un altre element; a l’interior de l’encaix hi ha molsa i material sedimentat.
La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d’una alçada de 170,5 cm., 22, 8 cm d’ample i 17 cm de fons. És monolítica, amb les arestes marcades. Les mesures màximes són: alçada, 40,5 cm; amplada de la base i alçada dels braços, 10,5 cm; fons, 12 cm; amplada total dels braços, 40 cm; de la base de la creu a l’inici dels braços, 16 cm. A la roca de la base es pot observar una llarga llegenda, totalment il·legible.

El plafó informatiu que s’ha col·locat en el lloc dels fets l’anomena “Creu de Sant Ramon”. No sabem, però, si mossèn Pascual va ser un dels sacerdots morts durant la guerra civil beatificats; en cap cas, però, no hauria estat canonitzat i, per tant, caldria parlar de la creu del beat i no de la creu del sant.

Forns de calç del pla de la Barraca

Publicat el 17 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

A l’est del pla de la Barraca es conserven les restes de dos antics forns de calç (41º 45’ 292 – 002º 15’ 821 – 551 i 41º 45’ 275 – 002º 15’ 808 – 550, respectivament) en força mal estat.
El primer està molt malmès i només es conserven dues parts de la paret que formava el seu perímetre, fet que permet calcular el seu diàmetre en uns 3-4 metres. Aquestes restes sobresurten poc més d’1,50 m del terra. La part posterior del forn està completament esfondrada. Només una actuació de neteja i consolidació en permetria la seva conservació. Es troba al costat d’un torrent del qual estava parcialment protegit per un mur de pedra seca. Just a sobre, al nord-est, hi ha una zona de pedra codina, que se suposa que és l’espai d’on s’extreia el material calcari que era enfornat.
El segon forn es troba uns 40 metres al sud-oest, a l’altre costat del torrent i tocant a una pista. Se’n conserva pràcticament tot el perímetre, que fa uns dos metres de diàmetre, i una resta de mur encimentat que es veu fora de lloc.

Cabana del camí de les Pomeretes

Publicat el 16 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Aquesta cabana figura en el mapa de patrimoni de la Diputació, i es troba en el punt 41º 43′ 314 – 002º 16′ 769 – 491. Segons aquesta font, aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l’entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang. Les pedres es disposen en filades planes i van alternant de mida per lligar i fer més sòlida l’estructura. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d’1’5 m i de mides força comunes, fent 1’5 m d’ample per 2 m de llarg, amb una sola obertura orientada a la cara sud i constituïda per una petita porta quadrangular 1’5 m d’alçada. En el moment de fer-ne la fitxa es va dir que no conservava la coberta, fet que explicaria que ara tingui una alçada tan poc important (un metre i mig) en comparació amb la resta de mides. Avui dia encara es conserva un matalàs d’escuma al seu interior, fet que indica un aprofitament molt recent (segurament posterior a l’any en què es va fer el catàleg patrimonial)

El catàleg continua dient que aquesta estructura, de funció desconeguda, va ser construïda en un moment cronològic incert i que s’ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Les seves funcions podrien ser varies, des d’oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l’any.

La seva boca s’obre al sud-oest i a l’interior presenta una fornícula i una petita finestra. Està adossada per dos costats a un marge d’una feixa.

Refugi del Cingle del Pla de la Barraca

Publicat el 15 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

refugi cingle camp barraca — Refugi del Cingle del Camp de la Barraca

Es tracta d’un espai parcialment cobert format a recer d’un bloc caigut del cingle en el punt 41º 45’ 154 – 002º 15’ 852 – 554, en un relleix gairebé al cim del penya-segat. El refugi es va construir bastint un mur de pedra seca que li serveix de paret nord-oest. Actualment no presenta cap altra cobertura que l’espai que queda sota del mateix bloc, però és fàcil pensar que podria haver estat cobert amb vegetació o terra.
Mesura 2,40 m de llargada màxima i 1,30 m d’amplada. A la banda est hi ha un petit forat que podria haver servit de xemeneia o de finestra de ventilació. La gran presència de restes vegetals a l’interior no permet apreciar la profunditat ni si s’hi ha fet foc a l’interior.
A tocar del refugi, a la seva banda est i adossat al cingle hi ha les restes d’uns altres murs que segurament constituïen un altre refugi. A les bandes de llevant i ponent hi ha petits murs de contenció per aconseguir uns espais plans.
Cal remarcar que tot el cingle que davalla cap a la solella de Segalars és ple d’antigues feixes.
A la mateixa alçada, però una mica més al nord, a mig cingle, hi ha una petita balma que queda protegida per una llastra despresa. Actualment serveix de refugi per a les cabres, segons s’aprecia en els fems que formen el sòl del lloc. No s’hi evidencia presència humana.

Cabana del camí de Can General

Publicat el 14 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Cabana de planta circular, d’aproximadament un metre i mig de diàmetre, adossada al marge, avui dia totalment esfondrada. Es troba en el punt 41º 43′ 358 – 002º 16′ 752 – 512. El marge separa unes feixes de la zona superior, més estretes, d’una gran feixa que hi ha a la part de sota, força més àmplia i tancada en la zona carenera per un mur de pedra seca acabada en plec de llibre. Per comunicar les dues feixes encara es conserva una escala de quatre graons encastada al marge. La feixa s’allarga cap al sud-est, seguint les corbes de nivell, i presenta diversos llocs on hi ha alguns graons que permeten accedir-hi-

Sembla que presentava un sostre fet per acostament de filades. La presència d’un gran bloc al seu interior suggereix que seria la peça que hauria tapat el conjunt. La porta hauria fet uns 40 cm d’amplada i es trobava a la cara sud.

Escala al costat de la cabana del camí de cal General

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: