geografia existencial – Pàgina 21 – Patrimoni Existencial

Font del Rouret o de can Tres Quarts

Publicat el 10 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Quan la Lleixa supera el grau dels Matxos, anant en direcció nord, es troba la pista que connecta els nuclis de l’Abella i de Sant Miquel Sesperxes. Des de la pista, un corriol indicat permet accedir a la font del Rouret (també dita de can Tres Quarts). Aquesta es troba en el punt 41º 45′ 522 – 002º 13′ 891. També s’hi pot accedir per un camí empedrat que baixa des de can Tres Quarts, que s’agafa just al costat d’un petit mirador penjat sobre el cingle.

La font en ella mateixa no té res especial; fins i tot les rodalies són força brutes a causa de què l’espai adjacent va ser utilitzat com a abocador d’escombraries de la casa. El que la fa atractiva és el gravat que es pot veure a la paret del cingle. Es tracta d’un rostre humà, possiblement una dona, amb el cabell llarg i una mà (la dreta) clarament delimitats. També s’hi observa un possible pit. Al costat hi ha algunes inicials i una data que semblaria correspondre a l’any 1985.

No sabem el seu origen, ni l’autor, ni tan sols la data en què es va gravar. Malauradament algunes persones poc cíviques han fet grafits a sobre del gravat i l’han desvirtuat força (això, malgrat tot, ajuda a la seva localització).

La bomba de mà del torrent de can Corpus

Publicat el 7 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es diu que a la cinglera que baixa del torrent que can Corpus, una mica més amunt de la Tosquera del Pujol, hi havia una cova on, entre dues pedres, hi havia una bomba de mà sense explotar. Tot i que l’havien intentada fer petar de diverses maneres (amb foc,m per exemple), mai no ho havien aconseguit. Un dia, una torrentada s’ho va endur tot per davant i se suposa que la bomba encara deu parar per aquelles raconades.

Base de premsa de can Carlos

Publicat el 6 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Les ruïnes de can Carlos es troben a la carena del Soler, a ponent d’aquesta masia, just abans d’arribar a la torre d’alta tensió (41º 45′ 393 – 002º 16′ 608 – 689).
Entre les restes ha aparegut part de les peces que formaven un setial o base de premsa de vi. En total hi ha 7 peces que encaixen perfectament, com es veu en la fotografia adjunta.

La peça fa 90 centímetres de llarg (en el sentit que hi ha el broc) per 82 d’ample. La part interior rebaixada fa uns 70 centímetres, descomptant uns 4 cm a cada costat per fer el llavi lateral. Aquest llavi és més ample prop de la sortida del most, suposem que per evitar que es trenqués a causa de qualsevol cop imprevist.

Can Carlos

Publicat el 4 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

El que queda d’aquesta casa es troba a la carena del Soler, a ponent d’aquesta masia, just abans d’arribar a la torre d’alta tensió (41º 45′ 393 – 002º 16′ 608 – 689). El mapa de l’editorial Alpina la situa correctament, o sigui que, tot i que costa de veure des del camí, no hi ha massa problema a trobar-la.
Aquesta casa és un misteri, des del punt de vista historiogràfic. Sabem que pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Tagamanent i que al 1861, en el quadern de liquidacions, pertanyia a Josep Terrés Carlos. L’estat actual no permet dir gaire cosa sobre la seva cronologia. És possible que la seva construcció s’associés a l’explotació de la vinya durant el segle XIX, tot i que no es descarta algun altre ús agrari o fins i tot l’explotació d’alguna pedrera propera.
El mapa de patrimoni i el treball d’Enric Garcia-Pey indiquen que se’n conserva una cantonada, però actualment només resta dempeus un petit pany de paret. El bosc ha envaït completament la zona i les feixes que rodejaven la casa i li dóna un aire obac que no correspon a la seva situació damunt la carena.

Entre les restes de la masia s’han trobat algunes parts d’un setial de premsa, que descrivim aquí.

La por a Sant Martí

Publicat el 3 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Diuen que el jovent de Sant Martí que anava a Centelles per divertir-se, després de la guerra, quan tornava a casa de vespre, per allà a sota les Comes, els sortia la por. Un dia varen decidir posar-hi remei.

Quan la tartana amb què pujaven tots plegats va haver passat l’indret, després que els aparegués la por, un dels nois, que s’havia quedat enrere expressament, va veure un llum que pujava cap a la rectoria. Com ja ho tenia previst, li va tirar un tret, no se sap si de sal o de balins (segurament de balins).

El cas és que el dia següent, a cal metge (el doctor Roldán) es varen trobar amb el mossèn, el rector Martí Morera, amb tot el cul ple de balins. Quan el metge li demanà què li havia passat, aquest va dir que caçant se li havia disparat l’arma i l’havia ferit a les cuixes. Però el metge va dir que no podia ser, que si hagués estat una escopetada des de tan a prop hi tindria un gran forat, i no un escampall tan gran de balins.

Hi ha qui assegura que aquesta escena la varen veure alguns testimonis que en podrien donar fe.

També es diu que al forn de la masia de la Serra hi sortia por.

Refugi de la solella del Cruells

Publicat el 2 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a l’extrem occidental de les feixes que rodegen la masia de Cruells, en el punt 41º 45′ 261 – 002º 16′ 094 – 515. S’hi pot accedir des del collet de Montcau, travessant el torrent Mal i la carena del Soler. Just en el lloc on hi ha el fil elèctric de Cruells comença una pista que baixa cap al sud, que cal agafar. El refugi es troba al peu d’un espadat rocós calcari i es veu bé des del camí.

Es tracta d’un petit habitacle construït sobre un bloc calcari inclinat cap al nord, de manera que l’altura disminueix a mida que ens acostem al final de l’espai obrat. Té una planta triangular, amb un costat a ponent d’1,50 m i un altre a llevant de 2,70. La banda de ponent està feta amb un mur de pedra seca, mentre la de llevant correspon a la roca mare i els sediments que es troben al lloc. El triangle tanca per la banda sud i sud-est amb un mur natural, completat amb una paret relligada amb morter, de 2,40 m. S’accedeix a l’estructura mitjançant una obertura de 60 cm d’ample. Just en aquest lloc s’assoleix la màxima altura, 1,40 m.

A la banda nord-est hi ha un petit forat que dóna a l’exterior i en el sostre es troba una esquerda que està tapada amb pedres i un tros d’escorça d’alzina surera, que podria correspondre a una arna.

Arna al costat del refugi de la solella de Cruells

A la paret calcària sota la qual es troba apareixen diferents restes d’arnes i de lloses col·locades expressament per a servir de base a aquest instruments. Aquest fet ens duu a pensar que no es tractés d’una arnera, tal com han estat descrites en altres indrets.

Segons el diccionari Alcover-Moll una arna és el que en la nostra terra s’anomena un rusc, mentre que una arnera seria un rusc o casa d’abelles.

Més informació sobre les arneres:

http://webfacil.tinet.org/manelmar/7301

http://blocs.tinet.cat/lt/blog/pedra-seca.barraques-i-cossiols.-ruta-del-cister/category/380/general/2008/09/28/39.-una-arnera-singular

http://coordinadorapedraseca.org/images/elforadot24.pdf

El grau del Rouret

Publicat el 30 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Al grau del Rouret, al nord del torrent del Tro, hi ha uns feixons i una bassa. Es diu que al cingle hi havia un forat a la pedra amb un rusc, d’on en regalimava mel. El nostre informant hi havia anat a menjar-ne. Un dia el varen esberlar amb un parell de barrinades.

Parlant d’aquesta zona, ens diuen que després de la guerra hi havia gent que anava a robar menjar a les masies del pla de la Garga. Si els atrapaven, els feien saltar per aquests cingles. Segurament encara es trobarien els seus cadàvers a sota, si es busqués bé.

Font de les Mirones

Publicat el 29 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Just a sobre del cingle, en línia recta entre les Mirones i la Torre (41º 44′ 674 – 002º 15′ 638 – 508), hi ha un petit biot les aigües del qual s’acaben perdent cingle avall. És un lloc actualment molt freqüentat pels senglars, que hi tenen una piscina de fang formidable.

Es troba a uns dos-cents metres al nord-est de les barraques de les mirones, enmig de la petita franja boscosa que es troba entre la paret del cingle i el camp que la pista que duu a Castellar parteix per la meitat. Es tracta d’una font de cisterna o bassa, segons la classificació establerta per Ramon Solé (pàgina 5).

L’aigua ha estat aprofitada mitjançant la construcció d’un petit receptacle rectangular, cobert amb una llosa de pedra calcària plana. Això crea un petit bassal permanent d’aigua, la qual s’escorre cap al cingle. A la part de sota del cingle hi ha feixes i camins, i és de suposar que una recerca més acurada permetria trobar algun tipus d’aprofitament d’aquesta aigua sobrera.

De fet, just a sobre de les barraques hi ha un altre biot que semblaria ser el lloc d’on es proveïen d’aigua els eventuals estadants de les cabanes.

El Jaç d'en Lluci

Publicat el 28 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’una pedra plana que hi ha a la lleixa de sota del Febrer. En aquest lloc hi havia hagut una mena de barraca feta amb una cobertura de branques de pi, on un tal Lluci s’entretenia a fer carbonet al terra. Aquest carbonet el venia a Aiguafreda (a la carnisseria que hi ha al davant de cal Novelles).

Tot i que no s’ha pogut localitzar el lloc exacte, segurament es tracta del lloc on es localitzen uns gravats que semblen correspondre a èpoques històriques diferents.

Barraques de les Mirones

Publicat el 27 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

A tocar de la pista que va de Sant Pere de Valldeneu fins a Castellar, en el punt 41º 44′ 580 – 002º 15′ 531 – 520, apareixen les restes d’una antiga cabana, que fa temps que teníem localitzats. Actualment només es conserven les primeres filades del cos de l’edificació, una edificació que feia aproximadament 2 m de llarg per 1,5 m d’amplada. L’edifici es trobava orientat al sud i estava a tocar d’un camí i encastat al marge. Era fet de pedra sorrenca vermella.
Just al davant es conserva el que devia ser la llinda de la barraca, que fa 1,10 m de llarg per 30 cm d’ample i uns 25 cm de gruix. Al fons, a la banda nord, es conserva perfectament una furnícula de 33 cm d’ample per 45 cm d’alt.
Poc metres més al nord, en el punt 41º 44′ 600 – 002º 15′ 522 – 531, es conserva una altra barraca que respon a les mateixes característiques i que, de moment, encara està sencera. Només ha perdut part de la paret est, tot i que el conjunt amenaça ruïna.
Es tracta d’una cabana arrambada a un marge, al costat del camí. Té 2,30 m de llarg per 1,80 m d’ample i l’alçada, en el punt més alt, arriba a 1,60 m. La seva porta també s’obre al sud i fa 65 cm d’ample per 1,25 m d’alt. Mentre les parets de l’edifici fan aproximadament un metre de gruix, a la banda de la porta aquesta amplada es redueix fins als 45 cm. La porta està delimitada per una única llinda plana de 1,20 m per 20 cm per 25 cm de gruix.
La barraca està feta amb pedra sorrenca vermella treballada en angles rectes (tot i que també hi ha algun element de pedra calcària).
A la banda nord hi ha una fornícula de 50 cm d’alt per 32 cm d’ample i 50 cm de profunditat. Aquesta fornícula comença a 50 cm del terra.
A l’angle dret, al fons, hi ha un cocó de 42 cm d’ample per 32 d’alt i 65 cm de profunditat. Es troba al nivell del terra Normalment aquest cocons servien per guardar-hi les eines, d’aquí la seva gran profunditat.
La barraca tanca amb una falsa cúpula, amb una pedra força gran al mig i té algunes bigues fetes amb troncs sense treballar (que actualment estan podrits i amenacen amb l’ensorrament de la volta.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: