Fita de divisió entre Sant Martí i Sant Quirze

Fita de terme
Fita de terme

Es troba a la part superior del torrent de l’Espluga, al sud de Barnils (41º 44’ 854 – 002º 11’ 114 – 762), a la riba dreta. Ens la va ensenyar Pere Sans, exalcalde de Sant Martí, qui ens va dir que la gent més vella del municipi coincidien en què era l’antiga fita del terme.

Es tracta d’una pedra dreta, d’1,50 m d’altura, sense cap inscripció, i amb una amplada de 50 cm en el punt més ample i un gruix de 22 cm.

Balma de l'Espluga

Balma de l'Espluga
Balma de l'Espluga

Es tracta d’una gran balma situada en el torrent de l’Espluga, al nord de can Torrents (41º 43’ 871 – 002º 09’ 624 – 622). S’hi accedeix remuntant el torrent des d’aquesta masia, ja que el cingle impedeix accedir-hi des de dalt.

Les referències arqueològiques ens duen fins a una època preneolítica, potser uns 9.000 anys abans de la nostra era. Més recentment, Pladevall (2009; 30) creu que aquest podria ser l’emplaçament del mas Espluga medieval (vers 1370) i remarca unes possibles restes de parets a la banda de llevant de la balma. Segons Garcia-Pey (2009; 99) també és coneguda com a balma de Torrents, topònim que trobem en un document de 1752, en el qual Francesc Torrents diu que és l’amo de dues peces de terra que són del “Manso Torrents, ó Esplugas”.[1]

Va ser excavada parcialment al 1960. Actualment una pista forestal hi passa per davant.


[1] ABEV, Safaja, Sant Quirze, Y/3.

 

Balma de Roca Gironella

 

Balma de Roca Gironella
Balma de Roca Gironella

Es tracta d’una balma de grans dimensions que es troba entre Cabanyals i Sant Miquel del Fai, en el curs del Rossinyol (41º 43’ 427 – 002º 11’ 530 – 552). S’hi pot accedir des del sud, per un camí que arrenca de la carretera asfaltada, just en el lloc on hi ha un petit mirador.

Tenim documentat el topònim del torrent i la roca Gironella en un document de 1582, quan també es parla de la casa del Cabanyal.[1] Penjada a mitja alçada, una lleixa permet travessar el curs del Rossinyol per sota, tot i que no té sortida per l’altre costat.


[1] ABEV, Bertí, Sant Pere, R/1.

Barraca de la solella de cal Guitzo

Es troba a ponent de cal Guitzo i cal Regàs, sobre la carena de llevant (41º 43’ 497 – 002º 12’ 121 – 750).

Actualment només en resten les primeres filades. Era una barraca de 2,5 m d’ample per 3,5 m de llarg; se suposa que la porta era a la banda sud. Els murs fan entre 50 i 60 cm de gruix i són fets amb pedra seca sense relligar.

Tota aquesta carena, des de sobre can Guitzo fins arribar al nord del Soler de Bertí, és plena de pedreguers que indiquen una ocupació agrària antiga i no continuada.

La Feu

La Feu
La Feu

Les restes d’aquesta masia es troben uns 250 m al nord-oest del coll de la Feu, just a sobre d’un cingle (41º 43’ 457 – 002º 13’ 054 – 794).

Actualment es conserva el perímetre de la casa, amb restes de murs d’un metre d’altura i 60 cm de gruix fets amb pedra i fang. Les dimensions són de 10 m x 8,60 m, dividits en dos grans espais. La casa estava construïda sobre un petit cingle que la limita pel sud-oest; a la banda sud, un mur va permetre continuar l’estructura del cingle per aconseguir espai per bastir-hi la casa. A la banda nord estava limitada per un antic camí que li feia de vall. Les cantonades són fetes amb pedra local treballada. A les rodalies es troben restes de teulins.

Un document del 26 de desembre de 1584 ens informa que Jaume Bellavista i Salvador Vinyoles, de Sant Miquel de Sesperxes, cedeixen als pilers Joan Azma i Bernat Defaludes, tots dos d’origen francès,  la meitat del bosc de la Feu, que acaben de comprar a Antoni Serra de Sant Quirze.

Aquest document diu que un cingle divideix aquest bosc i un torrent que davalla de l’Onyó i que es mescla amb el torrent del Bosc de les Taules. L’arrendament és per tota la producció del bosc, tan carbó com grans, productes en què ambdues parts aniran a mitges. Per començar l’explotació, però, en Bellavista i en Vinyoles donaran als pilers una quartera i mitja de forment net, mitja càrrega de vi i dos mesurons d’oli. Aquests la podran fer espletar durant quatre anys i els “sobredits piles” l’han de conrear a costa seva, anant a mitges, com es deia, tant en el batre, com en les llavors, el segar i el traginar.

De tota manera, el contracte especifica què passaria si els pilers s’absenten del lloc: els arrendadors posaran dos homes per cada piler “(…) tottemps y quan los demanau dits piles y aquests a costos y despeses nostres (…)”. El contracte també especifica que els pilers hauran de deixar els brots d’alzina a cada soca d’aquest arbre, tot i que es poden fer càrrec de tota la llenya.[1]


[1] ABEV, Bertí, Sant Pere, R/1.

Can Guitzo

Can Guitzo
Can Guitzo

Es troba al sud-oest de can Regàs, una mica per sota (41º 43’ 511 – 002º 11’ 670 – 633). Per arribar-hi la millor opció és prendre el camí que arrenca al nord de roca Gironella, representat en els mapes de l’ICC.

Aquestes runes corresponen a una casa de dos pisos, d’11 m x 9 m, i murs de 60 cm en pedra i fang (i en alguns llocs, argamassa). Sembla que la porta principal hauria estat al sud, mentre a la banda de llevant n’hi havia una altra amb llinda plana de fusta, actualment mig tapada amb pedra seca de manera que fa la sensació de ser una finestra. Aquesta darrera porta feia 2 m x 80 cm. Les cantoneres són ben escairades.

A la banda sud, junt a les restes de la porta, hi ha una finestra, a la planta baixa, amb forma d’espitllera que per dins fa 65 cm x 45 cm, mentre a fora en fa 40 cm x 13 cm.  En el pis superior es conserven restes d’arrebossat.

L’estat actual no permet distingir massa clarament els espais interiors, però a la banda nord-oest es troba un espai quadrat que podria correspondre a un cup o una cisterna.

Can Regàs

Can Regàs
Can Regàs

Documentada com a mínim des de 1882 (Pladevall, 2009; 110), aquesta masia es troba a llevant de Cabanyals, enfilada a mitja costa (41º 43’ 535 – 002º 11’ 707 – 663).

Té una forma quadrangular de 14 m x 5,50 m, dividida en tres grans espais. El de ponent correspon a la cuina, on segurament hi havia un forn en l’extrem nord-oest. L’espai de llevant sembla haver estat un corral i la seva paret nord és lleugerament corbada.

En el seu moment la casa tenia dos pisos i era bastida sobre uns murs de 60 cm de gruix fets en pedra i fang. Actualment se’n conserven 3 metres d’alçada a la paret nord. El pis superior havia estat, si més no en part, arrebossat.

A l’oest de la casa hi ha l’era, feta sobre la mateixa roca mare.

Caseta de l'Ullar

Caseta de l'Ullar
Caseta de l'Ullar

Es troba al sud-est del Soler de Bertí, al Serrat de Colomer (41º 43’ 074 – 002º 12’ 834 – 725), enmig d’uns camps, en el lloc on la situa el mapa dels Cingles de Bertí de l’editorial Alpina.

Es tracta de les restes d’un edifici de 10 m d’ample per 7,5 m de fons, dividit en dos cossos. Els murs que el formen fan 60 cm de gruix i són fets amb pedres i argamassa. Només un petit pany de paret sobresurt de la vegetació i permet veure que la casa havia tingut dos pisos comunicats per una escala.

Al mig de l’espai construït hi ha una pica de 85 cm x 50 cm x 15 cm. Semblaria que la porta principal es trobava a la paret sud.

El Soler de Bertí

Finestra al Soler de Bertí
Finestra al Soler de Bertí

Antiga masia situada entre el pla de l’Onyó i el collet de la Feu (41º 43’ 175 – 002º 12’ 672 – 789), actualment enrunada i molt modificada.

De la casa que apareix en el fogatge de 1497 (Pladevall, 2009; 110) pràcticament no en queda res, potser tan sols una finestra de llinda plana on s’insinua una decoració conopial. Aquesta finestra es troba a sobre d’un corral reforçat amb un contrafort al sud-oest de l’edifici. Part de la paret del corral la forma un gran bloc aprofitat en el lloc on es trobava.

L’edifici actual fa aproximadament 11 m x 12 m, en les mides interiors, i està format per 5 espais diferents, amb la cuina a la banda de llevant i la comuna al nord-oest. La porta principal es troba al sud, amb un arc escarser fet amb maons cuits. La teulada actual és a dos vessants, paral·lela a la façana.

En un espai adjacent, al costat del corral, hi ha un cotxe en mal estat, segurament uns Seat 600.

L'Onyó

Estructura de volta catalana
Estructura de volta catalana

Masia situada a l’est de Sant Miquel del Fai, dalt de la carena (41º 42’ 989 – 002º 12’ 158 – 725). És una de les més antigues de la parròquia, ja que se’n té esment al 1279, quan en un document apareix Escart d’Onyó (Pladevall, 2009; 109).

Tot i la seva antiguitat, aquesta casa conserva poques evidències medievals. Fa aproximadament 15 m x 15 m i forma un barri aprofitant les corts que té al davant. De tota manera, els portals d’entrada al barri no existeixen. Té la façana principal orientada al sud, però a la banda est també hi ha finestres i una porta.

És un edifici de dos pisos, amb la cuina a baix, a la banda de llevant, on hi ha un forn blanc i la xemeneia. Les finestres i les portes són fetes de maons cuits. El sostre del primer pis està format per voltes catalanes fetes amb maons. L’estat actual de ruïna permet veure com s’igualava la volta per tal que la part superior resultés plana (sòl del primer pis).

La teulada és a dos vessant, paral·lela a la façana principal. Les cantoneres són fetes de pedres escairades i les parets estan arrebossades.

Al nord-est de la masia, sobre uns camps, hi ha un pou amb una aigua cristal·lina (41º 43’ 036 – 002º 12’ 226 – 743).