Categoria: Tagamanent

Cabana d’en Pito del Molar

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Detall de la cabana d'en Pito

Es troba sobre un turonet al nord de la Casanova de Vallfornès (41º 45’ 238 – 002º 20’ 050 – 1246).

Respon a la típica estructura d’una cabana de carboners, tot i no ser aquest un lloc de carbó, sinó de pastura. El que es veu avui dia és una reconstrucció de la barraca original, que no fa gaire anys encara era ocupada pel Pito als estius.

Presenta un parador de 2 m, corbat, fet amb pedra relligada amb ciment. La cabana té una llargada de 4 m i l’altura màxima l’aconsegueix al costat del parador, on s’ajunten els dos pals que sostenen la biga travessera. En aquest punt s’arriba a 1,80 m d’alçada.

El parador no arriba a tapar tot el sostre (fet de pedra, terra, ginestes i pedres) per permetre fer foc al seu interior i que el fum en pugui sortir.

Casanova del Bellit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Pica a la Casanova del Bellit
Pica a la Casanova del Bellit

A la carena principal del pla de la Calma, al sud del turó de la Primavera (41º 45’ 344 – 002º 19’ 622 – 1216).

Tot i que actualment es fa servir com a corral i que a vegades se l’anomena amb aquest nom, està clar que es tracta d’un antiga casa. De fet, al costat del corral, encara avui dia es conserven els fonaments d’una estructura de 10 m x 11 m, delimitada per murs de 60 cm fets amb pedra local i fang. Adossat a l’edifici actual es troba també una pica de cuina.

El corral, restaurat recentment, fa 12,20 m de llarg per 9,20 d’ample (mides a l’interior). Té una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal, que mira a l’oest, sostinguda per dues columnes. Aquestes columnes són de planta quadrada i fan 30 cm de costat i 3,30 m d’alçada; tenen una base clarament diferenciada del tronc, que és compost per dues peces, i un capitell. És possible que hagin estat reconstruïdes, perquè les mides no acaben de coincidir.

La porta d’entrada al corral fa 2,70 m d’amplada per 2,40 m d’altura. Al davant hi ha un pati descobert de 13 m x 10 m, aproximadament.

A la banda de ponent de la casa, per sota d’una font reconstruïda darrerament, hi havia una zona d’horts que anaven baixant aterrassadament fins al torrent dels Avellaners. A prop hi ha també dos pous de neu.

Pous de la Casanova del Bellit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Pou a l'est de la Casanova del Bellit
Pou a l'est de la Casanova del Bellit

Al voltant de la Casanova del Bellit hi ha tres pous de neu o congestes.

El primer d’ells es troba a 150 m a l’oest de la casa. Tot i tenir una forma arrodonida, en realitat és força irregular i té uns 8 m de diàmetre. Està excavat a la pedra i té 3 o 4 metres de profunditat (actualment està completament embardissat). Al seu interior hi ha un grèvol, fet que ha donat lloc a què algunes persones el coneguin amb aquest nom. Es troba en el punt 41º 45’ 318 – 002º 19’ 520 – 1194.

Els altres dos es troben sobre el cingle emboscat que s’aboca al torrent dels Avellaners (al sud o sud-est de la Casanova).

El primer es troba al punt 41º 45’ 308 – 002º 19’ 715 – 1184. Fa uns 9 m de diàmetre i té una profunditat de 7 m. A la banda nord s’hi va construir un mur de pedra per aixecar el pou. Al costat est també hi ha una paret de pedra i un tros de mur, mentre a la banda oest el mur ha estat excavat a la roca mare.

El segon es troba al costat mateix de l’anterior, una mica més avall, cap al nord-est (41º 45’ 322 – 002º 19 766 – 1158). La seva planta, tot i ser irregular, tendeix a ser quadrangular, amb 8 m de llargada per 6 m d’amplada i una profunditat de 5 m. A la banda oest hi ha un mur de pedra per elevar el llavi inferior de la cavitat excavada a la roca natural.

Sant Nicolau del Bellit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Sant Nicolau del Bellit
Sant Nicolau del Bellit

Les restes de l’antiga capella de Sant Nicolau es troben al cim d’un turonet al sud-est del Bellit, i al sud de la Jaça del Bellit (41º 45’ 706 – 002º 18’ 711 – 1112).

L’edifici feia 8,30 m de llarg per 5,50 m d’ample i estava construït amb pedres treballades disposades en murs de diferents gruixos (d’entre 70 cm i 1,20 m) i relligades amb argamassa.

A la banda oest hi hauria hagut la porta d’accés, des d’on es veu la masia del Bellit. A l’interior de les runes, de les que es conserva fins a 1,5 m de paret, s’evidencien tres fornícules (dues a la paret sud, una de 35 cm x 26 cm i l’altra de 26 cm x 32 cm, i una darrere de l’altar, de 45 cm x 43 cm i 52 cm de gons, amb una motllura i forats per encaixar-hi unes portetes).

A la banda de ponent, davant la porta, hi havia hagut un espai pla segurament delimitat per un mur, del qual encara es conserven els fonaments a la banda nord.

Cal remarcar que el mur sud, a més de ser molt gruixut (1,20 m) presenta la peculiaritat de no ser completament recte, sinó que a uns 3 m, fa una desviació en forma de quatre que no hem estat capaços d’interpretar.

El mapa de patrimoni de la Diputació inclou la capella de Sant Nicolau annexa al mas i indica que una llinda diu “Josep Bellit 1830”, fet que fa pensar en un trasllat del lloc de culte de la primitiva ermita a la nova, aquest cop adossada a la masia.

Jaça del Bellit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Gravat a la columna
Gravat a la columna

Es troba al sud-est de la masia del Bellit, lleugerament per sobre, gairebé al cim d’un turó (41º 45’ 736 – 002º 18’ 710 – 1109).

Fa 12 m d’ample per 18 m de llarg i està construïda amb una teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal, que està orientada a l’oest. A l’interior hi ha dos grans pilars que sustenten l’embigat. La porta d’accés fa 1,80 m d’ample per 2,25 d’altura, té una llinda plana i a sobre seu hi ha una finestra gairebé quadrada i que sembla feta amb elements reaprofitats. A l’interior hi ha altres petites finestres per permetre la circulació de l’aire. Les cantonades de l’edifici estan ben escairades i són fetes amb pedres molt grans i ben treballades disposades en forma d’ela.

Val la pena remarcar que en la primera columna que es troba entrant al corral, a la banda que mira a ponent, hi ha un gravat amb la data de 1786.

Camí del Bellit a la Jaça del Bellit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Aquest camí respon a la mateixa tipologia que el que anava del Bellver a l’Agustí, però el seu recorregut és molt més llarg. Fa una amplada aproximada de dos metres i està pràcticament en tot el seu recorregut cobert per bardisses i farda. Tot i que està força ben conservat, en algun punt presenta parts de les parets que el delimiten enderrocades.

Pous del pla dels Pous

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El pla dels Pous es troba poc abans d’arribar a Pedres Blanques a l’inici d’una pista que baixa cap a l’artiga de Fondrats (41º 45’ 640 – 002º 19’ 737 – 1222 i 41º 45’ 685 – 002º 19’ 687 – 1210).

Tots dos tenen formes arrodonides però força irregulars i en direcció nord-sud, el primer fa 14 m mentre el segon en fa 11.

Actualment es troben pràcticament coberts per la vegetació, fet que en fa difícil una descripció més acurada. Val la pena indicar que, en ambdós casos, es veu clarament el procés de construcció d’aquestes estructures: aprofitant un desnivell natural, s’excavava un forat en la roca mare i, amb les pedres que en sortien, s’aixecava a la part més baixa un mur que acabava de tancar el conjunt.

Les fonts consultades diuen que el segon pou té una “(…) escletxa natural de la roca que surt a uns 3 o 4 metres avall del talús de contenció, a manera de sortida” (Pere Bascones) o que “Una obertura en la diàclasi natural fa pensar en una possible entrada d’aigua i una canalització, que pot fer uns 3 m de llargada i que s’utilitzaria en algun moment del processament i gestió de la neu” (mapa DiBa). Nosaltres no ho hem aconseguit veure per la gran quantitat de vegetació que hi ha.

Les Cases Velles del Bellit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Aquest topònim correspon a unes restes que es troben al nord-est del Bellit, a la carena que baixa cap a Fondrats (41º 45’ 938 – 002º 18’ 558 – 1066).

Les restes es troben disperses en un espai d’uns 200 m2 i corresponen bàsicament a basaments de murs de fins a 80 cm de gruix fets de pedra rogenca i fang. A la part sud hi ha un espai d’aproximadament 10 m x 10 m, que podria haver correspost a una casa, al seu costat un espai potser descobert i a la banda nord, un altre edifici.

Les Cases Velles
Les Cases Velles

La Casa de la Neu

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Casa de la Neu
Casa de la Neu

Entre el collet Terrús i el pla del Clot es troben les restes de diferents congestes per conservar la neu. Segons l’inventari de pous del Vallès Oriental,[1] al coll Terrús hi havia hagut també les restes d’una bassa i de la Caseta de la Neu, de la qual en queden només els basaments dels murs i el topònim com a únics records.

Avui dia, de la casa només en queden els fonaments, que delimiten un espai construït de 17 m de llarg per 9 m d’ample, fet amb murs de 60 cm fets amb pedra i fang, amb un vall al costat.

*. La primera referència que n’hem trobat ens remunta a 1734[2] i després al 1760. Més tard, una llibreta de compliment pasqual de 1835 diu: “Casa de la neu orde del Gover[n] de serrarse y acollirse la família en la casa de la Parera”.[3]

 

[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/3.

[3] ABEV, La Móra, Sant Cebrià, E/1.

Cabana dels Quatre Caus

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabana dels Quatre Caus
Cabana dels Quatre Caus

Es troba a al coll dels Quatre Caus, a la carena de la Perera (41º 46’ 753 – 002º 18’ 717 – 958), al costat de l’antic camí que pujava a la Calma.

Es conserva el fons d’una cabana de 3 m x 3 m, amb uns murs de pedra seca de 60 cm de gruix dels quals es conserva una seixantena de metres d’alçada màxima. L’indret és ple de feixes avui dia abandonades i altres estructures, alguna de les quals podria correspondre a una antiga pedrera.