Observatori militar a Molló

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El 27 de  maig de 1940 un capità de l’exèrcit espanyol, enginyer, signava un projecte de fortificació del coll d’Ares, al Ripollès. Era Vicente Martorell Otzet.

Vicente Martorell formava part de la Comandància d’Enginyers de la Quarta Regió Militar i el mes d’abril de 1939 va ser destinat al regiment de Fortificació número 3, que s’estava al castell de Sant Ferran, a Figueres, tot i que va signar el seu projecte  com a membre del regiment de Fortificació número 2, de Jaca, que en aquelles dates estava a Puigcerdà.

Emblema del cos d’Enginyers, gravat a prop de l’observatori

El seu projecte es justificava perquè els passos de Puigcerdà (tres dies més tard signaria un projecte de fortificació de la collada de Toses) i el coll d’Ares eren vitals en cas que una invasió des de França intentés passar pel coll del Portús però el trobés bloquejat militarment. Cal remarcar que el seu projecte es va fer fins i tot sabent que entre Prats de Molló i el coll d’Ares no hi havia carretera (sí que n’hi havia des del coll a Camprodon).

El projecte tenia un pressupost d’un milió de pessetes (el de la collada de Toses pujava per sobre dels 2,7 milions). Martorell va projectar actuar en dues zones, a llevant i ponent de Molló, i no exactament sobre la línia fronterera.

Entre les obres projectades i iniciades crida l’atenció un observatori doble, precedit d’un corredor molt llarg que comptava amb un quarto per a la central telefònica i una habitació per a dos oficials. El projecte incloïa llocs de comandament, assentaments per a metralladores (23), assentaments de morters (4), elements contra tancs (4) i 6 bateries d’artilleria.

La natura del terreny permetia construir les obres en caverna (excavades al terreny), modus operandi que permetia una major dissimulació i una protecció més gran sense haver de recórrer a grans capes de formigó.

Aquesta és la teoria, perquè no tots aquests elements es construïren. De fet, sobre el terreny veurem que els observatoris manquen de gairebé tota la part subterrània, i que només s’hauria començat a construir la galeria d’accés. El modus operandi es veu molt clarament en l’observatori de Santa Magdalena: una excavació subterrània que al cap de pocs metres sortia a l’exterior en forma de pou. Tot plegat hauria d’acabar sent formigonat, de manera que no es veiés la pedra natural, i els pous tornats a colgar.

Els emplaçaments de metralladores i fusells, que havien de ser dobles, adquireixen la forma de trinxeres.

Segons el llibre intervenció de pagaments de l’arxiu de l’Ajuntament de Molló, actualment conservat a l’Arxiu Comarcal del Ripollès, els dies 27 i 31 d’agost de 1940 es varen fer uns pagaments de jornals per “recoger utensilios y  materiales que dejaron la fuerza de Ingenieros destacados en este pueblo” i “para retirar de Santa Madalena herramientas abandonadas por los Ingenieros”. De fet, al costat del pedró de Santa Magdalena hi ha una excavació que correspon a una galeria d’un observatori (vídeo). D’altra banda, aquesta referència als enginyers confirma que el grafit i les inicials que es troben al collet de la Costa (foto) corresponen a aquest moment.

Vicente Martorell Otzet va ser un dels militars que es va sublevar en el cop d’estat del 18 de juliol de 1936:

Quan els alemanys varen ocupar França

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Entre 1942 i 1944 tota França va ser ocupada per l’exèrcit alemany. Aquest va muntar una línia de defensa als Pirineus, perquè les tropes aliades havien ocupat el nord d’Àfrica. En aquest vídeo es poden veure algunes de les obres que varen fer a ponent del Portús.

Us deixo també una fotografia aèria de la zona, procedent del vol de 1945 (sèrie A del vol americà). Fixeu-vos que a dalt de tot hi ha una zona arrodonida amb un passadís d’entrada: es tracta d’unes trinxeres que es troben a cavall de la frontera (una part a la banda espanyola).

S’hi pot accedir per la pista que porta al fort de Bellaguarda.

Per posar en context aquestes restes, podeu consultar això.

Podeu trobar la imatge original aquí.

Fortí de Gósol

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Temps enrere vaig presentar en aquest espai el fortí liberal de Gósol. Ara us presento un article que s’ha publicat a la revista l’Erol. En el darrer número de l’any passat hi ha algunes precisions més, però de moment no em consta que existeixi versió digital (i en paper encara no el tinc).

Fa temps, seguint informacions d’altres investigadors, vaig donar a conèixer l’existència d’un altre fortí liberal a Rajadell (vegeu).

Balma de les Creus

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

La balma de les Creus es troba a la Calma, al Montseny. Ja fa temps que en vaig escriure això. Segurament el seu  nom deriva de les creus que hi ha gravades a sobre, que no són moltes, i és possible que aquestes indiquessin el límit entre parròquies o entre els municipis de Tagamanent i el Brull, perquè, tot i que actualment el límit s’ha establert una mica més al nord-est, els mapes antics situen aquest límit molt a prop d’on hi ha les creus.

Això pel que fa a l’aflorament superior de la roca. A la part de sota, com el seu  nom indica, hi ha una petita balma (vegeu això). Ja fa temps que se sap que a la part superior, al costat de les creus, hi ha alguns reguerons i cassoletes. Fa algun temps vaig descobrir un d’aquests reguerons més gran que els altres i que sembla posterior que presenta un canaló que conduïa el líquid que recollís (aigua?) cap a la paret.

En una darrera exploració he pogut veure que al sostre de la balma hi ha un rec que recollia les aigües que regalimaven per la paret i les duia a una zona clarament tallada, de planta rectangular, on suposo que hi devia haver algun element per recollir l’aigua.

Tot fa pensar que les aigües que eren recollides a la part superior durant el episodis de pluja eren conduïts per aquest regueró (a dalt) fins a una possible pica que es trobaria en el lloc que indica la foto que teniu a l’esquerra del text (per cert, l’escala que es veu a les imatges fa 20 cm).

El mapa de l’Institut Cartogràfic indica al costat de la balma un lloc que anomena roca de l’Amorriador. Segons el diccionari de l’IEC un amorriador és un lloc on s’amorria el bestiar, és a dir, on fa la migdiada, que seria un lloc ombrívol.

Es força possible que els xais s’arreceressin sota aquest petit penya-segat, mentre els pastors que els cuidaven es refugiessin en aquesta balma. Tot i això, caldria mirar de saber-ne més dades per poder passar de la categoria d’hipòtesi a la de certesa.

A menys de dos-cents metres del lloc es troba una pica tallada en gresos vermellosos, de la que he parlat en un altre lloc.

I, seguint la carena que baixa cap a la Caseta, hi ha una mena de pedra dreta que té una curiosa cassoleta amb un regueró, que es repeteix en altres casos i que no soc capaç d’interpretar. A escassos metres d’aquesta pedra (que es veu en la darrera imatge) hi ha una altra pedra amb una creu gravada, que també sembla que coincideix amb el traçat del límit municipal o parroquial que es troba en els mapes antics. Podria ser que aquesta pedra també indiqués per on passava el termenal entre els dos municipis.

Maquis i sotanes

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Parte de información número 940

Correspondiente al día 6 de agosto de 1946

Con motivo de una excursión efectuada al Puigmal (Santuario de Nuria) por un colegio de HH de la Doctrina Cristiana, marchó un grupo de componentes que se habían separado del resto, a escalar el mencionado pico, encontrándose en el camino con cuatro individuos, armados de metralletas, pistolas y bombas de mano. Como los HH por causa del calor se habían sacado la sotana, los cuatro individuos, que se suponen eran rojos españoles, no sospecharon ni remotamente de quien pudiera tratarse, motivo por el cual no hicieron con ellos más que invitarles a que se fueran a Francia para lo que les prometieron grandes beneficios. Al negarse los HH los trataron de cobardes y antipatriotas y como venganza al retirarse hacia Francia, precisamente en la cúspide del Puigmal, procedieron a la mutilación de una cruz allí existente.

Blockhaus 13

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El Blockhaus-13 es troba a la comunitat de Madrid, als afores de Colmenar del Arroyo. Es tracta d’una fortificació de 160 metres quadrats feta amb ciment armat per l’exèrcit franquista. Segons es diu, consta d’un cos principal de 10 metres de diàmetre que permet accedir a quatre nius de metralladora rodons i amb tres espitlleres cadascun.

Segons se sap, Colmenar del Arroyo va ser ocupada per l’exèrcit franquista el mes de novembre de 1936  i es va convertir en una zona d’acantonament de tropes per anar a combatre a primera línia de front. Davant de la por d’una ofensiva republicana, a finals de 1938, es va ordenar crear una xarxa de defenses situades al costat de les vies de comunicació, i sembla que aquesta és l’única obra que es conserva de tot el projecte.

Si en voleu saber més.

Pista militar del pla de les Forques

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

La fotografia aèria de 1956, coneguda com a sèrie B del vol americà, mostra una ampla pista que surt de l’actual estació ferroviària de la Molina i s’enfila fins al pla de les Forques. A la Molina s’hi pot veure clarament el campament militar que s’hi havia instal·lat. Podeu veure la pista aquí.

La primera cosa que crida l’atenció és que l’amplada d’aquesta pista és superior a la de la carretera de la collada de Toses (aquesta pista actualment fa més de cinc metres). Està feta amb macadam, és a dir capes de pedra matxucades i un rebliment final de sorra que omple els buits entre les pedres. Una altra cosa destacable és la consistència que tenen els ponts, dotats en tots els casos de baranes.

Pont on hi ha les pintades

Per una banda, aquesta pista condueix al pla dels Coms, passant pel coll de la Bassa. Just abans hi ha una desviació que porta al pla de les Forques (en aquesta cruïlla trobem un monument amb forma de castell, que recorda les persones −sapadors− que varen construir aquesta pista).

Des d’aquesta segona cruïlla la pista continuava pujant cap al nord-est fins a trobar una bifurcació que porta a un coll situat al nord del refugi de Vilallobent (que s’hauria construït en un segon moment) o al coll Marcer, on abans d’arribar, dalt de petits turons trobem dues posicions amb trinxeres i pous de tirador.

Monument als sapadors que varen construir la pista

Des del coll de les Forques, una bifurcació amb lleugera baixa duia a la carretera de la Collada. Al voltant del pla de les Forques trobem diferents posicions amb trinxeres i pous de tirador.

Tot i que ambdues fotografies són força dubtoses, sembla que aquests emplaçaments apareixen en ambdós casos (fotografies de 1945 i 1956), fet que ens parlaria d’una ocupació militar a la primera meitat dels anys quaranta.

Just al sud de la pista que comentem, al costat de l’actual refugi del pla de les Forques, hi ha diferents emplaçaments rodons, segurament per a tendes de campanya militars, i les restes d’algunes barraques fetes de pedra i fang, que no semblen aparèixer en la fotografia de 1945.

En aquesta pista trobem un total de 24 ponts, tots de morfologia molt semblant. I en dos d’aquests ponts trobem elements d’interès. El primer és un pont que es troba a un centenar de metres al nord-oest del monument que s’ha comentat. Està fet amb encofrats, com la majoria dels que hi ha a la pista, però a l’interior, amb pintura de color blanc, trobem diferents noms de persona (Andrés, Migel (sic), Domingo i Crespo), però també inscripcions prou reveladores: una diu “Teniente” i una altra “Sargento” (a més hi ha unes inscripcions que diuen “Hospital del” o “Ramos”).

La pista arriba poc després a un explanada plana que, segons els mapes actuals de l’ICGC, i els militars històrics, rebia el nom de coll de la Bassa, on no hem trobat cap resta que ens pugui evidenciar un passat de fortificació (si no és la pista que estem comentant).

Al cap de poc s’arriba a la barraca d’Urtx, annexa a un pont fet amb dos tubs rodons. En la cara nord del pont hi trobem un escrit que diu “Fortale-za nº 1 viva” i la resta és tan precari que no es pot ni llegir, però sembla que hi hagi una data de l’any 1955.

Inscripció del regiment que va construir el pont

Pel que fa a la barraca, aquesta consta de dues parts, una de les quals estava dedicada al bestiar i té una finestra en forma d’espitllera (altres refugis que hi ha a la zona tenen una mateixa morfologia tot i que en principi s’haurien construït més tard).

A final de la pista, avui dia enmig del bosc, trobem una excavació que tot sembla suggerir que era per hostatjar un búnquer que mai no es va construir. En tot cas, cal notar que −tal com ens indica el mapa− l’any 1945 ja hi era.

Pedra de les Creus

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Amb aquest nom em refereixo a una pedra que es troba en el terme de Port de la Selva (aquí), que té una sèrie de creus, cassoletes i reguerons gravats en la seva superfície, i que crec que és inèdita.

Deixo la pedra per si algú més capacitat que jo la vol estudiar. De manera que només aporto algunes imatges de la mateixa:

 

Com a dades interessants diré que no massa lluny hi ha l’anomenat dolmen de la Pallera (on heu de deixar el cotxe si hi voleu anar) i una mica més enllà el dolmen de Mores Altes I (més informació): aquest darrer amb una coberta plena de gravats molt semblants als que hem vist (diria que aquí no hi ha creus):

Coberta del dolmen de Mores Altes I

 

Castelvielh, records nazis

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

No massa lluny de Bagneres de Luchon, a l’altra banda de la vall de Benasc, es troba Castelvielh, un llogarret que segurament ha tret el seu nom d’una antiga torre com la que encara s’hi troba.

Es tracta d’una torre de defensa, que sembla que servia perquè la gent de les rodalies s’hi refugiés quan anaven mal dades.

De tota manera, el més interessant són les restes de l’ocupació alemanya que s’hi troben, possiblement per la possibilitat de saltar cap a Espanya. Aquí hi ha una sèrie de trinxeres, un (segurament) niu de municions i dos búnquers força mal conservats.

Llegeixo a internet que aquest indret constituïa un dels vuitanta punts de recolzament de la línia que l’exèrcit alemany havia establert a partir de 1942 als Pirineus. Segons aquesta pàgina web, s’hi havien instal·lat diverses torres de Panzerkampfwagen. Avui dia les trobem tapades sota una mena de taules d’orientació. A la part de sota, una casa de pagès feia les funcions de cos de guàrdia.

En el vídeo que us mostro a continuació, el primer que es veu són les trinxeres i, immediatament, el polvorí. Finalment la part interior del Ringstand, ún búnquer de ciment armat amb una torre de tanc a sobre. El que es veu al vídeo és el que havia estat la torre del tanc Panzer.