Gravats de Cava

Cava és un petit poble de l’Alt Urgell, que forma municipi amb Ansovell, i es troba a la cara nord de la serralada del Cadí.

Jordi Casamajor va descobrir aquests gravats fa uns quants anys i en va escriure un parell d’articles, tal com dèiem aquí. Després es va presentar una comunicació a les Cinquenes Jornades de Recerca de la Cerdanya (en podeu veure un resum en la comunicació que van presentar P. Campmajo i D. Crabol aquí -a les 7 hores i 43 minuts, aproximadament).

Però trobo a faltar algunes fotos sobre el lloc, de manera que he aprofitat per fer-ne una petita col·lecció, que de pas ens indiquen que no tot el que s’hi troba són gravats naviformes:

Gravats dels Cogullons

Dins de l’actual terme de Montblanc, els Cogullons era un dels pobles més alts de la Conca de Barberà. Entre el poble i el colletó d’en Serra es troba una (o tres, depèn de com es miri) placa de gres vermell, lleugerament inclinada i coberta per diferents signes.

Segons l’Invarque, hi hauria d’haver un antropomorf d’1 metre de llargada per 0’25 d’amplada (que no hem vist) i diverses ferradures i creus, algunes de les quals tindrien els braços acabats en mans, de manera que es validaria la hipòtesi que les creus prehistòriques podien ser representacions antropomorfes.

També s’hi veu una inscripció, que resulta ser ibèrica, formada per tres signes consecutius que segurament correspondria al nom d’un déu ibèric. Això faria pensar que es tractés d’un santuari rupestre

Gravats del coll de la Mola

Es troben al terme de Montblanc, en el que havia estat l’antic terme de Rojals, al coll de la Mola. Varen ser donats a conèixer per Salvador Vilaseca l’any 1943, que els remet a Josep Iglésies. De tota manera, l’Invarque diu que els va trobar Ramon Palau.

Segons el llibre de Marcos García i altres,  apareixen gravats en set roques diferents, totes elles fetes de conglomerats o de gresos vermells del triàsic. La primera roca conté fins a 20 creus, tot i que només n’hem localitzades una dotzena  (però la resta poden estar sota la vegetació i la farda).

Creus i altres signes al coll de la Mola de Rojals

A la banda de ponent del coll hi ha diferents afloraments rocosos on es troben altres gravats, normalment creus, i algun element força recent. El que no hem pogut trobar és el suposat antropomorf format per dos triangles, del qual el llibre esmentat també dubta de la interpretació.

També apareixen diverses cassoletes, normalment en grups de dues, i uns quants dubtes sobre algunes ratlles que no se sap si són naturals o antròpiques.

El que hem vist és que la foto que presentem correspon a una roca no descrita originàriament.

Corral vell de Serradusà

La ramaderia va ser una de les activitats més importants a l’actual parc del Montseny, tot i que no ha estat gaire estudiada des d’un punt de vista històric.

En tenim mostres a l’anomenada casa vella d’en Figuera, als Cortals (al sud de Font Pomereta), al vessant sud del Matagalls o a prop de Santa Fe, com hem anat veient en altres entrades.

Avui, però, volem insistir en un corral que fa deu anys que ja vàrem ressenyar, però que ara hem topografiat de nou. I aprofitem per posar al dia les fotografies, ja que per aquelles coses de la informàtica, la que il·lustrava aquell post sembla que s’ha perdut.

Topografia del jaciment

Podria ser que, a més del corral, hi haguessin diferents estructures amb forma de cabana adossades a una petita paret i clavades parcialment al terra (com a mínim se’n conserven els forats de pal).

El que no tenim gens clar és si es tractava d’una pedrera (els pastors haurien aprofitat el temps sobrer) o a la zona hi havia hagut alguns enterraments. La primera foto que mostrem, aquest forat entallat a la roca, sembla suggerir una part d’una tomba, però… el lloc ha estat arrasat per fer-lo més pla i la roca, partida, es troba fora del seu lloc originari…

Tomba o encaix?

 

Grafits a la paret de l’església de Moià

La primera església de Moià va ser consagrada l’any 939, però entre els segles XVII i XVIII la vila va créixer i això va dur la ciutat a plantejar-se aixecar un temple nou. Diverses fonts coincideixen a afirmar que els primers treballs es van iniciar a l’any 1674.

Creu a la paret de l’església de Santa Maria de Moià

El primer arquitecte va ser Pere Torrents, però el cambril va ser construït l’any 1747 per Josep Morató i Soler. El campanar és una obra que es va construir entre 1684 i 1726.

Però al costat d’aquests noms reconeguts hi ha també una sèrie de persones anònimes que varen deixar l’empremta del seu pas a les parets exteriors del temple, concretament a la seva banda sud-est.

Es tracta de petits grafits, almenys una desena, que es troben en algunes de les pedres dels nivells inferiors. Són dibuixos de caire religiós, entre els quals destaquen les creus (hi ha qui també hi ha vist motius vegetals, triangles, crismons, semicercles, lletres etc., però nosaltres no tenim tanta imaginació).

Alguna d’aquestes creus, com la que veiem a l’esquerra, contenen una inscripció que ens informa del seu contingut: “Inri” (com a abreviatura de Iesvs Nazarenvs Rex Ivdaeorvm, o sigui, Jesús de Natzaret, rei dels jueus). No hi ha massa dubte que es tracta d’una creu votiva, segurament feta per algun fidel que es va acostar al temple.

En altres casos, les creus tenen la particularitat que ens recorden figures antropomorfes amb els braços oberts:

Creus gravades a l’església de Moià

De fet, si les trobessin en un altre lloc i sense la inscripció “Inri“, podríem pensar que es tracta d’imatges que representen persones. De fet, a l’aqüeducte de Passarell trobem una pedra amb un gravat que ens indica que es va edificar l’any 1750 (més o menys en el moment que s’estava treballant en l’església) i que presenta una creu amb una peana i els dos braços i la part superior acabats en formes bifurcades, que semblen suggerir mans o dits.

Inscripció a l’aqüeducte de Passarell

Refugi al Brull

Molt a prop d’un dels refugis que hi ha en balmes del Brull, trobem aquest segon.

El refugi no fa més de 4 metres de llarg i uns altres tants d’amplada. Es troba sota un gran bloc de gres vermellós, que forma part d’una cinglera i es troba al costat d’un antic camí avui dia en desús.

En desconeixem la funció, tot i que sabem que al Brull hi havia una certa activitat apícola després de la Guerra i que no massa lluny, en la mateixa paret, se’n troben encara algunes mostres.

Nou gravat al torrent de Passarell

Es tracta d’un gravat molt senzill, possiblement modern o contemporani, que es troba aigües avall de l’aqüeducte de Passarell (Moià).

Gravat a la riera de Passarell (Moià)

Queda clar que es tracta d’una incisió fusiforme corbada, sense arribar a ser semicircular, i que no es tracta de cap element natural. El que ja no és tan clar és si a la part superior hi falta alguna cosa o si també són gravats (si fos així, podria ser una cara, però tornem a dir que la imaginació va pel seu compte).

 

Cuneiforme a la Noguera

Fa un parell d’anys que se’m va ocórrer mirar a la part del darrere d’una bota de vi… i hi vaig trobar un escrit i una imatge.

Castell gravat sobre la fusta d’una bota de vi

La imatge no deixa de ser curiosa, perquè ens ensenya una cosa que segurament era un castell, però en una vista molt estranya, ja que no respecta les regles de la perspectiva.

Però el més estrany és l’escrit que hi ha a sobre del castell, també sobre la bota:

Inscripció cuneiforme

La veritat és que encara hores d’ara no sabem ni què ni qui, i encara menys per què. Les expertes que ho han vist diuen que sembla autèntic cuneiforme, però escrit per algú que estava començant el seu procés d’aprenentatge. I tot a apunta cap a Montserrat.

Però a part d’això, res més. Qualsevol idea serà benvinguda.

Gravat a la riera de Passarell

A la riera de Passarell, just una mica aigües amunt de l’aqüeducte de Passarell, enmig del llit del torrent, es troba una pedra amb un gran gravat.

Segons Cristina Casinos es tracta d’una pedra de gres de granulometria fina amb un gravat rupestre. Segons aquesta font, s’hi pot observar una figura humana amb aspecte de ball, amb el cap orientat al sud, una cara amb orella i ulls incisos en la pedra, un bec amb ull tipus gall i altres línies i corbes sense identificació.

Gravat de la riera de Passarell (Moià)

La veritat és que ens fa la impressió que es tracta d’un personatge que està nedant, just al davant d’alguna mena de monstre, però ja sabem que la imaginació és lliure.

Sembla clar que es tracta d’un gravat força recent, i com veurem més endavant no és l’únic, tot i que sí el més espectacular.