Pous de cal Carabrut

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El conjunt de pous i basses de can Carabrut es troba a banda i banda de la carretera B-59, al costat de la cruïlla que duu al nucli de Sant Quirze Safaja. Les basses, avui dia poc visibles, es troben en el llit del torrent, just a sota de cal Carabrut. En canvi, els pous es troben a ponent de la carretera, just a sobre del talús d’aquesta, a tocar de la primera casa de la urbanització.

En el punt 41º 43’ 750 – 002º 08’ 719 – 592 encara es conserva una resclosa que recollia l’aigua que era gelada. Segons Garcia-Pey (2009; 60) era el “Lloc on es recollia l’aigua per a deixar-la gelar, després de tallar-la a peces es conservava a la poua; feien un quadrat amb un tallant de barra i llavors anaven tallant els altres. Aquest glaç el tallaven amb serres, feina que calia començar al mes de gener.”

El primer pou està molt malmès pel fet que es va aprofitar per fer-hi un dipòsit d’aigua al seu interior. Es troba en el punt 41º 43’ 745 – 002º 08’ 574 – 629. Era de planta cilíndrica i estava cobert amb una cúpula actualment desapareguda.

El segon pou es troba una mica més al nord i per sota del primer (41º 43’ 766 – 002º 08’ 573 – 621). És d’unes dimensions molt grans i es va construir adossat a un marge natural, de manera que se’ns presenta com un gran cilindre exempt en la seva major part (excepte a la banda de ponent). Una peculiaritat d’aquest pou és que presenta dues entrades a diferents nivells, la més alta al sud i la més baixa a l’est. De tota manera, no es podia accedir al fons del pou sense fer servir una escala. Segons Garcia-Pey (2009; 60) tenia una coberta feta de fusta i teules.

Cabana del Favar

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabana del Favar
Cabana del Favar

El Favar són un conjunt de camps, propietat de Pregona, que es troben a l’oest d’aquesta masia, a l’altre costat del torrent de les Termes (41º 43’ 497 – 002º 08’ 150 – 685).

A l’extrem nord-oriental del camp, prop de la pista i dalt d’un petit turonet cobert de roures, es troben les restes d’una construcció de pedra seca de 3,50 m x 3,60 m i 1,40 m d’altura màxima conservada. Els murs fan 55 cm de gruix i el conjunt no presenta sostre. La morfologia d’aquestes restes semblen indicar, però, una coberta a dues aigües, perpendicular a la façana principal, rematada amb teules àrabs (n’hi ha una gran quantitat al terra).

L’entrada es troba al sud-oest i fa 1,05 m d’ample. En la paret del davant (nord) hi ha una finestra de 45 cm x 40 cm.

Teuleria de Pregona

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Situada al nord-oest de les saleres, just a sobre del camí a la riba esquerra del torrent (41º 43’ 707 – 002º 08’ 358 – 633).

Actualment es veuen les dues boques fetes amb maons cuits, de dos mestres d’alçada i 1,5 metres d’amplada. La més occidental de les dues està dividida en dues olles superposades. Hi ha evidències que les boques havien estat resguardades per algun tipus de cobert encaixat a la paret del mateix forn. La part del forn pròpiament dita es va malmetre en obrir la pista que passa per sobre de la teuleria, però encara es pot identificar com a tal.

Segons Garcia-Pey (2009; 158), malgrat el nom amb què es coneix, era propietat de la Noguera, i servia les necessitats d’aquesta casa. “Era un forn d’obra petit, que més endavant varen engrandir, encara que acabà quedant-los petita; llavors es va fer la bòbila del costat de la carretera, que anomenaren de Poses.”

Pou de la Noguera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Pou de la Noguera
Pou de la Noguera

Es troba sobre el riu Tenes, entre aquest i la carretera C-59 (41º 44’ 045 – 002º 08’ 238 – 645)  . S’hi accedeix per un camí que comença al davant d’on s’agafa la pista que duu a la Teuleria de la Noguera.

Pou de planta rodona, cobert amb una cúpula sostinguda per quatre arcs adossats, amb dues lluernes a la part superior. A la banda de ponent encara es conserva el torn que facilitava l’entrada i sortida del glaç, tot i que actualment el forat està tapat. Els muntants són fets amb maons cuits i encara es conserven, molt malmeses, les bigues on es penjava la corriola.

A la banda est presenta tres contraforts que sembla que delimitaven uns espais quadrangulars que devien servir per guardar alguna cosa o per protegir els empouadors. Tot el pou és construït sobre un marge reforçat amb una paret de pedra seca.

Font i masia del Solà del Sot

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Bassa i masia del Solà del Sot
Bassa i masia del Solà del Sot

Al sud-oest i per sota de la masia del Solà del Sot (41º 43’ 396 – 002º 06’ 254 – 809).

Font de capelleta amb una cisterna de poc més d’un metre de costat, coberta amb una volta de mig punt feta amb pedra relligada amb argamassa i disposada a plec de llibre. Les aigües sobrants van a parar a una bassa d’un 10 m x 6 m, amb un rentador a la banda nord, que segurament es feia servir per regar els camps que hi ha per sota.

La masia del Solà correspon a una gran casa ramadera, amb tota la planta baixa i diversos annexos dedicats al bestiar. Aquests annexos delimiten un barri amb una porta que el tancava, a la qual actualment li falta el petit cobert. Al primer pis hi havia les estances principals de la casa, amb un forn i xemeneia. Tenia fins a tres pisos i la façana estava orientada al sud-est, on hi havia una porta amb un arc de mig punt. La teulada és a dues aigües i paral·lela a la façana principal. Actualment està deshabitada però encara conserva la coberta.

Font del Munt

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba a llevant de la masia del Munt, una mica per sota d’aquesta, enmig d’un camp (41º 44’ 082 – 002º 06’ 734 – 764).

Petita font de capelleta, construïda amb una volta rebaixada feta de pedra tosca i d’un metre de llarg. A l’interior hi ha una gran acumulació de tosca. La part superior està formada per un peça plana on figura gravada la data de 1724.

Actualment està tapada amb una porteta de metall, per sota de la qual apareix un raig que només funciona quan hi ha suficient aigua i el dipòsit modern que s’ha excavat a sota és ple.

Cal Caixeta

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Cal Caixeta

A ponent de Puig Castellar, sota el coll de Cal Caixeta (41º 43’ 748 – 002º 07’ 092 – 807).

Restes d’una masia de 9 m x 13 m, a més de dos espais annexos, un al nord i l’altre a l’est. La construcció principal tenia dos pisos i estava coberta per una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal (que mira a l’est).

A la planta baixa es reconeix un espai que podria ser la cuina, com a mínim hi ha un forn que, a diferència d’altres casos, està inclòs dins del perímetre de la casa. A la boca del forn hi ha nascut una figuera. Els murs fan 55 cm de gruix i són fets amb pedra i fang, però els del segon pis, fets amb els mateixos materials, només mesuren 45 cm. Alguns espais havien estat arrebossats. Les cantonades són escairades i fetes amb pedres mitjanes.

Sobre la casa (W) hi ha una antiga bassa i per sota una mena d’aljub d’uns 4 m x 2 m, aproximadament, amb una entrada superior i una lateral que podria correspondre a un jub d’aglans.

Dolmen del Gavatx

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Dolmen del Gavatx
Dolmen del Gavatx

Per sobre (nord) de la confluència entre el torrent del Pererol i el del Solà (41º 44’ 559 – 002º 06’ 606 – 729), al nord de la pista, just sobre el revolt.

Gran caixa megalítica de 2,20 m de llarg per 1,30 m d’ample i una profunditat d’1,25 m, sense coberta (podria ser que fossin les lloses que es veuen esparses al costat del túmul). Els suports laterals són més grans que les lloses frontals, i aquestes no arribaven a tocar la coberta. Això permet suposar que s’accedia al seu interior per l’escletxa que quedava entre la coberta i alguna de les dues lloses frontals. De manera que els cadàvers que hi eren dipositats se suposa que haurien d’haver estat descarnat abans, a no ser que la coberta només es col·loqués un cop la caixa era plena de cadàvers. Aquesta darrera hipòtesi se suporta precisament en les tres capes d’inhumats, separades per enllosats, que es varen trobar en aquest dolmen (Tarrús, 2003).

La caixa estava coberta per un gran túmul circular de terra i pedres que encara s’observa sobre el terreny.

En el carener que puja des de la pista, sota una petita balma camuflada per la vegetació (41º 44’ 542 – 002º 06’ 619 – 721) hi ha un petit refugi d’un parell de metres de llarg per un d’ample, tancat a la banda sud per un mur de pedra seca que deixa una obertura al nord-est. Actualment es troba totalment abandonat.

Teuleria del Ricard

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Data gravada a la llinda de la Cabana
Data gravada a la llinda de la cabana

Es troba a llevant dels plans del Ricard (41º 44’ 084 – 002º 07’ 105 – 772).

Les mides exteriors són de 6 m x 5,50 m, aproximadament. Només es conserva, i encara mig coberta, una entrada a una boca, tot i que se suposa que eren dues, formada amb un arc a plec de llibre.

El forn pròpiament dit és fet amb pedres i maons a l’interior i per pedra seca per la part exterior.

Al costat mateix de la teuleria hi ha les restes d’una antiga cabana de 6,30 m d’amplada (façana est) per 4 m de fons, coberta amb una teulada a dues aigües perpendicular a la façana (feta amb teules àrabs). En aquest costat hi ha una porta de 1,60 m d’altura per 80 cm d’amplada, amb una gran pedra que li fa de llinda superior, on es troba gravada la data de 1848. Segurament corresponia a alguna edificació annexa a la mateixa teuleria.