Es troba al nord i per sota de la font del Vilar (41º 46’ 037 – 002º 20’ 712 – 1237), just a sobre de la pista en un petit serradet dins de la fageda.
La seva planta recorda una cabana de carboner, però evolucionada de manera que el parador ha anat creixent convertint-se en les parets laterals de la barraca. Les mides externes són 4,30 m x 5 m, amb una altura màxima a la banda sud d’1,50 m. Les murs laterals, fets amb pedra seca, fan 50 cm de gruix, mentre el frontal sud, que correspondria al parador, fa 1,10 m.
Al costat est hi ha un altre parador i al nord un espai pla que podria correspondre a una plaça carbonera. El cert és que al costat de la cabana hi ha diverses carboneres, però no es pot descartar que servís també per aixoplugar els empouadors del pou que hi ha a tocar seu.
Es troba a ponent del Puig Drau, en el camí que baixa a la font del Vilar, just al costat d’uns grans saüquers (41º 45’ 838 – 002º 20’ 627 – 1291).
Avui dia, el lloc està tan brut que les bardisses i ginesteres impedeixen fer-se una idea exacta de com era. Sembla que ocupava un espai de 6 m x 5 m i que estava construïda amb pedra seca, amb uns murs de 65 cm de gruix, fets amb una tècnica poc refinada. Es troba adossada al marge.
En Ramon del Boscàs ens va explicar (juny de 2012) que els artigaires que plantaven patates en aquell paratge hi havien plantat també uns saüquers i un faig perquè els fessin ombra, però que el faig va morir. El mateix informant ens va fer saber d’altres barraques d’artigaires i pastors, avui dia totes desaparegudes: la barraca d’en Jaume del Clot, que es trobava a sobre del Terrús (l’havíem vista anys enrere i ara només en queden unes planxes metàl·liques com a record), una cabana que tenien ells al pla del Ginestar, una altra a la carena dels Llops. Avui, totes han desaparegut.
Entre el collet Terrús i el pla del Clot es troben les restes de diferents congestes per conservar la neu. Segons l’inventari de pous del Vallès Oriental,[1] al coll Terrús hi havia hagut també les restes d’una bassa i de la Caseta de la Neu, de la qual en queden només els basaments dels murs i el topònim com a únics records.
Avui dia, de la casa només en queden els fonaments, que delimiten un espai construït de 17 m de llarg per 9 m d’ample, fet amb murs de 60 cm fets amb pedra i fang, amb un vall al costat.
*. La primera referència que n’hem trobat ens remunta a 1734[2] i després al 1760. Més tard, una llibreta de compliment pasqual de 1835 diu: “Casa de la neu orde del Gover[n] de serrarse y acollirse la família en la casa de la Parera”.[3]
Els rocs d’en Solà es troben al sud del cim del Pou Nou (41º 46’ 234 – 002º 20’ 186 – 1228) i a la seva banda de llevant es veuen les restes d’una estructura quadrangular de 5 m x 4 delimitada per un mur de pedra seca disposada a plec de llibre de 50 cm aproximadament de gruix. Sembla que tenia una entrada a la banda sud.
Aquesta estructura es va construir sobre un espai terrassat que s’allarga cap a llevant. En aquest espai hi ha un espai tancat de fusta i xarxa metàl·lica, que podria semblar un altre corral (mesura 10 m x 5 m). En Joan del Boscàs, però, ens diu que es tractava d’un hort que va explotar durant uns anys (hi duia l’aigua des d’un dipòsit situat més amunt mitjançant una mànega que encara es veu al lloc). De tota manera, sembla que les restes de pedra corresponen a un corral anterior i que continuen cap al sud, pendent avall, on s’evidencien restes de mur.
El Pou Velles troba al nord-oest del turó del Pou Vell (41º 46’ 337 – 002º 20’ 141 – 1200).
Té una planta irregular de 10 m x 6 m i està construït aprofitant una canal natural on es va construir un ampli mur de pedra seca del qual es conserva fins a 1,70 m d’altura a la part més baixa.
Pou Vell
El Pou Nou es troba al nord del cim del Pou Nou (41º 46’ 088 – 002º 20’ 285 – 1231).
Es va construir aprofitant un clot excavat en un relleix de la muntanya i acabat de tancar amb un petit mur pràcticament inapreciable avui dia. Fa 10 m d’ample per 8 m de llarg i es conserva fins a una l’alçada de 3 m. A simple vista sembla un clot natural. Es tracta, per tant, més d’una congesta que no d’un autèntic pou.
Es troba al sud-est de la masia de Serradussà, a l’extrem sud d’un pla que antigament eren feixes de conreu (41º 48’ 298 – 002º 19’ 197 – 1001).
Es tracta d’una estructura lleugerament arrodonida, d’uns 12 m de diàmetre, delimitada per un mur d’aproximadament un metre de diàmetre, en molt mal estat. Al sud del corral, en un petit cingle s’han identificat quatre forats i dues regates. Els dos forats fan 17 cm de diàmetre i 15 i 19 cm respectivament de profunditat. Un tercer forat fa 10 cm de diàmetre i 5 cm de profunditat. Les dues regates fan 70 cm i 75 cm respectivament.
A l’oest es troba una pedra rogenca amb un tall, com si se n’hagués extret un bloc de 38 cm d’ample per 35 cm de fons i 30 cm de profunditat. També hi ha unes restes que podrien correspondre a un antic mur.
Encara una mica més a l’oest hi ha unes possibles restes d’una edificació de 8,5 m x 5 m. Si es comprovés que corresponen a un edifici, els seus murs, fets de grans peces de pedra rogenca, haurien tingut una amplada de 55 cm.
Un centenar de metres a l’est, en una pedra de la carena, s’evidencia la presència d’un altre forat aïllat, de 10 cm de diàmetre i 13 cm de profunditat.
Es tracta d’un conjunt de tres pous situats al vessant nord del turó de Coll Formic.
El primer es troba sobre la font de Coll Formic (41º 48’ 068 – 002º 20’ 752 – 1112). Fa sis metres de diàmetre, tot i que la seva forma és força irregular i 8 m d’altura. Està construït aprofitant un cingle rocós, de manera que les seves parets són en part la roca mare i en part una construcció de pedra seca (que segurament es va extreure del fons del pou i es va aprofitar per fer-ne els murs que el delimiten).
El segon està a llevant del collet de les Bigues, gairebé dalt de la carena, però al vessant nord (41º 48’ 072 – 002º 20’ 298 – 1229). Aquest té una forma cilíndrica pràcticament perfecta, construïda en pedra seca. Fa sis metres de diàmetre i uns set de profunditat.
El tercer pou és a escassos metres al nord-oest del turó de Coll Formic (41º 47’ 969 – 002º 20º 510 – 1266). També està construït íntegrament en pedra seca i té una forma més o menys arrodonida. Fa 7 metres de diàmetre i uns 6 d’altura a la part més alta. A la banda nord i oest s’han produït un parell d’esllavissades que posen en perill aquest pou.
Es troba a al coll dels Quatre Caus, a la carena de la Perera (41º 46’ 753 – 002º 18’ 717 – 958), al costat de l’antic camí que pujava a la Calma.
Es conserva el fons d’una cabana de 3 m x 3 m, amb uns murs de pedra seca de 60 cm de gruix dels quals es conserva una seixantena de metres d’alçada màxima. L’indret és ple de feixes avui dia abandonades i altres estructures, alguna de les quals podria correspondre a una antiga pedrera.
Es troba a l’est del Cafè, a la pista que baixa cap a la Perera i la Figuera (41º 46’ 541 – 002º 19’ 268 – 1121).
Les referències més antigues que n’hem trobat corresponen a 1688.[1] Després, el Corral d’en Perera es confon amb la Casa Nova d’en Parera. Aquest fet té la seva importància, com es veurà tot seguit.
El conjunt està format per dos edificis, un de 9 m x 15 m i l’altre d’11,25 m x 16 m. El primer, situat més al sud, estava constituït per dos pisos, coberts amb una teulada a dues aigües (orientada N-S). Tenia entrada per la banda nord i per l’oest. Es va aixecar a tocar d’un petit cingle, sobre el qual descansa sense cap mena de fonament.
Era, corral i masia d'en Perera
A la façana oest es veuen 2 portes i tres finestres (fetes amb maons que dibuixen arcs escarsers), mentre a la nord hi ha una sola porta (de llinda plana feta amb pedra sorrenca) i dues finestres. Els murs fan 50 cm de gruix i estan fets amb pedres relligades amb argamassa.
A la banda est de la planta baixa semblaria que hi havia hagut la cuina amb el forn. Les cantonades de l’edifici són fetes amb pedres escairades de mides mitjanes.
La part més interessant d’aquesta construcció és el pilar que es troba al centre de la part habitada, que encara avui dia està dempeus. La seva estructura correspon a la dels pilars que aguanten els corrals que es varen construir al segle XVIII en aquesta zona. Aquest fet, junt amb el topònim de corral sembla indicar que, començant per una funció ramadera, aquesta estructura va esdevenir una autèntica masia.
Segurament va ser al segle XIX que es va construir el segon edifici, un autèntic corral, tot i que l’inventari de patrimoni de la Diputació diu que tenia “(…) un habitacle auxiliar que va ser ocupat fins a principis del segle XX.”
Aquest segon edifici tenia un espai d’11,25 m x 8 m situat al nord, on apareixen clarament diferenciats dos pisos. El pis superior segurament era dedicat a la conservació de la palla i estava separat de la resta per un empostissat de fusta que li feia de sòl (tal com encara es veu a can Figuera i com sembla que indica el mapa de patrimoni de la Diputació). La part sud d’aquest edifici tenia una part descoberta, segurament per al bestiar, i una sèrie d’estances que tan podrien haver estat corts com habitacions. Una porta d’1,60 m d’altura per 1,30 m d’amplada permet comunicar aquest espai descobert, però clos per un mur de pedra i argamassa, amb la part baixa de l’edifici principal. Gravada en la llinda d’aquesta porta hi ha la data de 1883.
La part coberta tenia una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal.
L’edifici és fet amb pedra relligada amb argamassa i té unes cantoneres ben escairades i formades per pedres grosses ben treballades.
A la banda nord del corral hi ha un espai pedregós, una mica pendent, però de superfície llisa que corresponia a l’era. Des d’aquesta, una porta d’1,20 m d’amplada conduïa al primer pis, on es guardava la palla, que es podia anar donant directament als animals a mida que la demanaven. En aquesta façana destaca una finestra tallada en una única peça de pedra rogenca de 45 cm x 60 cm (l’obertura de la finestra fa 38 cm d’alt per 15 cm d’ample). Els murs tenen 60 cm de gruix i al centre de l’edifici hi ha un mur quadrat que aguantava la teulada.
Al sud-est del Cafè, gairebé dalt del pla de la Calma (41º 46’ 419 – 002º 19’ 492 – 1153).
La primera referència documental que n’hem trobat és de 1741,[1] quan apareix com més endavant (1770) amb el nom de “la casa de la muntanya del figuera”.[2] Aquesta datació concorda força bé amb les evidències arqueològiques que avui dia es poden recuperar.
El conjunt de l’edifici fa 10,20 m d’ample per 11 m de llarg. La façana principal de la casa està orientada al sud-oest, mirant cap a Aiguafreda i el nucli de la parròquia. Està coberta per una teulada de dues aigües perpendicular a la façana. En aquesta façana hi ha una porta amb una llinda plana que refereix l’any 1741 i una finestra més moderna al pis inferior. Al pis de dalt hi ha dues finestres més, una d’elles amb una llinda plana i la data 1703. Les cantoneres estan ben escairades i treballades, sobretot les més recents.
A aquest nucli inicial es va afegir, per la banda de llevant, un cos de 4 m x 6 m amb una porta que dóna a la mateixa façana on es llegeix “JG + 1902” i una petita bassa o rentador.
La façana sud-est presenta dues portes amb llindes planes, una amb una inscripció il·legible (només s’hi endevina una creu) i l’altra que diu “FRco Fira 1797”. Aquesta darrera part actualment s’utilitza com a corral.
Llinda del corral de can Figuera
A l’altre costat de la casa també hi ha algunes construccions afegides. Una d’elles té la peculiaritat que presenta una finestra espitllerada feta amb la base d’una petita premsa de vi.
Davant de la façana principal hi ha una era de 18 m x 17 m, aproximadament, pavimentada amb grans lloses de pedra rogenca. L’era és tancada per la banda sud per un gran edifici format per corrals i la pallissa. Una porta permet accedir, mitjançant uns grans, al primer pis d’aquest edifici, fet per un empostissat de fusta. Era el lloc on es guardava la palla, mentre a sota hi havia els animals.
L’edifici del corral i pallissa està aguantat per sis grans columnes de planta quadrada i només a la banda nord-est presenta un segon pis empostissat fet amb una estructura de fusta que, com s’ha dit, comunicava amb l’era per una porta. Avui dia el seu estat és molt precari i s’està enderrocant.
A la banda de llevant d’aquest edifici hi ha una gran porta, a punt d’enderrocar-se, amb una llinda plana que contenia una gran inscripció, de la qual avui dia només es llegeix la data: 1736. El fet que aquesta llinda sigui anterior a la data de construcció de la casa permet pensar que, com en el cas del corral d’en Perera, l’antic corral hauria evolucionat cap a una masia.
[1] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, E1. Llibres de confessions i comunions diversos.
[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, A-C-D-M/1, p. 45v.
Patrimoni Existencial 