Pous de la Casanova del Bellit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Pou a l'est de la Casanova del Bellit
Pou a l'est de la Casanova del Bellit

Al voltant de la Casanova del Bellit hi ha tres pous de neu o congestes.

El primer d’ells es troba a 150 m a l’oest de la casa. Tot i tenir una forma arrodonida, en realitat és força irregular i té uns 8 m de diàmetre. Està excavat a la pedra i té 3 o 4 metres de profunditat (actualment està completament embardissat). Al seu interior hi ha un grèvol, fet que ha donat lloc a què algunes persones el coneguin amb aquest nom. Es troba en el punt 41º 45’ 318 – 002º 19’ 520 – 1194.

Els altres dos es troben sobre el cingle emboscat que s’aboca al torrent dels Avellaners (al sud o sud-est de la Casanova).

El primer es troba al punt 41º 45’ 308 – 002º 19’ 715 – 1184. Fa uns 9 m de diàmetre i té una profunditat de 7 m. A la banda nord s’hi va construir un mur de pedra per aixecar el pou. Al costat est també hi ha una paret de pedra i un tros de mur, mentre a la banda oest el mur ha estat excavat a la roca mare.

El segon es troba al costat mateix de l’anterior, una mica més avall, cap al nord-est (41º 45’ 322 – 002º 19 766 – 1158). La seva planta, tot i ser irregular, tendeix a ser quadrangular, amb 8 m de llargada per 6 m d’amplada i una profunditat de 5 m. A la banda oest hi ha un mur de pedra per elevar el llavi inferior de la cavitat excavada a la roca natural.

Sant Nicolau del Bellit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Sant Nicolau del Bellit
Sant Nicolau del Bellit

Les restes de l’antiga capella de Sant Nicolau es troben al cim d’un turonet al sud-est del Bellit, i al sud de la Jaça del Bellit (41º 45’ 706 – 002º 18’ 711 – 1112).

L’edifici feia 8,30 m de llarg per 5,50 m d’ample i estava construït amb pedres treballades disposades en murs de diferents gruixos (d’entre 70 cm i 1,20 m) i relligades amb argamassa.

A la banda oest hi hauria hagut la porta d’accés, des d’on es veu la masia del Bellit. A l’interior de les runes, de les que es conserva fins a 1,5 m de paret, s’evidencien tres fornícules (dues a la paret sud, una de 35 cm x 26 cm i l’altra de 26 cm x 32 cm, i una darrere de l’altar, de 45 cm x 43 cm i 52 cm de gons, amb una motllura i forats per encaixar-hi unes portetes).

A la banda de ponent, davant la porta, hi havia hagut un espai pla segurament delimitat per un mur, del qual encara es conserven els fonaments a la banda nord.

Cal remarcar que el mur sud, a més de ser molt gruixut (1,20 m) presenta la peculiaritat de no ser completament recte, sinó que a uns 3 m, fa una desviació en forma de quatre que no hem estat capaços d’interpretar.

El mapa de patrimoni de la Diputació inclou la capella de Sant Nicolau annexa al mas i indica que una llinda diu “Josep Bellit 1830”, fet que fa pensar en un trasllat del lloc de culte de la primitiva ermita a la nova, aquest cop adossada a la masia.

Jaça del Bellit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Gravat a la columna
Gravat a la columna

Es troba al sud-est de la masia del Bellit, lleugerament per sobre, gairebé al cim d’un turó (41º 45’ 736 – 002º 18’ 710 – 1109).

Fa 12 m d’ample per 18 m de llarg i està construïda amb una teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal, que està orientada a l’oest. A l’interior hi ha dos grans pilars que sustenten l’embigat. La porta d’accés fa 1,80 m d’ample per 2,25 d’altura, té una llinda plana i a sobre seu hi ha una finestra gairebé quadrada i que sembla feta amb elements reaprofitats. A l’interior hi ha altres petites finestres per permetre la circulació de l’aire. Les cantonades de l’edifici estan ben escairades i són fetes amb pedres molt grans i ben treballades disposades en forma d’ela.

Val la pena remarcar que en la primera columna que es troba entrant al corral, a la banda que mira a ponent, hi ha un gravat amb la data de 1786.

Camí del Bellit a la Jaça del Bellit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Aquest camí respon a la mateixa tipologia que el que anava del Bellver a l’Agustí, però el seu recorregut és molt més llarg. Fa una amplada aproximada de dos metres i està pràcticament en tot el seu recorregut cobert per bardisses i farda. Tot i que està força ben conservat, en algun punt presenta parts de les parets que el delimiten enderrocades.

Pous del pla dels Pous

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

El pla dels Pous es troba poc abans d’arribar a Pedres Blanques a l’inici d’una pista que baixa cap a l’artiga de Fondrats (41º 45’ 640 – 002º 19’ 737 – 1222 i 41º 45’ 685 – 002º 19’ 687 – 1210).

Tots dos tenen formes arrodonides però força irregulars i en direcció nord-sud, el primer fa 14 m mentre el segon en fa 11.

Actualment es troben pràcticament coberts per la vegetació, fet que en fa difícil una descripció més acurada. Val la pena indicar que, en ambdós casos, es veu clarament el procés de construcció d’aquestes estructures: aprofitant un desnivell natural, s’excavava un forat en la roca mare i, amb les pedres que en sortien, s’aixecava a la part més baixa un mur que acabava de tancar el conjunt.

Les fonts consultades diuen que el segon pou té una “(…) escletxa natural de la roca que surt a uns 3 o 4 metres avall del talús de contenció, a manera de sortida” (Pere Bascones) o que “Una obertura en la diàclasi natural fa pensar en una possible entrada d’aigua i una canalització, que pot fer uns 3 m de llargada i que s’utilitzaria en algun moment del processament i gestió de la neu” (mapa DiBa). Nosaltres no ho hem aconseguit veure per la gran quantitat de vegetació que hi ha.

Les Cases Velles del Bellit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Aquest topònim correspon a unes restes que es troben al nord-est del Bellit, a la carena que baixa cap a Fondrats (41º 45’ 938 – 002º 18’ 558 – 1066).

Les restes es troben disperses en un espai d’uns 200 m2 i corresponen bàsicament a basaments de murs de fins a 80 cm de gruix fets de pedra rogenca i fang. A la part sud hi ha un espai d’aproximadament 10 m x 10 m, que podria haver correspost a una casa, al seu costat un espai potser descobert i a la banda nord, un altre edifici.

Les Cases Velles
Les Cases Velles

Jaça Vella

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba en el límit municipal entre el Brull i el poble de Montseny, a la carena oriental que baixa del Puig Drau (41º 45’ 918 – 002º 21’ 220 – 1208).

Es tracta d’un indret orientat al sud i, per tant, assolellat, a recer d’un mur natural que el protegeix dels vents del nord (aquest mur podria haver estat utilitzat com a pedrera). Té un espai pla, avui dia totalment embrollat, en el qual s’intueix un corral més o menys arrodonit d’una quinzena de metres de diàmetre. A la banda sud hi ha les restes del que podria haver estat una barraca, d’aproximadament 1 m x 2 m.

Pous de la Barraca del Sord

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Pou de la Barraca del Sord
Pou de la Barraca del Sord

Es troben al nord del Puig Drau, al bac del Vilar (41º 46’ 021 – 002º 20’ 788 – 1240).

El mapa de l’editorial Alpina dibuixa dos pictogrames corresponents a pous de neu en aquest indret, però nosaltres vàrem saber que hi havia un pou aquí gràcies a en Ramon del Boscàs, que ens va parlar d’un únic pou.

El primer pou és a tocar mateix de la barraca del Sord (vegeu pàgina 101), arran de pista. Presenta un clot molt poc definit i podria ser que fos esbotzat en el moment de construir la pista de desembosc. De tota manera, tenim seriosos dubtes que es tracti d’un autèntic pou.

Del que no hi ha cap dubte és del que hi ha una mica més a llevant i per sobre de la pista (vegeu les coordenades més amunt). Aquest pou té forma ovalada i fa 6,40 m de diàmetre en el punt més ample i 4,20 en el més estret. Les seves parets són totes fetes amb pedra seca i la de la banda sud presenta tres nivells constructius clarament diferenciats i uns forats per suportar els empostissats que permetien la càrrega i descàrrega del pou. Aquesta paret conserva la màxima profunditat del pou: 6,5 metres.

Les parets que conformen el pou estan fets amb un doble mur, un interior i l’altre exterior.

Barraca del Sord

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Barraca del Sord
Barraca del Sord

Es troba al nord i per sota de la font del Vilar (41º 46’ 037 – 002º 20’ 712 – 1237), just a sobre de la pista en un petit serradet dins de la fageda.

La seva planta recorda una cabana de carboner, però evolucionada de manera que el parador ha anat creixent convertint-se en les parets laterals de la barraca. Les mides externes són 4,30 m x 5 m, amb una altura màxima a la banda sud d’1,50 m. Les murs laterals, fets amb pedra seca, fan 50 cm de gruix, mentre el frontal sud, que correspondria al parador, fa 1,10 m.

Al costat est hi ha un altre parador i al nord un espai pla que podria correspondre a una plaça carbonera. El cert és que al costat de la cabana hi ha diverses carboneres, però no es pot descartar que servís també per aixoplugar els empouadors del pou que hi ha a tocar seu.

Un camí conduïa cap a la font del Vilar.

Cabana d’artigaires del pla d’en Xixa

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba a ponent del Puig Drau, en el camí que baixa a la font del Vilar, just al costat d’uns grans saüquers (41º 45’ 838 – 002º 20’ 627 – 1291).

Avui dia, el lloc està tan brut que les bardisses i ginesteres impedeixen fer-se una idea exacta de com era. Sembla que ocupava un espai de 6 m x 5 m i que estava construïda amb pedra seca, amb uns murs de 65 cm de gruix, fets amb una tècnica poc refinada. Es troba adossada al marge.

En Ramon del Boscàs ens va explicar (juny de 2012) que els artigaires que plantaven patates en aquell paratge hi havien plantat també uns saüquers i un faig perquè els fessin ombra, però que el faig va morir. El mateix informant ens va fer saber d’altres barraques d’artigaires i pastors, avui dia totes desaparegudes: la barraca d’en Jaume del Clot, que es trobava a sobre del Terrús (l’havíem vista anys enrere i ara només en queden unes planxes metàl·liques com a record), una cabana que tenien ells al pla del Ginestar, una altra a la carena dels Llops. Avui, totes han desaparegut.