Una visita a Tarragona sempre ofereix noves perspectives, sobretot si passes una mica dels romans, que ja estan prou vistos.
Així que a la catedral i al seu museu, tot i que la majoria de sales estan tancades, he pogut veure unes altres marededeus amb moixó com aquesta que vaig fotografiar:
Mare de Déu dels Omellons (segle XIV)
A part de dues o tres imatges que contenen ocells, vaig poder comprar un llibre sobre l’artista del segle XIV Guillem Seguer de Montblanc. En aquest llibre, la seva autora, Francesca Español, inventaria tres marededeus d’aquest escultor, pintor i arquitecte que tenen com a protagonista la Mare de Déu i el seu fill, que apareixen acompanyats d’un moixó.
El que no he pogut resoldre és l’enigma d’aquesta imatge en què el nen Jesús sembla que està traient d’una cosa (que sembla un llibre?) un peu de criatura. Algú en sap alguna cosa? (Potser no és un peu)
Imatge de la Mare de Déu de la Pineda de Vila-seca, segle XIV
El segon cas de cassoletes en creu de terme el trobem a just al davant del portal de Sant Antoni de Tarragona. No en dic res més, només penjo tres fotografies de la creu i les cassoletes:
Creu de Sant Antoni, TarragonaDetall de les cassoletesUna cassoleta vista de prop
No fa massa dies vaig publicar una entrada sobre el Mas del Bondia i la creu de terme que hi ha a l’entrada. Allà deia que a la base d’aquesta creu es troben un seguit de cassoletes que podrien semblar prehistòriques.
Avui ofereixo dos casos més, de creus de terme amb cassoletes, una realitat que algú m’hauria d’explicar.
El primer cas es troba a Montblanc (Conca de Barberà), just al davant de la façana principal de l’església de Santa Maria, que se suposa que és gòtica del segle XIV, tot i que la portalada deu ser renaixentista.
Creu de MontblancDetall de les cassoletes de la creu de Montblanc
Continuant amb el que havia dit sobre les marededeus i els ocells (aquí), vàrem anar a visitar el Museu d’Art de Girona, on vaig trobar tres estàtues més d’època gòtica amb imatges de la Mare de Déu i el Nen Jesús amb un ocell.
Marededeu de Pontós (MAG)
Una de les imatges em va cridar especialment l’atenció. Es tracta de la marededeu de Pontós, feta en alabastre policromat i datada al segle XV. No només perquè el Nen porta un ocell a la seva mà, sinó pel “penjoll” que porta al coll. Podria semblar una petíta estàtua amb un antropomorf, però segurament es tracta d’una peça de corall, amulet que sabem que històricament havia estat molt utilitzat per protegir-se dels llamps.
A la sortida de l’Alzina d’Alinya, anant per la pista que porta a Ossera, més o menys per on el mapa diu que es troben els Agols, hi ha un arner arrambat a la paret calcària.
Vista general de l’arner de l’Alzina d’Alinyà
S’hi distingeixen tres zones ben clares. Les dues primeres corresponen a dos arners, que estan un a continuació de l’altre (de fet, comparteixen una paret lateal). Les arnes són de fusta, i algunes caixes, però també hi ha una arna de tronc d’arbre.
A la banda de ponent hi ha alguna altra arna, aquest cop sense sostre i protegida per la paret natural i un bloc per sobre de la caixa.
No fa massa vaig fer una visita al MEV buscant algunes coses que no vaig trobar i altres que se’m varen presentar sense pensar-hi.
Aquest darrer va ser el cas d’unes imatges de la Mare de Déu dels segles XIV i XV en què la Verge o el Nen Jesús sostenen un colom a les seves mans (tres casos en mans del nen, un de la mare i un cas que el sostenen entre els dos).
Maredeu gòtica, amb un ocell
El que més em va cridar l’atenció va ser que en un parell de casos l’animal està mossegant el dit del nen o de la mare.
Detall de la imatge anterior
Josep Gudiol –que va ser conservador d’aquest museu– deia que sembla que l’ocell -que hauria desaparegut en les imatges del segle XV- bregui per fugir “i que simbolitza al pecador”.
Però en alguns escrits del segle XVIII (i segurament abans), es diu que la Verge Maria, tot i no necessitar-ho (ja que la seva concepció havia estat immaculada), es va presentar al temple el dia de la Purificació i hi va oferir dues tórtores o coloms en senyal de redimir a Crist.
En les portes d’un orgue de la catedral de la Seu d’Urgell, que actualment es poden veure al MNAC, apareix una imatge pintada pel mestre de la Seu d’Urgell amb la Mare de Déu en el moment de la presentació al temple de Jerusalem i sant Josep que duu un cistell amb dues aus blanques, possiblement coloms. Així mateix, en el retaule de Verdú, de la primera meitat del segle XV, obra de Jaume Ferrer II que s’exposa al MEV, es veu una predel·la amb la presentació de Jesús al temple en què sant Josep també porta un cistell amb cinc ocells blancs al seu interior.
Pintura en la porta de l’orgue de la Seu d’Urgell. Vegeu sant Josep amb el cistell amb colomins
Sabem que Joan Amades explicava que en alguns llocs la festa de la Candelera −que commemora la presentació al temple i la purificació de la Verge després de tenir un fill− se celebrava amb l’alliberament de colomins dins del temple per part de les mares recents.
Retaule de Verdú, detall del cistell amb coloms que porta sant Josep
De manera que tenim com a mínim dues explicacions del mateix animal, sense voler dur la contrària a mossèn Gudiol, per qui sento un profund respecte.
Mas de Bondia és una vila closa espectacular del municipi segarrenc de Montornès de Segarra. De fet, només té un únic carrer al qual s’accedeix per una única entrada.
L’entrada, que es veu en la imatge que agafo en préstec de la Wikipedia, sembla l’accés a una masia, però en realitat és l’entrada al carrer del Portal, l’únic que formava la vila closa.
En aquesta imatge es veu una creu en primer terme i els elements que volem comentar es troben en la seva base. Es tracta d’un conjunt de cassoletes que semblarien prehistòriques, però a la base de la creu es troba gravada la data de 1950…
Cassoletes de la creu del Mas de BondiaBase de la creu amb la data gravada
No sé si mai sabrem com és que una pedra amb cassoletes ha acabat fent de base d’una creu que teòricament es va erigir l’any 1950. Les cassoletes preexistien a la pedra que es va tallar? Es varen gravar després? Si en sabeu alguna cosa, m’agradarà saber-la.
Es troba a l’Alta Garrotxa, a l’oest de la masia anomenada el Pujol. Fa uns dos metres de diàmetre i es conserven 80 cm de la meitat de la paret (excepte el que hi pugui haver enterrat).
Sauvanyà o Selvanyà és un poble abandonat que forma part del municipi de la Ribera d’Urgellet, a l’Alt Urgell. Actualment està format per una església dedicada a sant Esteve, tres o quatre cases que formen un nucli agrupat al costat de l’església, i diverses masies aïllades.
Com que no m’agrada copiar res i fer-ho passar per meu, us remeto al que ja està escrit sobre aquesta església.
En aquest nucli es pot trobar, abandonat, un contrapès de premsa de vi de manual, fet que ens estaria indicant que als seus 1.000-1.100 metres sobre el nivell del mar també s’hi prrduïa vi.
Patrimoni Existencial 