Can Pere Coix

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Can Pere Coix
Can Pere Coix

Can Pere Coix és una balma habitada que es troba a llevant de la Perera (41º 46’ 703 – 002º 18’ 204 – 940).

Es conserva en força bon estat, tot i que una via d’aigua amenaça amb ensorrar el mur que delimita l’habitacle. Es tracta d’una construcció en pedra relligada amb una mica d’argamassa de 8 m de llarg per 5 m d’ample. Els murs fan 55 cm de gruix.

La porta d’entrada fa 1,50 m x 80cm i té una llinda plana sense cap inscripció. A la mateixa façana hi ha una finestra espitllerada de 40 cm x 35cm. Aquesta part està a punt de caure i ens consta que es va apuntalar recentment.

Creu de terme de Collsuspina

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

L’inici de la història del poble de Collsuspina gira al voltant d’aquesta creu de terme. A prop seu, l’any 1550, es va construir l’hostal de Collcespina, l’actual restaurant Can Xarina que es veu al fons de la foto. La creu indicava la partió dels termes de les parròquies de Balenyà i Tona.

Segons el mapa arqueològic de Catalunya és de base circular i està formada per grans dovelles. Una columneta de forma octogonal sosté un recipient de forma també octogonal on hi ha una font. D’altres petites columnes, del mateix tall geomètric, és van superposant disminuint la seva grandària en l’alçada per acabar amb una creu de pedra amb material treballat propi de la comarca. Al voltant hi ha un banc de pedra amb un respatller fet de ferro forjat. En una placa es pot llegir:

“Creu del terme que marcava la divisòria dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i de les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons“.

Balma de la Perera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Balma de la Perera
Balma de la Perera

Es troba a llevant de la Perera, sota el mateix cingle on hi ha can Pere Coix (41º 46’ 720 – 002º 18’ 122 – 929).

Fa uns 25 m de llarg, aproximadament, per 8 o 10 d’ample i està totalment rodejada per un mur de pedra seca que no arriba a ajuntar-se amb el sostre. Aquest mur fa 80 cm de gruix i és fet de pedra rogenca del mateix lloc.

A la banda de ponent hi ha una estructura independent, de 6 m x 2 m, en el terra del qual es veuen 16 encaixos que no sabem explicar. Aquesta part està feta amb pedra seca menys treballada.

Segurament es tracta d’un corral per al bestiar amb un petit refugi per al pastor o pastors.

El pont del Sot del Pont

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Ancoratges del pont
Ancoratges del pont

El sot del Pont es troba al sud de la Móra i és travessat pel camí que duu de la Figuera a l’església parroquial. Per la importància d’aquest camí és fàcil suposar que en aquest indret es va fer una mena de passera, que hauria acabat donant nom a l’indret.

Per això, quan el camí travessa el torrent, en el punt 41º 46’ 986 – 002º 18’ 607 – 865, es veuen dos encaixos de bases d’un pont o d’una presa de 20 cm x 15 cm. A la banda de llevant del camí, un cop passat el torrent, també s’observen tres graons tallats en la roca.

El Molinot del Clot

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud-oest del Clot, en el llit del torrent (41º 47’ 101 – 002º 18’ 355 – 775), en un lloc actualment de difícil accés.

Podria ser que l’aigua que feia moure els ginys fos captada uns metres més amunt d’on es troben les restes i conduïda fins a la bassa mitjançant alguna canalització avui dia desapareguda. Sembla que hi hauria hagut una bassa, tot i que de reduïdes dimensions. Aquesta bassa desaiguava per un canal que duia l’aigua fins a un edifici situat uns metres més avall. Encara es veu el forat rodó que tancava la bassa.

La bassa conserva un graons volats que permetien pujar a la part superior i sembla que també entrar-hi a dins per netejar-la. Segurament va ser reomplerta posteriorment amb sorra per utilitzar-la com a horta; també hi ha restes de carbó d’una carbonera al seu interior.

L’edifici on estaria el molí pròpiament dit fa 5 m x 2,40 m, amb murs de pedra seca de 60 cm de gruix. A la banda inferior, aquesta estructura té un forat d’1,10 m x 0,65 m que permetia la tornada de les aigües al torrent.

Can Carena

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Situada al nord del Rourell, dins de la urbanització del Montanyà (41º 49’ 159 – 002º 16’ 503 – 765), enmig d’un camp de conreu.

Actualment només en resten la part més baixa de tres dels seus murs exteriors, fins a una alçada màxima d’1,20 m. En conjunt fa 13 m x 9 m, amb murs de 50 cm a la part principal de la casa, fets amb pedra i argamassa. A la banda de ponent, els murs fan només 45 cm, fet que sembla indicar que es tracta d’un espai menys important. En el conjunt, hi falta la paret sud, que està tocant a un camp.

Teuleria del Montanyà

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud de la masia del Muntnaya, dins del sot de la Teuleria (41º 48’ 705 – 002º 16’ 111 – 689).

Es tracta d’una estructura quadrada d’uns 6 m de costat, a la part nord-est de la qual hi ha la boca, formada per un arc fet amb pedra disposada a plec de llibre que fa 2,80 m d’ample i 1,30 m d’alçada. Actualment les olles estan pràcticament tapades, tot i que sembla que serien dues.

El lloc ha estat utilitzat com a abocador i hi destaca la presència de deixalles de vidre.

Menhir de Perafita

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Menhir de Perafita

Diu la llegenda que un dia que santa Madrona es dirigia a Seva amb el menhir al cap, per tal d´ajudar a erigir el nou campanar, es creuà amb un home que li va dir que les obres ja havien acabat. En sentir la notícia, santa Madrona llença el roc a terra i quedà clavat en la posició que avui dia el veiem.

El menhir es troba al costat del restaurant del mateix nom, a l’inici de la urbanització homònima, a tocar de l’ermita de Santa Madrona (41º 47’ 766 – 002º 15’ 126 – 646). Fa 2,55 m d’alçada en relació al terra (cal tenir en compte que està inclinat) i té una amplada de 90 cm a la seva base.

Castell d’Esparreguera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Castell d'Esparreguera
Castell d'Esparreguera

L’antic castell o domus d’Esparreguera es troba a ponent del Muntanyà (41º 48’ 119 – 002º 14’ 635 – 602) i va ser el casal on  residia la família del mateix nom. La primera notícia de la seva existència es remunta a l’any 1201.

Actualment es conserven les parets emmurallades que envolten un espai de 12,50 m per 12 m. Els murs fan 1,15 de gruix i estan fets amb pedres treballades lligades amb argamassa. Les cantoneres són molt treballades.

Parlem amb en Joan, el masover del mas, de 88 anys i ens diu que la zona és molt especial per uns fòssils que s’hi troben. També ens indica un forn de calç en el punt (41º 47′ 984 – 002º  14′ 624 – 570), del qual pràcticament no en queda res.

Ens diu que el cant del cu-cut indica el temps que ha de fer. També que aquest animal marxa quan arriba el moment del segar, perquè no el colguin dins d’una garba.