L’espeleoindex descriu la cova de l’Afrau en els següents termes:
“Cavitat coneguda per gent de la contrada que l’hauria fet servir de refugi o amagatall en època relativament recent (s. XVII) i possiblement posterior.
Explorada per un grup excursionista de Centelles el 1922 i posteriorment pel muntanyenc i escalador del CEC, Albert Casanellas, que el 1958 li ensenya al seu fill Francesc. La imatge de la cova resta en la memòria d’aquest i al cap de 50 anys decideix retrobar-la. La densitat del bosc fa difícil la recerca (la vegetació havia tapat la vista de l’entrada) però després de diferents intents, en Francesc Casanellas i la Maria Garcia (del grup Gafarrons de Sant Martí de Centelles i Aiguafreda) aconsegueixen localitzar-la a les primeries de l’any 2008 i poden entrar a la cova amb l’ajut d’una escala d’alumini.
Les coves de l’Afrau són en realitat dues i totes tenen la característica comuna d’estar penjades a mitja paret, fet pel qual s’hi ha d’accedir escalant o amb una escala.
A banda de les dades reproduïdes anteriorment, cal dir que aquesta cova havia estat explorada el 12 de setembre de 1919 per un grup de gent que incloïa l’artista Joaquim Renart, que en va fer un parell de dibuixos com el que reproduïm. En un d’aquests dibuixos es veuen tres persones buscant restes arqueològiques (terrissa) dins d’una cova, que per la data que porta el document hauria de correspondre a la de l’Afrau.
Avui dia, les coves estan pràcticament perdudes enmig d’un gran bosc ple d’esbarzers. Només unes fixacions artificials denoten l’exploració recent a la que fa referència el text de l’espeleoindex.
Poc abans d’arribar a la primera cova, en el punt 41º 47′ 779 – 002º 15′ 489 – 599, hi ha una font avui dia abandonada. De tota manera, conserva tot el seu encant.
Es tracta d’un petit dipòsit de forma cúbica que recull l’aigua d’un biot i evita que els animals la facin malbé. La resta de l’aigua era recollida per una petita bassa que encara s’endevina.
