Barraques de pastors del vessant nord de la serra de Planès

Continuant el GR 11 cap a ponent i abandonant-lo a la font de l’Home Mort per continuar seguint el torrent de Tosa, unes marques grogues ens duen a les restes d’una barraca enderrocada a tocar del torrent (42º 21’ 745 – 002º 06’ 240 – 2044). Actualment encara s’evidencien els murs que delimitaven la pleta, de forma irregular. Mireu-la aquí.

Barraca d'en Feliu (Queralbs)
Barraca d’en Feliu (Queralbs)

Uns dos-cens metres al sud, bastant per sobre (42º 21’ 646 -002º 06’ 222 – 2099), hi ha la barraca dita d’en Feliu. Aquesta edificació de pedra seca té planta rodona i fa uns 3 m de diàmetre. S’hi accedeix per una porta d’1,30 m x 55 cm, de fusta, a la banda de llevant. La coberta és una falsa cúpula que arriba als 2,40 m d’altura a la part central. A l’interior hi ha tres armaris o fornícules i un petit forat que semblaria ser un respirador, donat que dóna a l’exterior, concretament a la cara nord.

Enganxada a la barraca hi ha una petita pleta de 3 o 4 metres, segurament per deixar els animals més joves, i a la rodalia es veu un mur que segurament formava part de la pleta més gran.

D’aquesta barraca, un camí marxa planejant cap al sud-oest . En canviar de direcció per anar cap al sud, podem veure a sota nostre la barraca de la Vaquerissa (42º 21′ 098 – 002º 06′ 755  – 1969), de morfologia igual que l’anterior (però sense respirador). En aquest cas no s’evidencia que hi hagués cap pleta al costat. El 6 d’agost de 1932, un tal Tòful va gravar el seu nom i la data a la llinda de la porta.

Llinda de la barraca de Vacarisses (Queralbs)
Llinda de la barraca de Vacarisses (Queralbs)

Al sud de la darrera barraca, just dalt de la carena (42º 20′ 803 – 002º 06′ 565 – 2047), hi ha les restes d’una estructura que sembla que corresponen al que el mapa de l’Alpina anomena Barraca del Teixidor i, més avall, també a la carena, les restes d’una altra barraca enderrocada de planta rodona (42º 20′ 607 – 002º 06′ 753 – 1989).

Si voleu més informació, consulteu http://premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/premis%202013/693-patrimoni-per-al-record.pdf

Cabana del Parany (Collsuspina)

Cabana del Parany, a Collsuspina
Cabana del Parany, a Collsuspina

Es troba al capdamunt del tot del torrent del Gai, a sota d’on la carena es divideix per anar al Pol o al Parany (41º 49’ 716 – 002º 09’ 280 – 1018). Localització.

Barraca aèria de 3,50 m de diàmetre exterior, de planta rodona i coberta amb lloses planes subjectades per bigues de fusta. Actualment ensorrada. Les parets són fetes de pedra i fang i la porta es troba orientada al sud. A la banda de llevant, a l’interior, hi ha una petita fornícula. L’altura màxima arriba a 1,60 m.

Cabanes i refugis del torrent de Vilanova

La masia de Vilanova es troba sobre la riera del mateix nom, en terme de Castellterçol. A la banda solella de la riera s’han trobat diferents barraques i refugis que coexisteixen amb algunes cases noves (com ca la Rosa, cal Sec, cal Ventura o cal Ciuró). Algunes estan derruïdes però n’hi ha d’altres que encara es conserven en bon estat.

Barraca al torrent de Vilanova (Castellterçol)
Barraca al torrent de Vilanova (Castellterçol)

En el punt 41º 45’ 552 – 002º 05’ 455 – 705 hi ha una petita cabana de planta arrodonida d’aproximadament 1,5 m de diàmetre interior i d’1,40 m d’alçada també a l’interior. La coberta és feta per aproximació de filades amb una gran llosa que cobreix el conjunt (està lleugerament inclinada per permetre un forat que podria actuar com a xemeneia, però també podria ser algun defecte estructural).

La porta, acarada al sud, fa 60 cm x 100 cm i està flanquejada per dues grans pedres i coberta amb una llinda plana molt prima. A l’interior hi ha dues fornícules, una a la banda est i l’altra a l’oest.

Una seixantena de metres més a ponent hi ha un gran bloc que va ser buidat per la part de sota i tancat amb un petit mur de pedres que servia de precari refugi (41º 45’ 550 – 002º 05’ 499 – 719).

Refugi al torrent de Vilanova
Refugi al torrent de Vilanova

I encara no dos-cents metres en la mateixa direcció apareixen les restes d’una altra barraca d’estructura i mides semblant, però ensorrada (41º 45’ 556 – 002º 05’ 579 – 709).

Més al sud, a l’altra banda de la pista, apareixen dues noves cabanes, també enderrocades (41º 45’ 470 – 002º 05’ 300 – 670 i 41º 45’ 451 – 002º 05’ 510 – 683).

A uns cent metres al sud-oest de ca la Rosa hi ha una altra barraca, penjada dalt d’un cingle, de morfologia semblant (41º 45’ 829 – 002º 04’ 583 – 686).

La pregunta que ens formulem és com s’articulaven aquestes cabanes amb les cases noves que tenen relativament a prop?

Fons de barraca a la solella de l’Aragall

Barraca de l'Aregall-Casanoves
Barraca de l’Aregall-Casanoves

Es troba entre Casanoves i can Serra de l’Arca, lleugerament per sota (41º 46’ 455- 002º 15’ 803 – 613), al municipi d’Aiguafreda.

Té una planta rectangular d’aproximadament 3,5 m x 2,5 m, orientada al sud-oest, on sembla que hi hauria hagut una porta. El sostre estava format per una volta de mig punt o rebaixada, feta amb grans blocs de pedra calcària. A l’extrem nord-oriental hi ha una fornícula excavada a la tartera sobre la qual està construïda. Semblaria que hagués estat una construcció adossada a un marge.

Cabana del marge

Restes d’una petita cabana, de planta arrodonida d’aproximadament un metre i mig de diàmetre, amb una porta a la banda sud, coberta per aproximació de filades (avui dia ensorrada). Es troba en un marge de la carretera, a l’entrada d’un xalet de la urbanització (41º 46’ 090 – 002º 15’ 718 – 509).

Cabana de les Casades

Cabana de les Casades
Cabana de les Casades

Es troba al sud de l’Aregall, en un terreny d’antigues vinyes (41º 46’ 192 – 002º 15’ 449 – 445).

És una barraca exempta, tot i que està construïda a tocar d’un camí i aprofita la paret d’un marge a la part de llevant.  S’hi entra per una porta d’1,20 m x 70 cm orientada al sud-oest. La seva planta és irregular, però amb tendència a ser arrodonida i d’aproximadament 2,30 m de diàmetre. L’alçada màxima era d’1,40 m, tot i que actualment el sostre està ensorrat. Estava coberta per un sistema d’aproximació de filades. A l’interior es conserven les restes, que semblen molt recents, del que podria ser una llar de foc.

Uns dos-cents metres al nord hi ha el fons d’una altra cabana (41º 46’ 303 – 002º 15’ 398 – 460).

Refugi del pont de can Mas

Construcció integrada al marge del camp, actualment sobre el camí (41º 42’ 727 – 002º 16’ 538 – 263).

Una porta molt estreta d’1,10 m d’altura i 40 cm d’amplada (segurament per la pressió del terreny) dóna accés a una petita cambra d’1,80 m de fons x 80 cm d’ample en el lloc més gran i 1,20 m d’altura, Està construïda en pedra seca i el sostre és fet amb lloses planes.

Cabana de les Sabrugues

Cabana de Sabrugues, Sant Feliu de Codines
Cabana de Sabrugues, Sant Feliu de Codines

Al vessant nord del turó de les Sabrugues, al sud de la Bauma d’en Xec (41º 41’ 971 – 002º 10’ 265 – 550).

Al turó de Sabrugues, Joan M. Vives hi ha descrit quatre barraques de vinya. Força per sota del seu nivell, en una zona enclotada que mira cap a la balma d’en Xec i enmig del bosc, es troba una altra cabana d’estructura semblant a algunes de les anteriorment descrites.

Es tracta d’una cabana amb planta amb forma de pe: una porta apuntada d’1,30 m d’altura i 55  cm d’amplada permet accedir a l’interior després d’un corredor de 60 cm (que correspon al gruix de la paret). Aquí s’obre un espai d’1,60 m x 1,40 m i 1,70 m d’altura màxima, cobert amb una falsa cúpula. La cabana és totalment exempta, tot i que la part sud-oest està parcialment enganxada al marge on ha estat excavada la part inferior de la paret. La coberta té forma arrodonia i està coberta de pedra i terra. Es conserva en perfecte estat.

Molí de la Madella

Trull del molí de la Madella (Riells del Fai)
Trull del molí de la Madella (Riells del Fai)

En el camí que porta a la Madella, a l’inici de la pujada cap a Sant Miquel del Fai.

Es tracta d’un edifici de tres pisos de planta quadrangular, adossat a la bassa del molí. A la part baixa hi ha els carcabans i a la banda de ponent una gran porta permet accedir a l’obrador. Al seu interior es conserva un trull d’oli i unes basses per elaborar aquest producte. La casa dels moliners era al pis superior, on hi havia hagut una cuina amb un forn i una pica. S’hi accedia per la part sud, per una porta independent. Algunes de les finestres de la façana principal (conopials) podrien correspondre al segle XV. Tenia una coberta a dues aigües perpendicular a la façana.

Al sud-est del molí hi ha les restes d’una barraca construïda davant la boca d’una teuleria o forn d’obra. El forn apareix tapat i reutilitzat com a camp de conreu. Segurament, aquesta barraca deriva del cobert que protegia l’entrada al forn. A l’interior hi ha una menjadora, que indica que l’edifici s’havia utilitzat com a estable.

A la porta de la Madella s’explica que hi ha una urpa de llop que és interpretada per la tradició oral com una mà humana transformada en llop d’un hipotètic crim passional. Una altra versió diu que era una lloba que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada, fins que la varen matar entorn el 1870.

Façana occidental del molí de la Madella, amb l’entrada a l’obrador