Continuant el GR 11 cap a ponent i abandonant-lo a la font de l’Home Mort per continuar seguint el torrent de Tosa, unes marques grogues ens duen a les restes d’una barraca enderrocada a tocar del torrent (42º 21’ 745 – 002º 06’ 240 – 2044). Actualment encara s’evidencien els murs que delimitaven la pleta, de forma irregular. Mireu-la aquí.
Uns dos-cens metres al sud, bastant per sobre (42º 21’ 646 -002º 06’ 222 – 2099), hi ha la barraca dita d’en Feliu. Aquesta edificació de pedra seca té planta rodona i fa uns 3 m de diàmetre. S’hi accedeix per una porta d’1,30 m x 55 cm, de fusta, a la banda de llevant. La coberta és una falsa cúpula que arriba als 2,40 m d’altura a la part central. A l’interior hi ha tres armaris o fornícules i un petit forat que semblaria ser un respirador, donat que dóna a l’exterior, concretament a la cara nord.
Enganxada a la barraca hi ha una petita pleta de 3 o 4 metres, segurament per deixar els animals més joves, i a la rodalia es veu un mur que segurament formava part de la pleta més gran.
D’aquesta barraca, un camí marxa planejant cap al sud-oest . En canviar de direcció per anar cap al sud, podem veure a sota nostre la barraca de la Vaquerissa (42º 21′ 098 – 002º 06′ 755 – 1969), de morfologia igual que l’anterior (però sense respirador). En aquest cas no s’evidencia que hi hagués cap pleta al costat. El 6 d’agost de 1932, un tal Tòful va gravar el seu nom i la data a la llinda de la porta.
Al sud de la darrera barraca, just dalt de la carena (42º 20′ 803 – 002º 06′ 565 – 2047), hi ha les restes d’una estructura que sembla que corresponen al que el mapa de l’Alpina anomena Barraca del Teixidor i, més avall, també a la carena, les restes d’una altra barraca enderrocada de planta rodona (42º 20′ 607 – 002º 06′ 753 – 1989).
Si voleu més informació, consulteu http://premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/premis%202013/693-patrimoni-per-al-record.pdf
Patrimoni Existencial 