Cabana en bon estat de conservació, de planta arrodonida, d’1’70 m de diàmetre i 1,90 m d’alçada màxima. Al terra s’ha tallat un petit banc en la sorra en què està excavada, aprofitant el fet d’estar adossada al marge. A la banda oest presenta una fornícula de 40 x 40 cm i a la banda est hi ha un petit relleix que podia servir per guardar petits objectes. El sistema de volta és el d’aproximació de fileres. La porta s’obre al sud i té unes mides de 1’10 x 0,75 m.
Cabana de la Solella de la Baga
Es troba al punt 41ª 45′ 105 – 002º 14′ 003 – 552.
Es tracta d’una cabana adossada a un marge, construïda amb pedra calcària del lloc (41º 45′ 122 – 002º 14′ 307 – 415). Li falta la paret sud on hi hauria d’haver la porta.
El que queda, que està en força bon estat, té planta rectangular (1’65 m x 2,10 m) i una alçada màxima d’1,75 m. El mètode de construcció comença amb una aproximació de filades que es completa en la part superior per tres grans lloses. Per damunt hi ha una cobertura de restes vegetals i argila que la impermeabilitzen.
Aquesta construcció planteja el dubte de la seva extensió, que per una banda semblaria continuar fins a 4 metres de llargada, però que per l’altre costat sembla que no era gaire més llarga del que actualment es veu.
Segons el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, “Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s’ha de relacionar amb la resta d’estructures de tradició popular i comuna del món rural. Aquest tipus de construcció evidencia la realització d’unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i la de resguard del temps, durant uns períodes determinats de l’any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l’ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l’àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes estructures de tradició antiga, s’han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l’explotació de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació.” (font)
Es tracta d’una construcció de forma arrodonida a l’interior, tot i que des de fora semblaria més aviat quadrada. Es troba en el punt 41º 46′ 250 – 002º 15′ 856 – 531, en el camí que va d’Aiguafreda al Brull, en el mateix traçat del GR 2.
Les mides interiors oscil·len entre 1,50 i 1,60 m, a causa de la seva planta circular però irregular. La paret fa 60 cm de gruix i la porta, orientada al sud, mesura 1,10 x 0,50 m. El sostre està fet per aproximació de filades i recobert amb terra on creixen algunes plantes que la fan impermeable. L’alçada màxima a l’interior és d’1,60 m. A la banda nord hi ha una petita fornícula que servia per deixar-hi algun objecte. No té cap finestra i està construïda amb pedra seca del mateix lloc on es va bastir.
Presenta un petit enderrocament a la part sud-est (a la dreta de la porta), que no afecta l’estructura interior, però que en pot comprometre el seu futur.
Es tracta d’una cabana actualment enrunada (4146865 – 0216592 – 613) situada en una carena plena de microfeixes, just on el lloc on el camí feia un revolt, de manera que primer passava per davant de la cabana i després pel darrere. Una inspecció ocular no ha permès endevinar de què estava fet el sostre.
La planta és de forma rectangular, de 2.10 m de llarg per 1.50 d’ample. La porta, de 80 cm d’ample i sense cap tipus de marc, s’obria a l’est, en direcció a la vall, i donava directament sobre el camí. La seva paret nord aprofita un gran bloc que hi havia al lloc. La resta de la pedra amb què està construïda va ser recollida allà mateix i molt poc treballada.
Patrimoni Existencial 