Es tracta d’una cabana adossada a un marge, construïda amb pedra calcària del lloc (41º 45′ 122 – 002º 14′ 307 – 415). Li falta la paret sud on hi hauria d’haver la porta.
El que queda, que està en força bon estat, té planta rectangular (1’65 m x 2,10 m) i una alçada màxima d’1,75 m. El mètode de construcció comença amb una aproximació de filades que es completa en la part superior per tres grans lloses. Per damunt hi ha una cobertura de restes vegetals i argila que la impermeabilitzen.
Aquesta construcció planteja el dubte de la seva extensió, que per una banda semblaria continuar fins a 4 metres de llargada, però que per l’altre costat sembla que no era gaire més llarga del que actualment es veu.
Segons el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, “Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s’ha de relacionar amb la resta d’estructures de tradició popular i comuna del món rural. Aquest tipus de construcció evidencia la realització d’unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i la de resguard del temps, durant uns períodes determinats de l’any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l’ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l’àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes estructures de tradició antiga, s’han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l’explotació de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació.” (font)
Patrimoni Existencial 