Font de Castellar

Font de Castellar
Font de Castellar

Es troba al sud-oest de la masia, en el llit d’un torrent tributari del Sot de les Guilloteres, al peu del serrat de la Font (41º 44’ 108 – 002º 14’ 829 – 556). Es tracta d’una font de cisterna en què s’ha construït un dipòsit excavat a la roca i cobert tot plegat per un petity edifici amb ràfec.
La font presenta una porta de fusta al nivell del terra que dóna accés a la cisterna. A banda i banda de la porta hi ha dues petites fornícules. Als costats hi ha uns petits empedrats per poder seure i una bassa que en el moment de visitar-la es trobava buida.
La porta de l’edifici té una llinda d’una sola peça amb un arc escarser i una inscripció que diu “Bega qvi Wlga mentres ni aja 1767” (begui qui vulgui mentre n’hi hagi, 1767).

 

Font de Castellar
Llinda de la font de Castellar

Font de la Rovira de Dalt

Font de cisterna, al sud de la Rovira i al nord-oest del castell de Sant Martí (41º 46′ 280 – 002º 12′ 114 – 803), en l’antic camí que va al castell.

Es tracta d’una cisterna formada dins d’una fornícula d’un metre de longitud per 75 cm d’amplada, coberta amb una volta de mig punt de pedra seca. Té una porta de pedra picada, antigament amb algun element que la tancava, de 40 cm d’ample per 50 d’alt. L’aigua queda embassada en el fons de  la cisterna, segurament en una cavitat excavada en la mateixa pedra.

Font de la Rovira de Dalt
Font de la Rovira de Dalt

 

Font del Saüc

Font del Saüc
Font del Saüc

Font situada just a l’est de la masia del Saüc, en el punt 41º 47′ 135 – 002º 135′ 351 – 603, una mica per sobre de la pista i enmig d’unes feixes. Està formada per una galeria de mina d’uns cinc metres de recorregut i un parell de metres d’alçada i un d’amplada, actualment en molt mal estat (ha caigut una de les lloses del sostre). La mina és feta de pedra seca, amb una coberta de lloses. Té una porta fusta que està feta malbé.

L’aigua que en raja va a parar a dues basses situades a la feixa de sota, que servien per regar els camps de l’indret. Una mànega aporta aigua a la mina procedent d’algun lloc dins de la finca tancada.

Font del Bellver

Font del Bellver
Font del Bellver

Es tracta d’una font que raja en una bassa amb rentador i que obté l’aigua d’una petita mina. Es troba en el punt 41º 44′ 836 – 002º 18′ 271 – 992, just al nord-est de la masia i una mica per sota, enmig d’unes feixes de terreny.

La bassa fa aproximadament uns 5 m x 4 m i la boca de la mina, tancada amb una porta metàl·lica, duu la data de 1972.

Font de l’Obra

Petita font sense massa interès, normalment seca, en el camí que puja de la Casa Vella a Tagamanent (41º 44′ 789 – 002º 17′ 730 – 977).

Segons Garcia-Pey, “Coneguda amb aquest nom perquè es féu una canalització força llarga, i s’hi va construir una volta al final, d’on rajava l’aigua a través d’una teula“.

En qualsevol cas, la descripció no sembla lligar amb l’aspecte que presenta actualment.

 

Font de l'Obra
Font de l'Obra

Font de l'Agustí

Font de l'Agustí
Font de l'Agustí

La font de l’Agustí es troba a uns 150 metres al nord-oest de la masia (41ª 45′ 096 – 002º 18′ 259 – 1004), amagada enmig de les feixes dels camps. De tota manera, és fàcil de trobar perquè el terreny és net i està rodejada per tres basses que en recullen l’aigua.

La primera és una bassa que presenta una forma quasi natural i es troba una mica al nord de la font. Les altres dues basses queden una mica per sota de la font, una a la dreta i l’altra a l’esquerra.

L’aigua que surt de la font va a parar a una de les basses, mentre l’altra queda actualment buida. La primera bassa tenia un rentador de roba i feia uns 2 metres per costat. En canvi, la segona, que està buida, és una mica més gran (3 x 3 m) i té una profunditat d’un metre.

La part més interessant, però, tal com es veu a la foto, és la mateixa font. Es tracta d’una curta galeria d’1,90 m de recorregut. La boca exterior té una forma d’arc escarser i mesura 1 m d’alçada a la part mitjana per 1,15 d’ample. Té una fletxa de 60 cm.

Passada l’entrada, tot el recorregut està cobert per aigua, de manera que en realitat actua com un dipòsit d’1,10 m de profunditat. La paret del fons presenta un orifici per on raja l’aigua (és possible que vingui de la bassa superior, però no s’ha comprovat). A banda i banda de l’entrada hi ha dues petites lleixes per poder seure, tot i que la de l’esquerra està trencada.

 

Font de la Gallina

Aquesta font, normalment seca, es troba en el punt 41º 47′ 529 – 002º 16′ 567 – 769, just a sota de can Brull.

L’aigua prové d’un dipòsit subterrani, que ignorem si en realitat és una mina, perquè està tancat amb un pany i una clau, travessa per sota de la pista per un pont i teòricament es dirigeix on està el broll. Una gallina gravada sobre una placa de ciment sembla que seria el que va donar el nom a la font.

Font de la Gallina
Font de la Gallina