Forn, sí, però de què?

En el camí que va de la Garriga a Samalús (41º 41′ 691 – 002º 18′ 319 – 440), just al marge de la banda de muntanya de la pista, en Josep (gràcies!) va descobrir una estructura de planta arrodonida d’uns 2 metres de diàmetre i una altura d’1,80 m. Està excavada a la terra (sauló) i presenta restes de foc i carbó que evidencien el seu ús com a forn.

Forn a Samalús
Forn a Samalús

L’estructura és molt semblant a la que es troba a les Planes, que en el seu moment vàrem descriure com un forn de pega.

El cas és que darrerament hem vist descrites aquestes mena d’estructures com a forns de carbonet, i no tenim clar si són una cosa o l’altra.

Algú s’atreveix a dir-hi la seva?

 

 

El Canyar

Forn del Canyar
Forn del Canyar

Restes d’una masia situada al nord del castell de can Bori (Samalús) (41º 41′ 732 – 002º 18′ 851 – 521). El conjunt insinua una construcció de 10 m d’ample per 5 m de profunditat, orientada al sud, on segurament estava la porta principal, dividida en dos espais diferents. Podria ser que el conjunt hagués estat una mica més gran, però a simple vista no s’evidencia res en aquest sentit.

A l’extrem occidental hi ha el forn de pa, encara ben visible tot i tenir la boca desfeta.

El conjunt s’aixeca sobre un espai de feixes fetes amb pedra seca. Just al davant de la casa, una feixa força àmplia hauria fet les funcions d’era.

Forn de Ribes de Freser

Al nord-oest de Ribes de Freser, relativament a prop de mas Segura (42º 18′ 738 – 002º 09′ 520- 1124) es troba un forn, que no sembla ser massa antic, de morfologia peculiar. Està construït amb pedres de mides i materials diferents, extretes del lloc, relligades amb ciment i amb les juntes arrebossades a la part inferior.

Part superior del forn
Part superior del forn

La part superior està formada per un espai quadrat de 3,30 m de costat, dins del qual hi ha el forn pròpiament dit (2 m de diàmetre). L’estructura fa 3,5 m d’altura per la banda sud. Al nord, està enganxat a un marge i per accedir a la seva boca superior es va construir una volta rebaixada coberta de sorra i pedres.

Boca oriental del forn
Boca oriental del forn

Curiosament, la boca no s’obre a la banda sud (en perpendicular al marge), sinó que presenta dues boques comunicades als costats est i oest. Això permetia introduir la llenya per tots dos costats. Les boques inferiors fan 1,45 x 1,50 m. Al costat est, la presència de la boca del forn i de la volta que aguanta l’accés superior fa la impressió que sigui un forn de dues boques. A més a més, a la dreta de les dues boques, excavat en el marge hi ha un espai quandrangular que devia servir de refugi als fornaires.

De moment no sabem a què estava destinat. S’agrairà qualsevol tipus d’informació.

Aprofiteu el viatge per arribar-vos a les mines de can Paloca.

Forn de cal Garrell (Cabrianes, el Bages)

Es troba sota la serra de Montcugul, en terme municipal de Sallent (41º 49′ 111 – 001º 55′ 169 – 417). El mapa de patrimoni de la Diputació el classifica com a forn de calç, però en realitat era un forn de guix.

Forn de guix de la Carrera (Cabrianes, el Bages)
Forn de guix de la Carrera (Cabrianes, el Bages)

Segons Josep Girabal Guitart, es tracta d’un conjunt format pel forn i la barraca del calcinaire, parcialment excavat en un marge. El forn té una altura de 4,5 m, i s’hi accedeix per una boca trapezoïdal. La planta fa 3,60 m de diàmetre. A la banda de llevant hi ha una entrada superior que servia per carregar i descarregar el guix. Al sostre hi ha una xemeneia que es podia tapar i destapar mitjançant dos blocs plans mòbils.

A la banda de ponent hi ha la barraca per resguardar els treballadors, a la que s’accedeix per una porta de llinda plana. El conjunt va ser restaurat fa alguns anys i presenta un gran atractiu.

Per saber-ne més: http://www.xtec.cat/~jgirabal/materialsgeolo/fornsguixcabrianes.pdf

Els forns de guix de Guixers

El Guix, Guixerons, el Molí del Guix, el Serrat de Guixerons, el torrent i la font del Guixar, topònims que ens indiquen la raó per la qual l’empresa Knauf, dedicada a la producció de materials de construcció, té un dels seus centres de producció a Sant Llorenç de Morunys, molt a prop del poble de Guixers (Solsonès).

Forn de guix al serrat del Jau (la Coma i la Pedra)
Forn de guix al serrat del Jau (la Coma i la Pedra)

Manuel Riu diu que el topònim Guixers apareix vers l’any 1050 per fer referència a una mansione dominica (casa senyorial) i que al segle XIV ja es documenta la parròquia de Sant Martí de Guixers. De tota manera, el mateix autor ens fa avinents que fins a les darreries del segle XV la documentació no parla explícitament de compravendes de guix i la seva utilització en la construcció de sostres, però no es pot assegurar que fossin produïts a Guixers. Tampoc no es va poder documentar la presència de forns en aquell espai de l’actual Solsonès. En el seu article, Riu documenta fins a 10 forns, alguns dels quals ja a la falda del Port de Comte.

També ens indica que hi havia dos tipus de forns de guix, uns de petits, a tocar de les cases i que servien per al seu abastament (com a mínim als segles XVIII i XIX), i uns de més grans dedicats a l’explotació industrial i comercialitzada. Els primers feien fornades d’uns 1.300 kg de guix, mentre els industrials les feien de fins a 9 tones.

Forn de guix de Guixers
Forn de guix de Guixers (original de Xavier Riu)

Reproduïm el magnífic dibuix en què Xavier Riu va immortalitzar un d’aquests forns, concretament un del Guixar. Com es veu, els forns tenien forma rodona, tot i que els que hem vist nosaltres tenen les parets laterals paral·leles i el fons en semicircumferència. La boca del forn es conserva encara en alguns casos en què està formada per un arc de mig punt fet de pedres sorrenques. El forn fa uns dos metres de diàmetre i el que més ens ha cridat l’atenció és el parament quadrangular que hi ha just a davant de la boca, que apareix en els cinc o sis casos que coneixem.

A l’extrem sud-est del serrat del Jau (La Coma i la Pedra, Solsonès – localització) es conserven encara quatre petits forns d’explotació individual, que aprofiten uns petits afloraments de guixos. I al molí del Guix (Guixers, Solsonès, 42º 07′ 501 – 001º 38′ 888 – 799) encara es veuen les restes d’un forn del tipus que Manuel Riu considera que eren industrials. N’hi havia hagut en altres masies com a cal Sastre Serra o a la casa de Sant Feliu, però el cas més interessant és el de la casa del Guix, bastida damunt del blanc immaculat d’un dels millors guixos de la zona.

(nota: el molí del Guix està mal indicat en els mapes de l’ICC, ja que es troba usn tres-cents metres riu avall del lloc on és indicat. En canvi està ben situat en el mapa de l’editorial Alpina)

 

Colldemònecs

Colldemònecs, Montsant
Colldemònecs, Montsant

El Coll de Mónecs o colldemònecs es troba entre Ulldemolins i Margalet (localització). Es diu que des d’antic havia estat habitat per alguns monjos eremites, que feien vida en les seves balmes.

El lloc val una visita, tot i que els camins no són els més fresats de tot el Montsant.

Just a l’extrem de ponent de la balma on s’arreceren la major part dels antics eremitoris, sobre un clap de roca vermellosa, encara es poden veure les restes d’un antic forn d’oli de ginebre. El que en queda no són més que unes línies gravades al terra, que dibuixen dos cercles concèntrics i una línia recta que recull qualsevol líquid i el condueix fins a un petit marge, on se suposa que l’oli de ginebre era recollit.

Forn d'oli de ginebre de Colldemònecs
Forn d’oli de ginebre de Colldemònecs

Recollim d’internet un intent d’explicació de com funcionaven aquest tipus de forns d’oli de ginebre tal com ha estat interpretat per Gusi, Barrachina i Aguilella.

 

 

Forns de ginebre de la Palma d’Ebre

A la Palma d’Ebre també hem pogut estudiar dos forns d’estructura força semblant, tot i que en un estat més precari.

El primer és el forn de les Valinjoves (41º 15′ 36.31” N 0º 39′ 40.08” E), de mides més petites, actualment reconvertit en una barraca per a usos agraris. Es conserva bona part de l’olla interior, feta de terra cuita i algunes pedres, i es pot fer una idea de com havia estat originàriament.

Forn de Valinjoves (la Palma d'Ebre)
Forn de Valinjoves (la Palma d’Ebre)

El forn del barranc de les Sisquelles, al sud-est del coll del Bepo (41º 15′ 20.58” N 0º 40′ 48.56” E), es conserva també parcialment. En queda bona part de l’olla, a la qual es pot entrar per un forat obert a la banda sud. El diàmetre superior fa 1,15 m mentre a la part baixa fa 2,70 m. Es conserva una altura màxima d’1,90 m. Està feta de terra cuita i algunes pedres sorrenques. Es conserva també una part del mur exterior del forn, que sembla que deixava gairebé un metre buit abans d’arribar a l’olla.

Forn de les Sisquelles (Palma d'Ebre)
Forn de les Sisquelles

Hem pogut localitzar aquests forns gràcies a les fotografies que en va publicar Oriol Vernet. Gràcies!

Forns de ginebre a Berrús

Interior del forn de Berrús

Al municipi de Riba-roja, a la vall de Berrús, per sota de l’ermita de Santa Magdalena de Berrús i just a sobre de la boca del túnel del ferrocarril, en una zona cremada recentment, hi ha un forn que és el més complet que coneixem a la zona (41º 13′ 549 – 000º 23′ 666).

En conjunt fa un diàmetre exterior de 6,5 m, amb una boca rodona a la part de dalt i una porta a la banda nord-oest (75 cm x 70 cm). Si s’accedeix per aquesta darrera porta a l’interior s’aprecia que en realitat es tracta de dues estructures una dins de l’altra. L’estructura interior té forma acampanada i és feta de terra cuita i alguns rajols. Diuen que fa 3,20 m de diàmetre x 4 m d’alçada (nosaltres no hi hem entrat). L’estructura exterior és feta amb pedra seca. Entre ambdues estructures hi ha un espai que oscil·la entre els 80 cm i els 20 cm. A la part superior, la boca interior fa 60 cm de diàmetre, mentre l’exterior en fa 70.

No hi ha restes de les cubetes de recollida de l’oli ni tampoc de les regates interiors, segurament perquè varen ser destruïdes en el moment de construir uns contraforts per protegir la via del ferrocarril. Sembla que la darrera fornada es va fer entre els anys 1928 i 1930.

Forn de Berrús

Uns sis-cents metres a l’oest d’aquest, després de passar el quilòmetre 15 de la carretera TV-7411, arrenca una pista en molt mal estat que condueix a un nou forn (41º 13′ 471 – 000º 23′ 233). Presenta la mateixa estructura i mides que l’anterior, però en aquest cas no hi ha boca per accedir al forn (que se suposa que va ser segellada). De tota manera, l’olla interior es conserva en molt bones condicions (tot i que no s’hi ha accedit).

Forn de ginebre de Riba-roja

Josep M. Sunyer i Xavier Rebés (aquí) descriuen un altre forn de ginebre al vessant esquerre de la vall de Sant Francisco, una mica més avall de l’ermita, però enfilat al damunt del barranc del Carbonet (41º 13′ 377 – 000º 24′ 821 – 201). Està construït –igualment– sobre una superfície rocosa que li fa de base i sobre la qual hi ha dues piques rectangulars excavades. Segons Sunyer i Rebés una servia per recollir l’aigua i l’altra l’oli de ginebre.

Quan es va descriure aquest forn es va dir que funcionava com una cambra de destil·lació formada per la mateixa paret de pedra, però avui dia no es conserva la morfologia en “forma de ferradura” que se li va atorgar. Segons aquella descripció, l’amplada del forn era d’un metre i mig i la llargada d’uns dos metres. Tenia una boca de 30 cm d’ample per 10 d’altura.

Avui dia es conserva un mur d’1,70 m d’altura, però no se li aprecia cap forma concreta. El que sí que es veu és la sortida de l’oli cap a un dipòsit d’1 m x 0,65 m x 0,25 m. La sortida està tapada. Un segon recipient fa 60 cm x 70 cm x 18 cm i també té la sortida tapada. En surt una regata d’1,30 m fins que arriba a un petit broc que cau sobre un petit balma (on es troba amb el que semblaria que fos una segona regata que ve del primer recipient).

Forn d’oli de ginebre de la Fatarella

Forn d'oli de ginebre de la Fatarella
Forn d’oli de ginebre de la Fatarella

Aprofitant un parell de dies, hem estat per les Terres de l’Ebre per comprovar si era veritat la nostra hipòtesi. El que volíem veure era si els forns d’oli de ginebre del sud de Catalunya podien correspondre amb alguna tipologia de forn de pega i si ens podien dur alguna llum sobre el que havíem trobat més a prop de casa.

Per això vàrem començar estudiant diferents materials que es trobaven a internet, especialment els treballs publicats per Sunyer i Rebés i pels Amics de Riba-roja. Amb aquesta informació de partida, vàrem poder estudiar diferents forns.

La primera visita va ser al forn d’oli de ginebre de la Fatarella, a la carena de la serra que separa la vall de Sant Francisco de la vall de Sant Pau (41º 10′ 877 – 000º 25′ 298 – 425). El que en queda està format per una construcció de pedra en sec de forma arrodonida i acampanada. La part interior fa 2,5 m de diàmetre i la paret exterior té un gruix d’un metre. Actualment es conserva una alçada d’1,60 m, i s’hi podia accedir per una petita porta situada a la banda de llevant. Pel croquis que en varen publicar Sunyer i Rebés (1999) veiem que bona part del forn es va ensorrar en els darrers anys, i que aquest havia arribat a fer una alçada d’uns tres metres i estava cobert amb una falsa volta.

L’oli de ginebre s’escolava per sota de la paret, aprofitant el pendent sobre el qual havia va ser construït i acabava caient en una pica 1,60 m x 65 cm dividida en dues parts.

No massa lluny d’allà hi ha una pica per recollir aigua de 2,50 m x 1 m i 45 cm de profunditat.

Us deixem tres links a dos treballs que val la pena de consultar:

http://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216612/295176

http://en.calameo.com/read/002258132988aa3782565

http://en.calameo.com/read/002258132c4ccd5a14b06