Indrets – Pàgina 2 – Patrimoni Existencial

La Bauma dels Lladres

Publicat el 10 Setembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Tot i que no hem pogut comprovar la veracitat de la seva existència, donem a conèixer una llegenda que fa referència a una cova situada a ponent de Sant Martí de Centelles.

Es troba en el cingle, a ponent de l’església de Sant Martí de Centelles, penjada en una lleixa a mitja paret. S’hi arriba pel camí que puja des de la font del Rector fins al Fabregar. Cal deixar el camí passats uns camps (segurament ja desapareguts). Queda just davant la Caseta.

Aquí es refugiaven sis o set lladres, que es dedicaven a robar per les cases de les rodalies. Per escarmentar-los, un dia es va fer una batuda i s’hi acostà un grup de persones del poble. Davant de l’acció, els lladres varen marxar i, conforme anaven fugint, els varen anar matant un a un.

Aquests fets haurien tingut lloc abans de la guerra, potser al 1700, diuen. Segons l’àvia del nostre informant, un dels lladres es va escapar i el varen matar al carrer de les Comptesses. Un dels assassins li va agafar els pantalons. Més endavant, els familiars del mort, acusats de robar per les rodalies, es defensaren dient que els lladres eren els altres, fins al punt que un d’ells duia fins i tot les calces d’un dels suposats lladres.

Balma sota la Creuta de Mirambell

Publicat el 8 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’una petita balma formada per la regressió del cingle. Tot i que no hi ha indicis de què hagi estat ocupada, presenta un cert atractiu paisatgístic i està situada en un espai molt proper a zones urbanitzades. Creiem que valdria la pena prendre consciència del seu interès.

Es troba a ponent del coll de la Creueta de Mirambell, a uns dos-cents metres d’aquest, per sobre de la pista asfaltada (41º 48’ 212 – 002º 11’ 507 – 951).

Puig Descalç

Publicat el 21 Juny 2012 by Francesc Roma Casanovas

Els mapes actuals anomenen Puig Descalç un turó de formes arrodonides que es troba al sud-oest de Sant Pere de Bertí (41º 43’ 079 – 002º 13’ 462 – 848) i que és visible des de qualsevol lloc de la rodalia.

En un document de l’any 1580 es parla d’aquest turó i se l’anomena Puigtascal.[1] Actualment al seu cim hi ha un pedró amb una creu i una inscripció que recorda l’incendi del 4 de juliol de 1994, construït per la gent de cal Magre.

Mossèn Pladevall (2009; 108) recull una consueta de l’any 1690 que diu que el dia de la Santa Creu, el tres de maig, s’anava en processó al puig Tessial, actualment anomenat puig Descalç, per beneir el terme.

L’any 1886 el capellà de Sant Pere de Bertí, Pere Vall-llobera, demanava permís al bisbat per erigir un via crucis a la parròquia, permís que li va ser concedit l’agost del mateix any. No sabem si aquest via crucis conduïa fins al cim d’aquest turó, ni tan sols si sortia fora de l’edifici parroquial.

[1] ABEV, Bertí, Sant Pere, R/1.

La font dels Enamorats

Publicat el 28 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

La font dels Enamorats es trobava a llevant de ca n’Oliveres, a tocar del torrent de Maries (41º 42’ 692 – 002º 15’ 784 – 322). Actualment el lloc està força abandonat i la font s’ha convertit en un pou. De tota manera, el lloc manté el seu encant, sobretot el saltant d’aigua que fa, una mica més amunt, el torrent de Maries.

Es tracta d’un salt d’entre 15 i 20 metres de desnivell, en el qual l’aigua s’escola arrossegant-se per la paret, fet que ha generat un canal d’erosió força interessant. A la paret nord que tanca el salt apareix un mineral que sembla ser un filó de carbó.

Torrent avall es troba una presa, avui dia colmatada (41º 42’ 688 – 002º – 15’ 844 – 304) i una gran carbonera.

La Sentinella

Publicat el 5 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

És un tros de terreny carener que es troba al límit entre Tagamanent i Figaró. No sabem l’origen exacte del nom, tot i que podria correspondre a un lloc de guaita.
Aquí, sota un petit bloc, s’ha trobat un petit refugi, fet amb dues parets de pedra seca sota un petit baumat. No sembla haver tingut massa importància.
Resseguint la carena es troba un mur de pedra seca d’un cert interès, coronat amb una filera de pedres a plec de llibre. A la part inferior del mur podria haver-hi les restes d’una barraca, fet que fa pensar en què el lloc no fos un corral per guardar el bestiar. De tota manera, no deixa de ser una hipòtesi per demostrar.
El que sí és cert és que la zona és plena d’antigues feixes.

Salt de can Puig

Publicat el 15 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

La Riereta, en passar per sota de can Sidró i can Puig, una mica més amunt de l’aqüeducte de Dosrius (41º 43′ 665 – 002º 17′ 979 – 473), fa un saltant que acaba en un gorg d’aigües cristallines. L’indret és fresquívol i queda protegit de les grans massificacions.

S’hi accedeix des de l’aqüeducte de can Dosrius, seguint la pista que remunta el torrent fins a sota de can Sidró. Un cop aquí, un corriol permet travessar el riu per sobre del saltant, s’enfila lleugerament per l’altre costat (amb l’ajuda d’una corda fixa) i baixa a l’inici del gorg.

Els horts del Cerdà

Publicat el 12 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

La Lleixa dels cingles de Bertí, passat el grau del Sunyer, continua cap als cingles del Cerdà. Aquí la cinglera s’orienta al nord, fins i tot lleugerament a ponent, de manera que bona part del vessant queda en una zona ombrívola. De tota manera, la zona just a sota les antenes de telefonia (per sota de la Lleixa) conserva encara feixes i camins que indiquen una ocupació passada, segurament dedicada a la vinya. En el punt 41º 46′ 101 – 002º 14′ 308 – 563 es troba una estructura que segurament corresponia a una cabana de vinya o a algun tipus de refugi.

Just a ponent de Ventallola, però gairebé dalt del cingle, a la Lleixa, es troba la font del Cerdà, un indret que antigament havien estat uns horts. Actualment encara en queden les terrasses i els murs del que segurament va ser la porta d’entrada a l’hort tancat (41º 46′ 206 – 002º 14′ 071 – 647). També hi ha unes escales que conduïen a la boca inferior de la mina del Cerdà, una caseta que recollia l’aigua de la mina i un dipòsit amb la caseta de la bomba que la puja fins a la masia. A peu de cingle es troba una segona boca de la mina, que està tancada amb un reixat. Es diu que aquesta mina té uns * metres de recorregut.

No sabem a quina època es va construir tot aquest conjunt; només podem dir que a la caseta de l’aigua hi ha gravada la data de 1950.

Font del Rouret o de can Tres Quarts

Publicat el 10 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Quan la Lleixa supera el grau dels Matxos, anant en direcció nord, es troba la pista que connecta els nuclis de l’Abella i de Sant Miquel Sesperxes. Des de la pista, un corriol indicat permet accedir a la font del Rouret (també dita de can Tres Quarts). Aquesta es troba en el punt 41º 45′ 522 – 002º 13′ 891. També s’hi pot accedir per un camí empedrat que baixa des de can Tres Quarts, que s’agafa just al costat d’un petit mirador penjat sobre el cingle.

La font en ella mateixa no té res especial; fins i tot les rodalies són força brutes a causa de què l’espai adjacent va ser utilitzat com a abocador d’escombraries de la casa. El que la fa atractiva és el gravat que es pot veure a la paret del cingle. Es tracta d’un rostre humà, possiblement una dona, amb el cabell llarg i una mà (la dreta) clarament delimitats. També s’hi observa un possible pit. Al costat hi ha algunes inicials i una data que semblaria correspondre a l’any 1985.

No sabem el seu origen, ni l’autor, ni tan sols la data en què es va gravar. Malauradament algunes persones poc cíviques han fet grafits a sobre del gravat i l’han desvirtuat força (això, malgrat tot, ajuda a la seva localització).

El grau del Rouret

Publicat el 30 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Al grau del Rouret, al nord del torrent del Tro, hi ha uns feixons i una bassa. Es diu que al cingle hi havia un forat a la pedra amb un rusc, d’on en regalimava mel. El nostre informant hi havia anat a menjar-ne. Un dia el varen esberlar amb un parell de barrinades.

Parlant d’aquesta zona, ens diuen que després de la guerra hi havia gent que anava a robar menjar a les masies del pla de la Garga. Si els atrapaven, els feien saltar per aquests cingles. Segurament encara es trobarien els seus cadàvers a sota, si es busqués bé.

El Sot del Prat

Publicat el 23 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

El Prat era una masia que es trobava al sud del que avui dia anomenem Sot del Bac, una mica per sobre d’aquest. L’any 1859 el capellà de Montmany contestava una circular en què li demanaven dades sobre la parròquia i deia que la casa rectoral era contígua a l’església, i que es trobava a l’extrem del bisbat, solitària i molt deserta.

Segons el rector, la parròquia tenia totes les cases de la seva jurisdicció disseminades a mitja hora, tres quarts i fins i tot a una hora de distància de l’església.

A un quart d’hora del nucli parroquial hi havia tan sols 5 cases, mentre que 44 es trobaven a menys de mitja hora. Aquestes darreres eren les del serrat de Lucata (Ocata), del sot de Villuvi (segurament a ponent del coll d’en Tripeta), del sot de Casa Boget, del sot de Casa Oliveras i algunes altres.

A tres quarts d’hora hi havia totes les que es trobaven a Sant Bartomeu de Mont-ras, que suposaven un total de 10 cases més.

Les més allunyades es trobaven a una hora o més de la rectoria. Eren 10 cases entre les quals hi havia Casa Andrés Roca, Casa Peret Chico de Pedro Trabé, Casa Nova de Oliveras, Casa Micaló i Casa Prat, situades en el lloc dit sot del Prat. A més hi havia casa Sous de Josep Campins. Aquestes cases es trobaven entre montes escarpados y caminos muy escabrosos con grandes subidas y bajadas.

Suposant que la casa Prat sigui la que es troba al sot del Bac, semblaria que la casa d’Andreu Roca seria el que el mapa de l’editorial Alpina actualment anomena ca l’Andreu; la Casa Peret Chico de Pedro Trabé hauria de correspondre a can Xicu, mentre la Casa Nova de Oliveras podria ser la Casanova, sota el cingle de Bertí; finalment la Casa Micaló podria correspondre a la Miquelona, una masia que hauria d’estar a prop de can Prat.

En total, la parròquia de Montmany comptava amb 65 cases; uns anys més tard (1867) es deia que la parròquia tenia 64 veïns amb 322 ànimes.[1]

[1] ABEV, Montmany, Sant Pau, N/1 (1679-1927).

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: