Estructura de dos pisos situada al capdamunt de la serra de la Collada, a l’oest de l’Aliguer (41º 44’ 560 – 002º 11’ 073 – 838).
Se’n conserven dues parets, de pedra local i fang, que delimiten un espai quadrangular de 12 m de llarg per 5,50 m d’ample, dividit en dues parts per un mur de de 60 cm d’ample. A la banda de llevant s’observen parets que podrien correspondre a espais annexos. Els murs exteriors de la casa fan en uns llocs 50 cm i en altres 60 cm. Suposant que la façana principal estigués encarada al sud, estaria coberta per una teulada a dues aigües perpendicular a l’eix de la mateixa. Algunes parets exteriors conserven l’arrebossat i les cantonades són ben escairades.
Aquesta masia apareix en una llista de confessions de la parròquia de Sant Martí de Centelles de 1808, però es diu que està vacant (és a dir, deshabitada).[1]
Seguint la pista que remunta el sot de l’Horta, un cop es passa la Bomba (és un edifici amb un motor que recollia l’aigua del torrent en un petit embassament), l’antic camí de carro, que aquí es conserva força bé, fa un revolt i ateny un pla on hi ha les restes d’una casa (41º 44’ 375 – 002º 12’ 472 – 647), en principi solitària. Al principi crèiem que es tractava d’una de les construccions de la Ciutat de Cartagena, però situat sobre el mapa es troba una mica massa al nord.
Aquest casa, de la qual no podem precisar el nom, està en molt mal estat de conservació i amb prou feines s’endevinen els murs que la delimiten. Es tracta d’una estructura de 13 m de llarg per 5,50 m d’ample, que no presenta evidències de cap obertura ni coberta, situada just al costat del camí de carro, fet amb pedra i fang. La tipologia correspon a la mateixa de la Casanova de la Vall, descrita en el punt anterior.
Aquesta construcció, sense topònim, apareix en una minuta de 1914.[1]
[1]http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/minutes/id/1531/rec/8 Còpia manuscrita d’una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l’aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000.
Situada al sud de can Cuixes, sobre el torrent de l’Aliguer (41º 44’ 292 – 002º 11’ 812 – 633).
Actualment només en queden els fonaments, però encara se’n pot resseguir el perímetre, un perímetre que fa 10,5 metres de llarg (direcció nord-sud) per uns 7-9 metres d’ample. Sembla que el seu interior estaria dividit en quatre estances i que a la banda nord hi hauria hagut el forn i, per tant, la cuina. Una part de la paret occidental de la casa sembla que ha estat destruïda en la construcció de la pista que passa pel seu costat.
Els murs que es conserven, amb prou feines un metre a les cantoneres, estan fets amb pedra local i fang, i fan 60 cm de gruix. No hi ha cap indici de les obertures que permetien accedir a la casa.
La gent en diu la Casanova, sense cap indicació més.
Les restes d’aquesta construcció es troben al nord-oest de can Capó, a la carena que s’enfila cap a Puigventós (41º 44’ 588 – 0022º 12’ 757 – 764).
Només es conserven uns dos metres d’una de les parets mestres de la casa, que tenia un perímetre d’aproximadament 10 m per costat (caldria verificar si estava format per tres o per quatre estances), dividits en dos cossos i dos pisos. Els murs són fets de pedra i fang i fan 50 cm de gruix.
Al costat es troba un edifici de nova construcció habilitat com a ermita (vinculada a Mas Blanc) i s’evidencien restes d’altres murs i de feixes.
Aquest mas apareix com a can Carabrut al mapa de patrimoni de la Diputació, però seguint la cartografia de l’ICC li donem el nom de can Nen pel fet de trobar-se en l’anomenat pla de Can Nen. No l’hem trobat en cap altre mapa.
Sobre el torrent de Roquetes, a tocar de la nova línia de molt alta tensió (MAT) (41º 44’ 038 – 002º 11’ 787 – 693). Està ben situat en el mapa de l’editorial Alpina dels Cingles de Bertí i a tocar de la pista. El mapa, però, l’anomena cal Toro. l’exalcalde de Sant Martí ens diu que no queda clar quin era el nom original, però que oficialment es va adoptar el nom de can Saloma.
Aquestes restes, força ben conservades, semblen correspondre a una masia de dos pisos, construïda amb pedra local i fang. Té una planta quadrada de 8,30 m per 8,40, dividida en quatre grans espais, tot i que el nord-oest sembla que mai es va arribar a construir. A la banda sud hi ha restes d’una construcció annexa a la casa.
Se suposa que la porta d’entrada es trobava a la façana sud, però no n’hi ha cap evidència. Els murs fan seixanta centímetres de gruix i les cantonades són ben escairades però poc treballades. La que es conserva millor és la de l’angle sud-est. A aquesta banda hi havia el forn, destruït per la construcció de la pista.
Com es dirà en un altre moment, aquesta masia podria formar part de la misteriosa Ciutat de Cartagena.
Balma d'en Roma (vegeu els encaixos de les bigues a la paret)
Balma situada en el límit municipal entre Sant Martí de Centelles i Castellcir, sota el pla de la Bruga. Sovint se l’anomena balma d’en Rom i es diu que aquesta persona, que hi vivia o s’hi refugiava, hauria estat un bandoler. El cert és que antigament sembla que era l’anomenada espluga Balarona, la primera referència de la qual és de l’any 1175. Més tard, la documentació ens duu a parlar d’una llibreta de confessions de 1692 on es diu “(…) en la roca foradada del castell de Castellsir alias dita Balma den Roma, se troban escrits Valentí Roma, y sa muller y familia (…)” que combreguen a Sant Martí.[1] Aquest document no està datat; el cert és que en la llista de confessions i comunions de Sant Martí de 1692 apareix la inscripció “De la Rocha foradada del castel de Castellcir”, on es diu que viuen Valentí Roma, Magdalena, la seva muller, Elisabet Roma donzella, Joseph Roma i Pera Roma.[2]
Amb aquesta documentació n’hi ha prou per mantenir que no es tracta d’una balma d’ocupació esporàdica, sinó que hi havia un autèntic mas, que avui dia encara s’intueix sobre el lloc.
Penjat al capdamunt del cingle, la balma presenta un espai tancat de 8 metres de llarg per 5,60 m de profunditat, amb una porta al costat de ponent que fa 90 cm d’ample per 1,65 m d’altura. A la banda sud, de cara a migdia, hi ha una obertura d’1,90 m per 80 cm d’altura, que fa les funcions de finestra. A la banda sud-est hi ha una mena de xemeneia-llar de foc.
Base sobre la qual s'assentava el mas de la balma d'en Roma
Just al davant d’aquest espai tancat hi ha un espai pla que fa 16 m de llarg per 10 d’ample. Tot i que actualment està ocupat esporàdicament per alguns animals, encara s’apercep un mur obrat que el tancava; a més a més, bona part d’aquest espai ha estat guanyat construint una estructura de pedra seca ben escairada al pendent de la muntanya. Ajuntant ambdós espais, la part construïda podia arribar als 24 m de llarg i als 10 de profunditat.
D’altra banda, especialment per sobre de la part actualment construïda, s’observen dues línies de forats per encastar bigues, que segurament tancaven la construcció. Això dibuixa un mas de dos pisos d’alçada, construït aprofitant una balma àmplia encarada al sud.
Malauradament la referència de 1692 és l’única que tenim documentada que faci referència a una ocupació constant de l’indret. En aquest cas, les restes arqueològiques semblen denotar una ocupació més prolongada que no la documentació.
Es troba al nord del castell de Castellcir i a ponent del pla de Bruga (41º 46’ 810 – 002º 10’ 457 – 822). Actualment es conserva en força bon estat, tot i estar deshabitada.
Es tracta d’una masia de tres pisos i tres cossos, coberta amb una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal (orientada al sud-est). Té una planta quadrada de 14,30 metres de costat, i a la banda oest hi ha uns corrals adossats que fan 11,40 metres de llarg.
Al pis de baix es troba l’entrada i la cuina i menjador a la dreta. A la banda esquerra hi ha diverses corts i corrals. El segon pis es dedicava a habitacions i el pis superior també havia servit per a la mateixa finalitat. A l’oest hi ha un ala adossada amb corrals; als sud hi ha un altre edifici independent amb més corrals. La casa no conserva cap llinda amb inscripcions i les cantonades estan fetes amb pedres tallades i ben escairades. Sobre la porta principal, on es troba la sala, hi ha un petit balcó.
Es tracta d’una magnifica masia de dos pisos situada sobre un cingle que domina el tram superior del torrent de Mas Blanc o de les Hortes (41º 44’ 518 – 002º 12’ 814 – 722).
La casa està orientada al sud-est, enmig d’una àmplia zona solella. Un petit pont de pedra seca, amb volta de mig punt molt poc treballada, permet accedir a una font. L’aigua raja d’enmig d’unes pedres i es recull en un gran cocó abans de marxar cap al torrent. Al costat mateix hi ha una gran bassa que s’omplia amb l’aigua de la font.
La masia està a escassos metres del cingle, de l’extrem del qual està separada per un seguit de corts i corrals. Tot plegat fa l’efecte d’un espai tancat a l’exterior, tot i que la porta del barri no es conserva. Val la pena ressaltar la cuina menjador de la masia, situada a la planta baixa i força equipada. Conserva encara el forn i els fogons. També unes rajoles blanques a la paret. Tot plegat sembla indicar un abandonament força recent.
Estava coberta per una teulada a dues aigües perpendicular a l’eix de la façana principal.
Aquest és el gran misteri del curs superior del riu Rossinyol. En una llista de les cases ocupades de Sant Martí, de 1808, apareixen diverses cases noves, algunes de nom ben curiós (com la Casa Nova de Monti Video). També apareix una masia dita Roca del Salt i una barraca del Cartagena.
La veu popular parla d’un lloc dit Ciutat de Cartagena, que el mapa de l’editorial Alpina, en la seva darrera edició, situa entre el torrent de l’Aliguer i el del Mas Blanc, d’una manera molt imprecisa. De tota manera, l’edició de 1959 anomena sot de l’Horta el que avui dia porta el nom del Mas Blanc. A mig sot, per sobre del torrent i a llevant d’aquest, indica el topònim Roca de Sau i poc més al nord tres edificis en runes. En una edició dels anys vuitanta, al costat d’aquests edificis en runes apareix el topònim “La Ciutat”.
Creiem que el que la tradició oral anomena Ciutat de Cartagena es trobaria en aquest lloc i que hauria tingut el seu origen en aquella barraca que es documenta per primer cop al 1808.
De tota manera, seguint la pista que remunta el torrent, un cop es passa la Bomba (és un edifici amb un motor que recollia l’aigua del torrent en un petit embassament), l’antic camí de carro, que aquí es conserva força bé, fa un revolt i ateny un pla on hi ha les restes d’una casa (41º 44’ 375 – 002º 12’ 472 – 647), en principi solitària. Al principi crèiem que es tractava d’una de les construccions de la Ciutat de Cartagena, però situat sobre el mapa es troba una mica massa al nord.
Aquest casa, de la qual no podem precisar el nom, està en molt mal estat de conservació i amb prou feines s’endevinen els murs que la delimiten. Es tracta d’una estructura de 13 m de llarg per 5,50 m d’ample, que no presenta evidències de cap obertura ni coberta, situada just al costat del camí de carro, fet amb pedra i fang. La tipologia correspon a la mateixa de la Casanova de la Vall, descrita aquí.
Petita estructura situada sobre el serrat de les Roquetes, lleugerament al nord del collet Vermell (41º 44’ 192 – 002º 12’ 639 – 757).
Segons el mapa de patrimoni de la Diputació, la primera referència documental correspon a 1808, tot i que aquesta petita construcció podria ser anterior. En la darrera edició del mapa dels Cingles de Bertí, se l’anomena Casanova del Murri.
Avui dia pràcticament no se’n conserva res. A simple vist només es distingeix un espai quadrangular de 5 metres de costat, amb alguns murs que delaten altres espais adossats. Els murs principals, fets amb pedra local i fang, fan 60 cm d’ample i el conjunt construït podria arribar als 10 metres de llarg. No s’evidencia cap obertura ni es pot dir res sobre el sistema de coberta.
Aquest és el gran misteri del curs superior del riu Rossinyol. En una llista de les cases ocupades de Sant Martí, de 1808, apareixen diverses cases noves, algunes de nom ben curiós (com la Casa Nova de Monti Video). També apareix una masia dita Roca del Salt i una barraca del Cartagena.
Patrimoni Existencial 