Francesc Roma i Casanovas
Antiga masia que en la delimitació parroquial de 1709 apareix esmentada com a Brull Inferior: “pardalla del casalot del mas Brullet, ho Brull inferior”. Avui dia no són més que uns munts de pedres enmig de la vegetació, només identificables per les referències cartogràfiques.
Ja no apareixia en les minutes de finals dels anys vint.
Es tracta de cases derruïdes, situades al vessant nord occidental de la Serra de l’Arca.
De cal Cabrer (41º 46′ 780 – 002º 15′ 676 – 665)) se’n conserven algunes parets (13 x 4 m). Era un mas rodejat de feixes de terra i amb una petita bassa al costat mateix.
Les runes de Vilargent (41º 47′ 389 – 002º 15′ 981 – 748) s’aixequen sobre la carena que acaba al collet de la Costa. Actualment està completament enderrocada i no s’hi aprecia res d’interessant.
Brucdemí (41º 47′ 470 – 002º 16′ 221 – 764) jeu amagada entre la vegetació, a la carena del mateix nom, una mica més al nord. Les parets més altes amb prou feines si fan mig metre d’alçada.
Finalment, de la Berlana no en queda cap rastre. El lloc on la situa el mapa de l’editorial Alpina (41º 47′ 318 – 002º 16′ 312 – 781) ha estat netejat i arrasat en els darrers temps. Només s’hi observen restes d’antigues feixes, però res que recordi un habitatge o construcció.
Del Brullet en parlarem en un altre post.
Masia situada sobre un petit replà a mitja muntanya (41º 46′ 543 – 002º 15′ 631 – 622), actualment en ruïnes. Tot i que avui dia es tracta d’un espai emboscat, la masia estava a la part solella de la muntanya i era rodejada de camps i feixes. Estructuralment presentava tres cossos que creixien al voltant de l’era i tot tancat per un mur de protecció. Dels tres cossos, només se’n conserven dos, el principal i un edifici annex amb un rellotge de sol que sembla que du la data de 1862 (a la banda nord).
La major part construïda, i la més interessant, correspon al cos oriental. S’hi accedia per una porta de volta catalana sense cap tipus de decoració ni de gravat. Posteriorment es va construir un cos a la banda sud, que presenta una porta més petita i, mirant a Aiguafreda, tres arcades com les que es troben a can Serra de l’Arca. La planta baixa d’aquest cos era ocupada per corts de bestiar.
Aquest cos tenia dos pisos tot i que en alguna part hi ha un semisoterrani que fa que hi hagi tres nivells d’habitatge. En aquest nivell inferior s’ha localitzat un cup recobert de ceràmiques cuites, de planta quadrada i un parell de metres de costat. Tot i que es conserva en bones condicions, l’accés fins a ell no és gens fàcil.
El tercer nivell presenta tres finestres que donen a l’era i les tres arcades ja esmentades obertes al sud. En el nivell inferior hi ha la cuina, amb el forn (que prolonga la façana cap a l’era), un parell d’armaris i la llar de foc (que està complement derruïda).
Antiga masia enrunada, situada al collet de la Costa, just on comença el sot de la Costa de Can Brull.
Com totes les masies de la zona, ha anat creixent en diferents moments històrics.
Al costat es conserva un petit refugi troglodític (vegeu la fotografia)
D’entre les dades històriques que hem pogut recollir, val la pena esmentar que l’11 de febrer de 1693, Benet Garriga, de Sant Martí de Centelles, amo de la Costa, escriu una demanda adreçada al batlle d’Aiguafreda, en què li diu que la casa és molt vella i necessita moltes obres (fusteria i paleta), fins al punt que si no s’hi fan obres es pot ensorrar. A més, necessita fer una bassa per recollir aigua per regar els horts de l’heretat. També s’han de fer les parets dels marges per poder conservar les quintanes i peces de terra.
No s’ha pogut esbrinar per quin motiu aquest home demana la intervenció del batlle i li suplica que ordeni que algú en faci un informe sobre què cal fer amb la casa (segurament era algun tipus de conflicte per la propietat o usdefruit de l’edifici).
També, per un document del 15 de febrer de 1669, sabem que per sobre de l’Aragall hi ha un camp d’oliveres. Al 1701 es diu que es troba sobre l’era de l’Aragall i que era del mas Costa. Però se’l vengueren.
(font: ABEV, Centelles, Santa Coloma, U/7)
Un arrendament de l’any 1664 estableix que els arrendadors hauran de “encortar en dita casa de la Costa lo bestiar tindran la tersera part del any”. (Font:ABEV, El Brull, U/1)
Es tracta d’una antiga masia, avui totalment enrunada, que es troba en el punt 41º 46′ 799 – 002º 16′ 140 – 802. Es troba al costat del GR 2 i està indicada en el mapa de l’editorial Alpina. Conserva vestigis del que podria haver estat el forn de la casa i sembla que hauria tingut dos pisos d’alçada.
El topònim semblaria indicar una masoveria vinculada a can Serra de l’Arca, però no en tenim constància documental.
Algunes persones han vist en dues pedres situades just a la paret nord de la casa un possible dolmen, però no ho podem afirmar amb certesa.
Com el seu nom indica, es tracta d’una antiga masia en part construïda aprofitant una balma. Es troba en el camí que va d’Aiguafreda a can Serra de l’Arca (4146296 – 0215881 – 541), sota la pista per on passa el GR 2.
El conjunt té unes dimensions aproximades de 10 x 20 m i es tracta d’una edificació que ha anat creixent a partir de diferents cossos al llarg del temps. Podria ser que la part més antiga correspongués a la balma, actualment la part més ben conservada. Aquesta té unes dimensions de 2 x 2,5 metres i,a primera vista, s’hi observa una porta (0,75 x 1,70 m) i dues finestres. Una mirada més atenta, però, indica que es tracta d’una gran columna que aguantava el sostre de la balma. Les obertures a banda i banda varen ser tapades, i això va donar lloc a dues finestres, la més conserva de les quals té forma quadrada (70 cm per cada costat).
A l’extrem oriental conserva l’estructura del forn de la casa i a l’occidental segurament hi havia hagut una bassa o rentador. En els cossos intermitjos sembla que hi havia hagut fins a dos pisos.
Actualment es troba en estat ruïnós i només es conserva mínimament la part de la balma (tot i que força malmesa per l’acció de l’aigua).
Per davant de la casa passava un camí que conduïa a can Serra de l’Arca i a Aiguafreda i cap al vessant sud (solella) hi havia feixes, segurament plantades de vinyes i cereals.
Patrimoni Existencial 