Masia situada sobre un petit replà a mitja muntanya (41º 46′ 543 – 002º 15′ 631 – 622), actualment en ruïnes. Tot i que avui dia es tracta d’un espai emboscat, la masia estava a la part solella de la muntanya i era rodejada de camps i feixes. Estructuralment presentava tres cossos que creixien al voltant de l’era i tot tancat per un mur de protecció. Dels tres cossos, només se’n conserven dos, el principal i un edifici annex amb un rellotge de sol que sembla que du la data de 1862 (a la banda nord).
La major part construïda, i la més interessant, correspon al cos oriental. S’hi accedia per una porta de volta catalana sense cap tipus de decoració ni de gravat. Posteriorment es va construir un cos a la banda sud, que presenta una porta més petita i, mirant a Aiguafreda, tres arcades com les que es troben a can Serra de l’Arca. La planta baixa d’aquest cos era ocupada per corts de bestiar.
Aquest cos tenia dos pisos tot i que en alguna part hi ha un semisoterrani que fa que hi hagi tres nivells d’habitatge. En aquest nivell inferior s’ha localitzat un cup recobert de ceràmiques cuites, de planta quadrada i un parell de metres de costat. Tot i que es conserva en bones condicions, l’accés fins a ell no és gens fàcil.
El tercer nivell presenta tres finestres que donen a l’era i les tres arcades ja esmentades obertes al sud. En el nivell inferior hi ha la cuina, amb el forn (que prolonga la façana cap a l’era), un parell d’armaris i la llar de foc (que està complement derruïda).
