Balma-mina de la Roca Foradada

Balma-mina de Roca Foradada
Balma-mina de Roca Foradada

Cavitat amb dues entrades clarament diferenciades, separades per un petit pas estret que es troba a sobre de l’anterior (41º 49’ 190  – 002º 26’ 612 – 1284).

A la banda nord, oberta sobre el penya-segat, es troba una gran boca triangular, d’uns dos m d’amplada a la part baixa i uns 4 m d’altura màxima. Aquesta cavitat fa 8 m de recorregut rectilini, fins que arriba a un petit pas estret que permet arribar a una sala més baixa i situada a un nivell també més baix.

La segona boca s’obre a l’est, sobre una gran tartera. Té la morfologia típica de les explotacions mineres d’aquesta zona (semicircumferència) i una alçada que obliga a anar ajupit. Fa 12 m de recorregut i abans d’arribar al final desemboca en una saleta d’uns 4 m de diàmetre (on va a parar la primera galeria). Al fons del tot, en el punt més allunyat de l’entrada, hi ha una petita galeria plena de blocs enderrocats que semblen connectar amb una esquerda que es troba per sobre de la cavitat (però no s’ha comprovat).

Balma murada de Roca Foradada

Balma de Roca Foradada
Balma de Roca Foradada

Es troba al nord del turó de Collsaprunera (41º 49’ 220 – 002º 22’ 634 – 1226). Sembla que es tracta d’una balma natural formada en una diàclasi amb un bussament d’uns 45 graus, que podria haver estat eixamplada posteriorment. Té una planta triangular, de 7 m de profunditat i 4 m d’ample a la part més gran (entrada). L’altura màxima és de 2 m. La boca ha estat parcialment tancada amb dos murs de pedra seca construïts a diferent profunditat. A la banda de ponent hi ha una petita xemeneia el fum de la qual surt a l’exterior per un forat que queda entre la paret de pedra i el sostre de la cavitat.

En el moment de fer la visita (novembre de 2013) s’hi varen trobar diferents estris que indicaven una ocupació esporàdica recent.

Podria correspondre a una antiga explotació minera (d’ametistes?).

Mina Gran de la cova d’en Pere

Grafit a la mina de la cova d'en Pere
Grafit a la mina de la cova d’en Pere

A ponent i lleugerament per sota de la cova d’en Pere, oberta a la cara nord (41º 48’ -991 – 002º 21’ 835 – 1283).

Oberta en pòrfirs. Té una boca de 3 m d’ample per 2,30 m d’altura, i un recorregut de 7 metres d’orientació sud-nord. El sostre va reduint la seva altura fins que al final de la cavitat ens obliga a arrossegar-nos. A la boca hi ha un mur d’1 m d’amplada, fet amb pedra seca, que sembla que tancaria l’entrada a la cavitat, que té el sol pla i, aparentment, de sorra.

A l’entrada, en una paret de la banda nord, hi ha pintada una creu i set estrelles de color blau. A sota seu, amb prou feines es distingeix una cara o una calavera. Al costat hi ha una petita zona balmada que semblaria haver estat aplanada expressament.

Per sota, un centenar de metres al sud, en el llit del torrent, es troba una cavitat que semblaria ser el resultat de l’explotació d’alguna beta de mineral, però caldria confirmar-ho.

En cap dels dos casos no hem sabut evidenciar quin material s’hi podia explotar.

Cavitats de Roca Foradada

La Roca Foradada es troba al sud-est de Sant Segimon i al nord del turó de Collsaprunera (41º 49′ 174 – 002º 21′ 537 – 1291). Es tracta d’un penya-segat de pòrfirs obert a la cara nord-occidental de la muntanya en el qual es troben tres petites cavitats d’origen antròpic i funcionalitat desconeguda. Les dues primeres estan una a tocar de l’altra en el punt que s’ha indicat i la segona es troba una mica per sota, enfilant-se per un lleixa penjada.

Tenen aproximadament uns tres metres d’amplada i un parell d’altura, i un recorregut que no passa dels tres metres. No hi ha dubte que han estat excavades artificialment, però no semblen ser mines, perquè no hi ha presència de cap mena de minera en aquell lloc. Podrien tractar-se d’eremitoris vinculats al monestir de Sant Marçal, tal com reporta la llegenda de Sant Segimon, i en paral·lel a la cova d’aquest sant que es troba a tocar del santuari. De tota manera, també podria tractar-se d’explotacions mineres no reeixides (i fins i tot de refugis utilitzats en temps de guerra).

Cavitat a Roca Foradada
Cavitat a Roca Foradada

Mina de la Riera del Pujol

Es troba a la riera del Pujol, a la riba dreta, just al fons del torrent (41º 48′ 058 – 002º 18 007′ – 571). Es tracta d’una cavitat de 27 metres de recorregut i 11 de desnivell, a la qual s’accedeix per una còmoda boca. Després d’una sala amb el soltre força alt, s’inicia una rampa que permet pujar fins a un replà on acaba la galeria. Al final del tot hi ha un toll d’aigua que en el moment de fer la visita es trobava sec.

S’hi ha trobat grafit i possiblement limonita. Les parets són bellament decorades amb petites formacions i cristalls de colors ferruginosos.

Mina de la Riera del Pujol
Mina de la Riera del Pujol
Topografia de la Mina de la Riera del Pujol
Topografia de la Mina de la Riera del Pujol (Ferran Cardona)

Mina del Salt de la Núvia

Mina del Salt de la Núvia, a Bigues
Mina del Salt de la Núvia, a Bigues

A llevant de can Frare, en una torrentera que aboca les seves aigües al torrent del Salt de la Núvia, a Bigues (41º 40’ 816 – 002º 13’ 453 – 303) es troba un aqüeducte d’un sol arc rebaixat fet amb maons disposats a plec de llibre amb arrencades de pedra. Per sobre seu circula un canal de maons. Als extrems nord i sud, el canal es fica sota terra, en una mina que fa aproximadament mig metre d’amplada i 1,40 m d’altura.

Cap al nord, la mina s’endinsa fins a la captació d’aigua (avui dia sec) i cap al sud la galeria té un centenar de metres de recorregut fins arribar a una sortida lateral. En aquest tram, s’observen dos pous coberts amb una petita cúpula feta amb maons (hi ha uns graons excavats al sauló per entrar i sortir a la galeria). A partir d’aquí, la galeria continua encara uns metres cap al sud.

La boca lateral era en realitat un sobreixidor que es feia servir per proveir d’aigua algun element de la zona, possiblement un camp.

A l’interior de la mina hi coexisteix un canal fet de peces cuites i una canalització més moderna i de secció rodona.

Cova d’en Surell

Cova d’en Surell

Boca de mina, o si més no refugi, que es troba a Sant Pere de Vilamajor, al sud-est del turó de Sant Elies (41º 43’ 515 – 002º 23’ 173 – 786).

Té encara no un parell de metres de recorregut i sembla que correspondria a un intent d’explotació d’algun mineral ferruginós o carbonífer. De tota manera, no es pot descartar que correspongui a un refugi vinculat a les artigues de Can Terrer, que es troben just a sobre, a l’altre costat de la pista.

Del que no hi ha dubte és del seu origen antròpic.

Fonts del Giol

Pica a l’interior de la font del Giol

Al nord del Giol, a la zona obaga, es troben dues fonts i una mina que podria haver estat utilitzada com a jub per guardar aglans.

En el punt 41º 47’ 744 – 002º 10’ 119 – 673 hi ha una petita font de capelleta, actualment seca, coberta amb una volta feta a plec de llibre i amb un arc lleugerament apuntat. El dipòsit fa 2,30 m de llarg per 1,50 m d’ample i l’alçada actual és d’1,40 m. A la part que dóna al lloc on hi havia la porta que permetia accedir a la cisterna hi ha una pica tallada a la pedra (40 cm x 40 cm x 13 cm) amb una gran regata que permetia treure l’aigua cap a l’exterior (l’aigua havia de ser pouada amb una galleda i abocada a la pica).

Pocs metres a ponent de la font hi ha una mina excavada a la roca (41º 47’ 747 – 002º 10’ 107 – 698). La seva planta està completament ocupada per aigua, fet que no ens ha deixat entrar-hi. La part inferior ha estat excavada a la roca, però la coberta, tot i ser subterrània, està feta amb una volta rebaixada de pedres disposades a plec de llibre. Fa 1’90 m d’amplada per 1,60 m d’altura (se suposa que fa uns 8 o 10 m de recorregut).

Una mica més a ponent d’aquesta mina hi ha una altra font que reprodueix l’estructura de la primera, tot i que d’unes dimensions lleugerament menors. La principal diferència és que aquesta encara es troba en actiu actualment. A la llinda de la porta que dóna accés a la cisterna hi figuren unes lletres escrites acompanyades d’una data: “RYFR 1850” o bé “Rº JFR 1850”.

Val la pena també esmentar que a la llinda de l’entrada del cementiri de Santa Coloma hi ha una inscripció mig desapareguda que sembla que deia: “Esta testa descarnada – escoltal i te dirà – fou cara de (…) tu – avui o demà tu (…) 1873”.

Mina o aljub del Giol

Mina del Forn de Vidre

Mina del Forn de Vidre (sala final)

Es troba davant per davant de la masia del Forn, a l’altre costat del torrent (41º 44’ 189 – 002º 19’ 770 – 611), tal com indicava Salvador Llobet.

Consta d’una única galeria sinuosa d’uns 18 m de recorregut, que acaba en un espai arrodonit on, a la banda de llevant, s’inicia una petita galeria parcialment reblerta de les restes desaprofitades del conjunt de l’explotació. En el seu tram mig, la galeria fa 1,70 m d’altura i 1,40 m d’amplada, fet que fa pensar en una explotació històricament recent.

Està oberta en un sòcol de granit i no es veu amb claredat quin mineral s’hi devia explotar.

Mina i bassa del Boix

Mina del Boix
Mina del Boix

Es troben en el llit del sot de la Mina, al sud del Boix (41º 47’ 956 – 002º 16’ 945 – 790).

Es tracta d’una petita mina d’un parell de metres de profunditat i 1 m d’alçada, gairebé es podria dir una font de capelleta, construïda en el mateix llit del torrent. La boca presenta una volta feta a plec de llibre amb maons de terra cuita.

Una mica més avall, just a sobre d’una feixa, hi ha una bassa i un rentador. La bassa fa 7 m x 7 m i té una profunditat de 2 m. En canvi, el rentador només fa 3 m x 3 m i té una profunditat d’1 m. Ambdues estructures estan enganxades per una de les parets, que és comuna a totes elles. Els murs fan 70 cm de gruix i estan fets amb pedra calcària relligada amb morter. L’estructura sobresurt aproximadament mig metre per sobre del nivell del terra.