Refugis – Pàgina 3 – Patrimoni Existencial

Refugi del Cingle del Pla de la Barraca

Publicat el 15 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

refugi cingle camp barraca — Refugi del Cingle del Camp de la Barraca

Es tracta d’un espai parcialment cobert format a recer d’un bloc caigut del cingle en el punt 41º 45’ 154 – 002º 15’ 852 – 554, en un relleix gairebé al cim del penya-segat. El refugi es va construir bastint un mur de pedra seca que li serveix de paret nord-oest. Actualment no presenta cap altra cobertura que l’espai que queda sota del mateix bloc, però és fàcil pensar que podria haver estat cobert amb vegetació o terra.
Mesura 2,40 m de llargada màxima i 1,30 m d’amplada. A la banda est hi ha un petit forat que podria haver servit de xemeneia o de finestra de ventilació. La gran presència de restes vegetals a l’interior no permet apreciar la profunditat ni si s’hi ha fet foc a l’interior.
A tocar del refugi, a la seva banda est i adossat al cingle hi ha les restes d’uns altres murs que segurament constituïen un altre refugi. A les bandes de llevant i ponent hi ha petits murs de contenció per aconseguir uns espais plans.
Cal remarcar que tot el cingle que davalla cap a la solella de Segalars és ple d’antigues feixes.
A la mateixa alçada, però una mica més al nord, a mig cingle, hi ha una petita balma que queda protegida per una llastra despresa. Actualment serveix de refugi per a les cabres, segons s’aprecia en els fems que formen el sòl del lloc. No s’hi evidencia presència humana.

Refugi i jaç de les Pomeretes

Publicat el 12 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta de dos petits refugis. El primer es troba en el punt 41º 43′ 212 – 002º 16′ 981 – 565 i el segon en el 41º 43′ 275 – 002º 16′ 992 – 560, a tocar de la pista que va del Figaró a Valliverd.

El refugi es va construir aprofitant un angle gairebé recte d’un petit cingle de pedra arenisca vermella. Aquest resguard natural va ser tancat en la seva part sud per un petit mur de pedra seca lleugerament angulós. En general presenta una planta triangular d’1,60 m x 1,50 x 1,70. Presenta una petita obertura a la banda oest, de 40 cm aproximadament, que li serveix d’entrada.

Podria correspondre a un refugi d’una pedrera propera. És possible que no tingués sostre i que es tractés d’un simple recer o paravent.

El que anomenem Jaç és en realitat una escletxa horitzontal oberta a la mateixa paret, just a tocar de la pista. Es tracta d’una esquerda de poca alçada (uns 50 cm), aprofitada parcialment i tancada mitjançant un petit mur de pedra seca. L’espai interior fa 2 m d’amplada i 1,10 de fons i, com s’ha dit, no ocupa tota l’escletxa. A l’interior es conserven encara restes de palla que indiquen un ús no massa llunyà, segurament esporàdic. No es pot descartar la possibilitat que formés part d’una estructura (balma) més gran desapareguda en obrir la pista.Val la pena remarcar que molt a prop d’aquest jaç els mapes antics de l’editorial Alpina indicaven la presència del mas Dorrier.

Refugi superior de la Solella de l’Oller

Publicat el 14 febrer 2012 by Francesc Roma Casanovas

Precari refugi format sota un gran bloc calcari caigut, de dimensions expectaculars. El gran bloc superior, de més de dos metres d’alçada, permet un sostre pràcticament pla. Reposa entre els materials sedimentaris caiguts del cingle (pedres i terra), a la banda de ponent, i un altre gran bloc, a llevant. L’espai original es va eixamplar fins a aconseguir una superfície força irregular de 4,10 m x 2,50 m i una alçada mitjana d’1,50 m.

A la cara nord, l’obertura, que ja era més petita, ha estat parcialment tancada amb un mur de pedra seca. El fet de quedar lleugerament més elevada li dóna l’aparença d’una finestra. En canvi, a la cara sud-oest hi ha una gran obertura per on s’accedeix a l’interior.

Aquest refugi presenta mostres evidents d’haver estat ocupat esporàdicament en els darrers anys.

Es troba en el punt 41º 45′ 228 – 002º 14′ 104 – 577, una vintena de metres per sobre de la pista.

Entre la pista i aquest refugi hi ha un altre bloc amb un precari recer tancat per un petit mur de pedres, segurament de construcció recent. Es troba en el punt 41º 45′ 229 – 002º 14′ 117 – 568.

Francesc Roma i Casanovas

Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost

Aquesta obra està subjecta a una llicència de 
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons

Cabanes II i III de la Solella de l'Oller

Publicat el 12 febrer 2012 by Francesc Roma Casanovas

La primera, actualment enrunada, es troba en el punt 41º 45′ 289 – 002º 14′ 299 – 496, a tocar de la pista i amagada entre la vegetació.

Es tracta d’una cabana de 2,50 x 1,50 m i d’una alçada que segurament permetia estar-hi drets (no es pot precisar perquè està ensorrada). Als costats est i oest hi ha dues fornícules. La de ponent és molt petita i podria correspondre a la pèrdua d’un dels blocs que formaven la paret. La de llevant fa 0,35 d’ample per 0,45 d’altura i una profunditat de 0,60 m.

La porta obria cap al sud i tenia una amplada de 60 cm. La coberta segurament era feta de volta per aproximació de filades. Es trobava al costat d’un camí delimitat per murs de pedres i d’aproximadament 1,10 m d’amplada i encaixada dins d’un marge.

El seu estat de conservació és molt precari.

La segona cabana es troba en el punt 41º 45′ 285 – 002º 14′ 189 – 544, per tant una mica més a ponent i més amunt de la primera. Està, també, al costat mateix de la pista i igualment està totalment esfondrada. El seu estat és tan precari que no s’ha pogut ni prendre’n les mides.

Refugi de la Saleta

Publicat el 10 febrer 2012 by Francesc Roma Casanovas

Petita construcció irregular situada just a sobre la casa de la Saleta, en el punt 41º 46′ 502 – 002º 14′ 241 – 541. Es tracta d’un espai ocupat per antigues feixes de conreu. Està format per una cambra irregular de 2,60 m x 2,40 m i 1,40 m d’alçada, aproximadament. Presenta una boca oberta al sud-oest.

Està constituït per un gran bloc calcari després del cingle, el substrat sobre el qual reposava, format per rocs i sorra, ha estat buidat fins a deixar lloc a aquesta cambra. La banda oest del refugi ha estat tancat per un mur de pedra seca, aparentment de construcció recent.

Continua la lectura de “Refugi de la Saleta” →

Refugi de cal Petit

Publicat el 2 febrer 2012 by Francesc Roma Casanovas

De les restes de cal Petit amb prou feines en queden quatre parets completament envaïdes per la vegetació (41º 43′ 855 – 002º 17′ 167 – 591). La casa es trobava en una zona solella, rodejada de camps. Seguint la pista amunt, es passa pel costat d’un petit refugi (just a sota de la línia d’alta tensió).

El refugi (41º 43′ 876 – 002º 17′ 233 – 638) està excavat en un marge, de manera que tot ell està soterrat. Fa 1,75 m de llarg, per 1,05 m d’ample i 1,60 d’alçada. La seva boca s’obre al sud i a la banda oest hi ha una fornícula de 36 x 36 x 33 cm.

La porta mesura 80 cm d’alçada per 60 d’ample i la cúpula és feta de pedres. Al costat, a la part de fora, s’endevinen les restes d’una escala que permetia pujar als camps de sobre.

Refugi del Torrent del Ponsic

Publicat el 18 Desembre 2011 by Francesc Roma Casanovas

Aprofitant una pedra vertical sobre la qual s’arrepenja una altra d’inclinada, en el punt 41º 45′ 952 – 002º 14′ 447 – 513, es va construir un petit refugi de 3,5 metres de llarg per 2 d’ample en la seva part més gran i una altura màxima d’1,5 m. Està orientat aproximadament en direcció oest-est, de manera que mira al poble d’Aiguafreda. Al final del tot hi ha un petit replà més elevat amb una obertura que dóna a l’exterior i que podria haver funcionat com a xemeneia, tot i que no s’evidencien restes de foc (excepte al mig del refugi, tot i que semblen ser molt recents).

La boca que dóna al vessant de llevant ha estat tancada parcialment amb un petit mur de pedra seca. Els espais del sostre que havien quedat descoberts també varen ser tancats pel mateix procediment. Al sostre hi ha terra i vegetació que impermeabilitzen l’estructura.

El seu estat de conservació és bo i es troba al costat mateix d’una línia elèctrica a la banda de dalt de la franja desbrossada que la delimita (oest).

Refugi de la Casa Nova

Publicat el 12 Desembre 2011 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’una petita cavitat de poc més d’un metre de recorregut, excavada en la roca sorrenca vermellosa.

No sabem si es tracta d’un refugi o d’una pedrera. En tot cas, no sembla que tingui un origen natural.

Es troba al punt 41º 43′ 858 – 002º 16′ 283 – 382.

Refugi de Valliverd

Publicat el 20 Novembre 2011 by Francesc Roma Casanovas

Al costat de la pista que puja de la Passola fins a can Plans es troben les restes d’un petit refugi (41º 42′ 906 – 002º 17′ 369 – 493). Actualment se n’endevinen les parets.

Es tracta d’una estança irregular, delimitada en la seva banda de llevant per una gran roca que li fa de paret i en la part sud pel marge d’una feixa. A la banda de ponent hi trobem un estret accés de 45 cm. En la seva part més ampla, el refugi tenia 1,50 m (a l’interior).

Sembla que estaria cobert amb una cobertura vegetal, mentre la construcció està feta amb pedra seca extreta del mateix lloc.

La presència d’un gran nombre de feixes i la toponímia de les rodalies (el Vinyet) sembla indicar la presència d’una vinya que aprofitava el vessant solell de la muntanya.

Refugi de la Casa Nova del Bruguer

Publicat el 12 Novembre 2011 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’un petit refugi situat al costat mateix de la Casa Nova del Bruguer, de la qual dista una cinquantena de metres. Es troba al nord-est de les restes de la masia, en el punt 41º 47′ 901 – 002º 16′ 092 – 665.

L’entrada és de reduïdes dimensions (75 cm d’ample per 85 cm d’alt), la profunditat total d’1’50 m i l’amplada màxima d’1 metre. No hi ha cap indici de què hi hagués hagut cap tipus de porta. A la banda nord, gairebé a nivell del sòl, hi ha una petita fornícula de 37 x 35 cm i 47 cm de fons. El sostre és fet pel procediment d’acostament de filades progressiu, tot i que aquest procés no és massa accentuat.

El refugi està excavat dins del marge d’una de les feixes de conreu de la casa i la seva obertura mira al costat de ponent.

En un altre lloc s’ha defensat que la Casa Nova del Bruguer seria una construcció del segle XVIII. Aquesta hipòtesi es reforça per la proximitat del refugi a la masia, perquè, trobant-se a escassos cinquanta metres, no tindria cap sentit construir-hi un refugi tan precari.

D’altra banda, sembla clar que la zona dels Plans havia estat conreada antigament (possiblement des de l’edat mitjana?) i que l’explotació es feia a partir de refugis com aquest o alguns altres dels quals hem trobat alguns indicis a les rodalies. N’hi ha un al punt 41º 48′ 002 – 002º 16′ 082 – 659.

De tota manera, de moment no hem trobat cap manera fàcil de datar ni l’origen de la masia ni, encara menys, d’aquests refugis.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: