Es tracta de dos petits refugis. El primer es troba en el punt 41º 43′ 212 – 002º 16′ 981 – 565 i el segon en el 41º 43′ 275 – 002º 16′ 992 – 560, a tocar de la pista que va del Figaró a Valliverd.
El refugi es va construir aprofitant un angle gairebé recte d’un petit cingle de pedra arenisca vermella. Aquest resguard natural va ser tancat en la seva part sud per un petit mur de pedra seca lleugerament angulós. En general presenta una planta triangular d’1,60 m x 1,50 x 1,70. Presenta una petita obertura a la banda oest, de 40 cm aproximadament, que li serveix d’entrada.
Podria correspondre a un refugi d’una pedrera propera. És possible que no tingués sostre i que es tractés d’un simple recer o paravent.
El que anomenem Jaç és en realitat una escletxa horitzontal oberta a la mateixa paret, just a tocar de la pista. Es tracta d’una esquerda de poca alçada (uns 50 cm), aprofitada parcialment i tancada mitjançant un petit mur de pedra seca. L’espai interior fa 2 m d’amplada i 1,10 de fons i, com s’ha dit, no ocupa tota l’escletxa. A l’interior es conserven encara restes de palla que indiquen un ús no massa llunyà, segurament esporàdic. No es pot descartar la possibilitat que formés part d’una estructura (balma) més gran desapareguda en obrir la pista.Val la pena remarcar que molt a prop d’aquest jaç els mapes antics de l’editorial Alpina indicaven la presència del mas Dorrier.
Patrimoni Existencial 