Tines – Pàgina 4 – Patrimoni Existencial

Jub de Torrents

Publicat el 23 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Al nord de la masia de Torrents, al costat de la pista i ben visible en les imatges per satèl·lit (41º 43′ 691 – 002º 09′ 599 – 635), es troba un jub per emmagatzemar aglans. Enric Garcia-Pey diu que va ser picat i obert a la roca viva i que servia per guardar els aglans en humit per evitar que es podrissin. La gent de Torrents ens ha explicat que té una profunditat aproximada d’un metre i mig (actualment és ple d’aigua i no s’ha pogut comprovar) i que els aglans es guardaven amb aigua, que es duia expressament fins al jub o s’hi recollia quan plovia. Originàriament era un forat cilíndric obert al mateix nivell del sòl, amb una base lleugerament més petita que la boca superior, però el perill que representava per a animals i persones els va dur a posar-li la tanca que actualment el rodeja. Ningú a la casa l’ha vist en funcionament, però sí els seus besavis. Fa un diàmetre de 3,10 metres.

Ens diuen que a la baga de Torrents, al sud de la masia, hi havia uns grans roures, que era on es recollien els aglans, però que es varen tallar i foren substituïts pels actuals pins rojos. Demanem si saben algun lloc on hi hagi algun altre tipus de jub com aquest i ens parlen de Granera; més a prop no n’hi hauria cap.

A l’entrada del barri de torrents hi ha una llinda de mig punt amb una inscripció que diu Francesc Torrents, 1730. Els actuals estadants de la masia ens diuen que aquesta és la data de construcció de la casa, però el llibre d’Antoni Pladevall sobre Sant Quirze explica que el mas Torrents és documentat en un capbreu de l’Estany de 1370

Aljub de la Popa

Publicat el 9 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Els mapes actuals donen al camp que hi ha al nord i lleugerament per sobre del castell de Castellcir el nom de camp del Jub. També indiquen la font del Jub. L’aljub es troba una mica més al nord del que indica el mapa de l’editorial Alpina (41º 46’ 595 – 002º 10’ 750 – 848), a tocar del camí que condueix al pla de Bruguer.

L’aigua que ha permès l’aparició de tot aquest sistema raja del repeu d’un marge i és recollida en primer lloc per una petita cisterna quadrada i després passa a una gran bassa molt abandonada actualment. A aquesta bassa també van a parar les aigües de pluja que es recullen mitjançant un petit rec.

A nord-oest de la gran bassa hi ha una estructura quadrada de 4,80 m de costat, feta amb pedra relligada amb morter. La part més alta que es conserva fa 2,60 m fins arribar al nivell de l’aigua i es calcula que encara hi pot haver un metre més de profunditat. A la part superior, els murs fan 60 cm, però més avall passen a tenir-ne 70, de manera que fa com un graó a la part superior. Tot fa pensar que es tracta d’un aljub per recollir l’aigua que raja de la font, funció que encara compleix actualment, tot i que està força deteriorat.

A la banda de ponent de la gran bassa hi ha una altra estructura de planta quadrangular (2,60 m x 2,30 m), amb una petita obertura que podria correspondre a una porta a la banda sud. En aquest cas es conserven 3,55 m de paret a la part més alta. La part inferior de la edificació semblaria estar parcialment excavada a la roca mare.

A la banda de ponent, a la part inferior, hi ha una fornícula de 35 cm per 40 cm, que podria correspondre a una boixa. Aquest element permet pensar que no ens trobem davant d‘una teuleria i que possiblement es tracti d’un jub per guardar aglans. La paret sud fa 50 cm de gruix, però la oest arriba fins als 90. Aquesta diferència és deguda al fet que el darrer metre de la paret és més estret que no pa part inferior (o sigui, que es dibuixa una mena de graó com en l’aljub que s’ha comentat anteriorment). El tram més estret sobresurt un metre per sobre del nivell del sòl.

Creiem que es tracta d’un jub o tina d’aglans pel fet que a l’interior, adossats a la paret est, es conserven 4 graons volats, parcialment destruïts, que permetien entrar i sortir amb una relativa comoditat de l’estructura.

Tina d’aglans de Castellar

Publicat el 14 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Aquesta tina d’aglans es troba una mica per sobre de la casa de Castellar, a tocar d’aquesta. Es tracta d’un edifici adossat a un marge, amb una porta de les mides d’una casa. De la porta n’arrenquen unes escales (8-10 graons) que duen fins al fons de la tina. Aquesta té planta rectangular, aproximadament de 4 m de costat. A la banda nord (al costat de la porta) hi ha una entrada d’aigua que prové d’una bassa que es va construir a la mateixa època. A la paret del fons, just a la part oposada de la porta, hi ha una fornícula triangular que ens diuen que servia per deixar-hi les eines.

L’edifici presenta mostres d’haver estat ocupat per aigua fins a l’alçada de la porta, de manera que les escales quedaven submergides. Ens diuen que els aglans s’havien d’estovar amb aigua, però no podem precisar si era per conservar-los o només per estovar-los. L’estructura faria pensar en una conservació en aigua, perquè no hi ha cap espai per poder mantenir els aglans en sec, de manera que calia estovar-los tots al mateix moment.
A la llinda de la porta de la tina hi ha gravada la data de 1766. Al costat de la casa hi ha un dipòsit amb una inscripció de l’any 1770. Ens diuen que en aquell moment hi va haver una forta expansió de la masia i es varen fer moltes reformes.
En diuen que a la Tria (Hostalets) hi havia hagut una altra tina, que varen colgar quan va deixar de ser útil.

Imagen (19) — Croquis de la tina d'aglans de Castellar

Jub de la Talladella

Publicat el 3 Abril 20123 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Gràcies al treball d’Enric Garcia-Pey hem pogut localitzar el jub d’aglans de la Talladella, localitzat al sud de la masia, a tocar de la basa del Jub (41º 46′ 792 – 002º 09′ 450 – 806). Es tracta d’un dipòsit d’aigua de 4,70 metres de costat, semisoterrat i d’una alçada de 3,20 metres. S’hi accedeix per una obertura situada gairebé a nivell del sostre (sense escales interiors), amb una llinda plana on es troba inscrit la data de 1797.

La coberta està feta amb una volta de canó rebaixada, feta amb pedra del lloc disposada a plec de llibre. Poc metres per sota, com s’aprecia a la fotografia adjunta, hi ha una segona volta, de dimensions més reduïdes, que condueix a una fornícula. Podria tractar-se d’alguna boixa per al desaigüe, però no s’ha pogut comprovar. De fet, aquest aljub va ser reformat l’any 1973 (ho indica una inscripció) i és possible que en aquell moment se separessin les dues estructures.

Segons Garcia-Pey, “l’omplien amb l’aigua de la bassa del Jub que queda al davant, per estovar-hi les glans“.

Jub d’aglans del Verdaguer

Publicat el 3 Abril 20123 Abril 2012 by Francesc Roma Casanovas

Al nord de la masia del Verdaguer de Castellcir, a tocar de la casa (41º 46′ 806 – 002º 08′ 211 – 730) i tal com diu Enric Garcia-Pey, es troba un dipòsit on es posaven els aglans. Té una planta aproximadament quadrada, de 5 metres de costat. A la zona sud sembla conservar-se una part de la coberta i a la nord podria haver-hi hagut una entrada d’aigua. Els murs són gruixuts, al votant dels 60 cm i l’altura màxima que se’n conserva és d’1,30 metres.

Aquest antic aljub es va fer servir d’abocador d’escombraries, aspecte que es posa de relleu sobre el lloc. S’ha parlat amb una dona de la masia, que diu que fa vint anys que hi viu, que ha confirmat la utilització com a lloc per guardar-hi aglans per estovar-los.

Tina d'aglans de la Tria

Publicat el 13 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Tina de la Tria — Tina d'aglans de la Tria

Aquesta tina per guardar aglans actualment es troba molt embardissada i força abandonada. Està situada just en el llit del torrent que passa pel costat de la pista que del santuari de l’Ajuda va cap al nord, a tocar de la casa de la Tria (que queda al nord-oest i una mica per sobre).
Es tracta d’una estructura semisoterrada d’uns 3 metres d’ample per uns 7 o 8 de llarg, coberta amb una volta de canó feta amb pedra tosca. Aquesta volta arrenca a mitja alçada, on es recolza a la paret. S’hi entra per la banda oest, tot i que al costat oposat un ensorrament també ha obert la paret.
El fons és ocupat per un espai dividit en dues parts per un mur. La primera actualment és plena d’aigua. La part superior està coberta de vegetació i terra i sobresurt del nivell del sòl.
Es diu que l’aigua possiblement naixia dins d’aquest “pou”. En qualsevol cas, el torrent passa molt a prop i no hi hauria cap problema per tenir tota la que es necessités. També es diu que la divisió interna en dues meitats era per guardar els aglans d’alzina i de roure en llocs diferents.
A la banda dreta de l’entrada, fent cantonada, una pedra porta gravada la data 1716.

Data tina de glans de la tria — Data inscrita en una pedra a la tina de la Tria

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: