A Sant Feliu de Llobregat hi ha l’ermita de la Salut, dita antiguament de la Font de la Salut. Segons la llegenda, hi havia una família molt rica de Sarrià que tenia moltes terres i molts béns, i es deia Través; eren famosos pels seus ramats de cabres, que anaven a pasturar per Sant Feliu.
Era un any molt dolent, les collites no eren bones a causa de la sequera, i hi havia molta fam i pesta.
Un dia, el pastor es va adonar que una de les cabres més petites del ramat no deixava de furgar amb les potes un dels racons del camp on menjaven herba. A més a més, estava agenollada com si estigués fent reverències a algú, no mirava ningú i estava amb el cap cot.
Avisat l’amo del ramat de tant estrany comportament, es va posar a cavar fins que van trobar una imatge de la Mare de Déu.
A partir de llavors, aquesta imatge ha servit per curar les malalties i per assegurar les collites. També donava fertilitat a les dones. Segons la llegenda, l’amo Travé, quan va veure tota la devoció i l’amor a Maria que havia despertat aquesta imatge, va fer donació del camp de pastures on s’havia trobat la imatge i va fer-hi construir un Santuari.
Una mica d’història…
Fins aquí la llegenda, les dades històriques indiquen que l’any 1667, Caterina Grau, propietària de la masia de Guerau de la Gleva, llegava la finca als religiosos servites del Bonsuccés de Barcelona, amb la condició que s’hi edifiqués una ermita sota l’ advocació de la Mare de Déu del Roser.
L’any 1748 la finca es ven, i ja duu el nom de “Font de la Mare de Déu de la Salut”. L’any següent es beneeix la capella.
El 1789, el Sr Joseph Ferrer escriu a Francisco de Zamora que “En dicho término hay una casa que tiene un oratorio con una Virgen de la Salud. tambien hay una fuente bellísima de una agua muy fria y saludable. A dicha ymagen hay grande devoción de los vecinos de Llobregat y de los circunvecinos. Al lunes de Pasqua Florida se selebra la festividad de la Virgen, que la ocurrencia de gente que asiste a visitar la Virgen es un grande número, unos con grande devoción y otros con grandes bayles dansando con grande diverción.”
I la llegenda de la Pedra Blanca…
A prop de l’ermita hi havia una pedra de color blanc que es creia que tenia propietats màgiques. Aquestes propietats derivaven del fet que “la Mare de Déu, en un dels seus viatges per la terra, s’havia aparegut, s’hi havia assegut i hi havia reposat; fins i tot es deia que, si paraves bé l’orella, es podia sentir com parlaven la Mare de Déu o els àngels.”
Per això era habitual que les persones que volien aconseguir algun favor de Maria llencessin palets de riu sobre la pedra: si la pedreta es quedava enganxada (cosa que era molt difícil) volia dir que el desig que s’havia demanat s’acompliria…
La llegenda continua dient que “Una de les demandes més habituals era la dels matrimonis que demanaven de tenir fills, i molts cops els era concedida aquesta gràcia. Ja us podeu imaginar la sorpresa que va tenir una família que tenia molts fills quan de cop i volta, després d’haver fet una visita a l’ermita, la dona –que ja era bastant gran- va quedar-se embarassada, i va tenir no un fill ni dos, sinó tres!. Era una càrrega molt feixuga!. Quan el marit se’n va assabentar, es va enfadar moltíssim, perquè eren tres boques més a alimentar. Enrabiat, va començar a donar cops de mall a la pedra que havia causat aquest miracle i que tants entrebancs li havia causat a ell i a la seva família. I no només va esmicolar la pedra, sinó que es va dedicar a escampar per tota la muntanya i les rodalies de l’ermita els trossos d’aquesta pedra blanca. I diuen que a partir de llavors, van aparèixer per la tota la zona de l’ermita i els seus voltants unes pedretes de colors molt bonics i brillants, i molta gent es dedicava a recollir-les per tal de fer-ne una ofrena a la Mare de Jesús i demanar la seva intercessió o agrair-li els favors que havien rebut.”
Font d’informació: http://www.parroquiasantllorenc.net/ermitasalut/index.html
Patrimoni Existencial 