En les relacions dels confrares de la Móra, on aquests i aquestes s’anoten seguint la masia on viuen, al 1671 apareix l’expressió “Salva gratia”,[1] que aparentment podria voler dir que eren persones que, per alguna raó, no pagaven contribució a la confraria.
De tota manera, aquesta expressió feia referència a un topònim, perquè l’any 1673 apareix aquesta expressió en una llista de comunions i confessions de les cases de la parròquia[2] i el 8 d’octubre de 1674 es va fer un ofici d’enterrament per l’ànima de Joan Regas, “(…) pages habitant lo die de son obit en la Casa de Salva Gratia de la parroquia de St Cypria de la Mora (…) es veritat mori en lo Hospital Gl de la Sta Creu de Barcelona (…)”, però el seu fill li fa celebrar l’ofici a la Móra.[3]
Patrimoni Existencial 