Fer de dida

La primera notícia documental que vàrem tenir d’aquesta activitat la vàrem trobar quan, revisant les partides de defuncions, ens vàrem adonar que a partir de 1856, a la parròquia de la Castanya, començaven a ser molt freqüents els morts incògnits –nens i nenes- procedents de l’Hospital de Barcelona. Després, en la consulta del fons del Brull, vàrem adonar-nos que aquesta era una activitat força més antiga, perquè, sense voler ser exhaustius, en vàrem detectar un cas al 1759, quan en un document s’escriu “Dia 25 de abril de 1759 hes vinguda la dida i se hes concertada a 1 lliura 4 sous lo mes”. En el mateix sentit, el dia 26 d’abril de 1798 s’enterrava a Viladrover un nena d’uns deu mesos, que es deia Francesca i que hi figurava com a expòsit de l’hospital de Vic.
L’evolució del registre de defuncions no deixa cap mena de dubte de què es tractava: el 5 d’agost de 1812, s’enterrava al Brull Josep Roca, un albat d’un any que era fill d’un matrimoni de Vic. L’enterrament va ser pagat pels seus pares tot i haver mort a la casa de la Morera. Està clar que es tracta d’un nen donat a dida, com també ho era aquell nen de dos anys, fill en aquest cas de pares incògnits, que va ser enterrat a la mateixa parròquia el 22 de novembre de 1815 i que la partida de defunció especifica que havia mort a la casa del Bruguer. El cas més clar, però, correspon a un enterrament que va tenir lloc el 19 de juliol de 1818, a Viladrover, on s’enterrà un albat de 14 mesos, “(…) exposit del St Hospital de Vich anomenat Magdalena al qual donava la llet, y cuydava Teresa Roca muller de Ramon Roca bracer de dita Sufragània”. També el 29 d’octubre de 1835, moria a Viladrover un albat expòsit i es deia que era donat a dida a una dona de Centelles.

Fer de dida era una font d’ingressos per a les dones de les parròquies de la nostra zona d’estudi. En aquest sentit, les condicions, com a mínim pel que fa a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, es fixaven per escrit. Una dita recollida en el diccionari Alcover-Moll deia «Si vols tenir bona vida, posa’t a dida; si la vols tenir millor, majordona de rector» (Griera Tr.).

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.