L’any 1652 una malaltia contagiosa acabà amb la vida de la major part de les persones que vivien al Clot. Es tracta d’un brot de pesta bubònica ben documentat en la història de Catalunya. Segons el registre parroquial de defuncions, el 27 de maig de 1652 va morir Antoni Clot i no pogué rebre tots els sagraments per por del “contagi”. L’1 de juny 1652, moria Maria Clot, que va ser enterrada a la tarda, de nou per por del contagi. A partir d’aquí, les morts se succeïren.
El dimecres 5 de juny de 1652, moria Miquel Clot, una albat, i “(…) fonch soterrat en un ca[m]p prop del hort de la Parera de dita casa, o, dejus de una alzina prop lo corral de las vacas de dita casa par devall de la hera per lo temor del contagi (…)”. Tenia uns dos anys i no se li va poder fer ofici. El dia següent moria Pere Joan Clot, un altre albat d’uns cinc anys, a qui tampoc es va fer cap mena d’ofici, fill d’Antoni Llavina i de Maria Clot, tots difunts: “(…) fonch soterrat en un camp prop de la Parera del hort de de (sic) dita casa per lo temor del contagi no foren enterrats los sobradits en lo fossar per eixa causa (…)”. El dia 10 juny 1652, moriria la mossa Magdalena, que s’estava al Clot. Va ser enterrada en un hort a prop del corral de les vaques més proper a la casa, sense cap mena d’ofici per temor del contagi (l’agost de 1654 se li farà un ofici a l’església de la Móra). Dos dies més tard (12 de juny de 1652) moria Jacint Clot, albat de sis o set anys, fill d’Antoni Llavina i de Maria Clot: fou enterrat en un hort de la casa sense rebre cap sagrament “(..) per ser albat per lo temor del contagi, no se li feu ningun offici”. Una altra filla del mateix matrimoni –i germana dels albats anteriors-, Magdalena Clot, moriria el 14 de juny de 1652 amb 14 anys:
“(…) fonch soterrada en una feixa dejus del ort de la Parera de dita casa per lo temor del contagi no rebe ningun sagrament per no aver demanat curat, no se li feu ningun ofici, per causa del temor del contagi ningu gosave entrar en dita casa del Clot.”[1]
[1] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, ABCDH/1.
One thought on “La pesta de 1652 al Clot de la Móra”