Mines de l’Afrau

Vehicle abandonat a l'entrada de la boca 2

Josep M. Mata-Perelló  diu que aquesta zona minera es troba sobre unes mineralitzacions filonianes, de direcció NW-SE, encaixades entre leucogranits. El mineral que s’hi va intentar explotar, sense massa èxit, va ser la fluorita. Es tracta d’un mineral de tons verdosos que aquí no és estrany que es doni en relació amb baritina o quars.
La “mina Gato” va ser el darrer intent de mineria subterrània al Montseny. A partir de 1970 l’empresa “Minas de Baritina S.A.” va iniciar-hi les tasques d’investigació i explotació. Entre 1970 i 1975 es van extreure unes 4.000 tones de mineral, però les explotacions mineres varen finalitzar definitivament l’any 1985.  Malgrat això, el lloc presenta un aspecte que sembla molt més antic.
Tot i que les mines es troben en terme de Tagamanent, la millor manera d’arribar-hi i el punt des d’on es va produir l’explotació va ser el Figaró (Vallcàrquera). A continuació es donen les coordenades de diferents boques de mina visitades:

Boca 1: 41º 44’ 533 – 002º 18’ 183 – 781
Boca 2: 41º 44’ 578 – 002º 18’ 114 – 764
Boca 3: 41º 44’ 617 – 002º 18’ 133 – 798
Boca 4: 41º 44’ 644 – 002º 18’ 072 – 798
Boca 5: 41º 44’ 598 – 002º 18’ 146 – 798
Boca 6: 41º 44’ 654 – 002º 17’ 993 – 799

La darrera és la que rep el nom particular de mina Gato.

Les dues darreres estan comunicades entre elles i pel seu interior hi circulava una línia de vagonetes.
La boca 1 presenta una galeria que s’endinsa cap a l’interior durant uns 8 m. En aquest punt, incideix perpendicularment en una altra galeria que marxa a la nostra dreta i esquerra, en un total de 17 m. Just a sota de la boca hi ha les restes d’un silo per recollir el material.
La boca 2 es troba al costat de la furgoneta de la qual parlarem més endavant, just a tocar d’un fossat per on circulava la línia de vagonetes. Es tracta d’una única galeria serpentejant que s’endinsa uns 25 o 30 metres dins de la muntanya. Té una porta metàl•lica que està mig oberta i està parcialment tapada per un despreniment.
La boca 3 està perduda enmig de la vegetació i al seu davant hi ha una zona plana en la qual segurament es feien maniobres de treball. Segurament la línia de vagonetes arribava fins aquí i és probable que es volgués fer connectar amb la boca número 1. Com que aquesta entrada comunica amb la següent, la descripció es fa tot seguit.
La boca 4 correspon a una galeria d’uns 140 m de recorregut (en línia recta i fent el càlculs a partir de les dades preses pel GPS hi ha uns 98 metres). La galeria s’endinsa serpentejant durant uns 60 metres gairebé al final dels quals es veu un intent de galeria a la nostra dreta que no va més enllà d’un parell de metres.  Passat aquest tram s’arriba a una bifurcació on dues galeries es creuen amb un angle molt tancat. L’explicació es troba arrepenjada a la paret de la galeria de la dreta: aquí hi ha un tram de via fèrria (concretament unes agulles) que indica la connexió de les dues galeries. Per la dreta s’avancen uns 16 metres fins arribar al final.
La galeria de l’esquerra permet fer una tirada de 60 metres més, fins arribar a una bifurcació (16 metres abans hi ha un ensorrament i la mateixa bifurcació està mig tapada per un altre ensorrament). En aquest punt, la galeria de la dreta, després de 15 m ens duen a la boca 3. En canvi, per la dreta, arribem a un final de galeria, també uns 15 m més endavant.
Al peu de la boca 4 hi ha una rampa i un altre silo per recollir el mineral.
El camí que duu a la boca quatre passa pel costat de dues vagonetes abandonades. Es tracta de dues peces de ferro de 80 cm d’ample per 127 cm de llarg (56 cm de profunditat) , a les quals manquen les rodes. Aquestes vagonetes tenien una nansa per on eren empeses i un mecanisme que permetia abocar el seu contingut movent una petita palanca.

Al costat de la boca 2, com ja s’ha dit, hi ha les restes d’una furgoneta que sembla ser força més antiga que les dates d’explotació de la mina. Això i la fesomia que presenta permeten pensar que es tractava d’un lloc per refugi o menjador per als minaires.

La boca 5 presenta un recorregut d’una seixantena de metres, també sinuosos, producte del fet d’anar seguint la beta mineral. En aquesta galeria també s’havia instal•lat una línia de vagonetes. A l’entrada, per la part de fora, hi ha una inscripció feta amb ciment que sembla contenir unes inicials (“EF” o “EA”) i la data de 1973 (escrit 73).

La sisena boca correspon a l’anomenada mina Gato, i és la més gran de totes, amb uns tres-cents metres de recorregut distribuït en dos pisos.

Aquesta boca s’obre en el llit d’un torrent que baixa del turó de Tagamanent. A l’entrada, una estructura de fusta recorda la precarietat d’aquest tipus d’instal•lacions, precarietat que queda patent uns vint metres més endavant, on un ensorrament mig tapa el túnel i permet accedir als dos nivells que, com s’ha dit, presenta la mina.

La galeria superior presenta un recorregut d’uns 80 metres (amb un petit intent que no va enlloc) i cinc pous que connecten amb la galeria inferior. Tot i que podrien representar algun perill, són ben visibles i es poden esquivar. En canvi, el darrer de tots els pous ocupa tot el sòl de la galeria. Una escala metàl•lica permet un precari pas. Després d’això la galeria continua serpentejant una setantena de metres més.

La galeria inferior es bifurca al cap poc. Per la banda esquerra s’avancen uns 25 metres fins arribar al final (hi ha una altra bifurcació que tampoc no va enlloc). En canvi, la galeria de la dreta és molt més llarga (una mica més d’un centenar de metres sinuosos). Tant una com l’altra presenten evidències d’haver-hi hagut una línia de vagonetes.

Cal remarcar que a dues terceres parts del recorregut de la galeria inferior hi ha una porta metàl•lica que tapa l’accés al que se suposa que podria ser una altra galeria (també podria ser un lloc per guardar eines).

A sota d’aquesta boca, enmig del torrent i les bardisses, es troba una cabana que era utilitzada pels miners i dues vagonetes mig colgades per la vegetació. La cabana fa 6 m de llarg per 2.20 m d’ample. L’erosió del torrent ha descalçat aquesta estructura, que pot caure i destrossar-se en qualsevol moment.

Dins de la cabana, feta de fusta, hi ha dues estances. Una fa 4,10 metres i semblaria ser un espai utilitzat de refugi i vestidor. Té una finestra a la banda sud. La segona estança fa 1,90 metres d’ample i sembla que correspondria a un magatzem de material o a un rebost. Té una porta a la banda nord. En una paret, escrit en guix, hi ha la data de 1972

 

Vagonetes a les mines de l'Afrau
Vagonetes a les mines de l'Afrau

Més informació, aquí.

Boca 5: 41º 44’ 598 – 002º 18’ 146 – 798

Boca 6: 41º 44’ 654 – 002º 17’ 993 – 799

La darrera és la que rep el nom particular de mina Gato.

One thought on “Mines de l’Afrau

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.