Es troba a tocar de la carretera C-17, en un lloc de difícil accés (es recomana anar-hi des del Montcau), en el punt 41º 45’ 102 – 002º 15’ 072 – 339.
És un forn molt gran (4,20 m de diàmetre per 5,20 m d’alçada visible) les parets del qual estan molt vidriades, fet que indica una alta temperatura en les cuites i una utilització continuada en el temps. Segurament es tracta d’un forn de tipus industrial semblant als que hi ha una mica més al sud, al Rieral.
La fogaina fa 2,50 m de llarg per 2,00 m d’alçada i 1,20 m d’amplada. Està coberta per una volta de mig punt rebaixat, però fet amb morter.
Al costat de la boca es conserva un espai pla, tancat per dos costats per un alt mur (un d’ells és el mateix mur que conté la boca del forn), amb evidències d’haver estat cobert, si més no parcialment. Se suposa que era un edifici que aixoplugava els treballadors del forn.
Per sobre d’aquest forn es troba una gran pedrera d’on es va extreure el material que es va coure aquí.
No sabem si aquest és el forn de calça al que fa referència Enric Garcia-Pey (1997; 92) quan parla d’en Peret de la Calç, persona que potser treballava amb el seu germà Ramon que “tenia un forn de calç en terme de Tagamanent, vora Fontmolsa, que feia funcionar amb llenya per cremar els rocs dels quals extreia la calç”.
Patrimoni Existencial 