A ponent de la masia de ca n’Oliveres, en el marge del camí que passa pel davant de la casa, s’observen dues boques, actualment tapades per sediments, que podrien correspondre a una teuleria. De fet, bona part dels sediments amb què s’ha omplert són restes de teules i rajols.
El seu estat de conservació és molt precari. El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona en mostra una fotografia (que reproduïm) tot i que la situa en el forn de calç de la Llorença. Resulta força clar que la fotografia no correspon a aquest forn sinó a una teuleria.
La part superior del marge correspon actualment a un camí. Segurament en el moment en què es va obrir aquest camí es varen tapar les restes de la teuleria.
Seguint el camí que duu a Puiggraciós, a un centenar de metres de la teuleria, es troben unes parets de pedra al marge de la dreta que mostren clarament haver tingut diferents obertures posteriorment tapades. Podria ser que es tractés d’altres teuleries i que, per tant, ens trobéssim davant d’una explotació de certa importància o continuada en el temps. Una de les pedres que tapa una d’aquestes obertures està clarament vidriada per efecte de les altes temperatures a què va ser sotmesa, però podria tractar-se d’una peça descontextualitzada.
Patrimoni Existencial 