Les referències consultades diuen que aquesta església data d’inicis del segle XVII i que en va substituir una de romànica del segle XII. Va ser abandonada al 1910, quan les seves funcions varen ser transferides al santuari de Puiggraciós.
És ben sabut que l’església constitueix el centre de la novel·la Els sots feréstecs de Raimon Casellas, publicada al 1901. Casellas i aquesta església varen morir el mateix 1910. Avui, l’edifici amenaça amb ensorrar-se; l’accés està prohibit i tot recorda la imatge que en va trobar mossèn Llatzer -el protagonista de la novel·la-, que tot i ser un personatge de ficció s’inspira en fets reals. Si us interessa el tema, no deixeu de llegir l’estudi introductori que en va fer Jordi Castellanos.
En el mateix sentit, ja fa anys que se sap que la geografia del lloc es correspon de manera força clara amb la que apareix a la novel·la, de manera que alguns dels indrets que apareixen en l’obra també estan en aquest catàleg.
Segur que si mossèn Llatzer obrís els ulls, ni que fos per un instant, tornaria a dir allò que ja fa anys deixà escrit:
“¡Això és la mort! —deia entre si—. ¡Això és la mort que em va voltant per tots cantons! ¡Això és la mort, que em fa babarotes, que s’acosta com si em volgués tocar, però sense arribar-me mai a posar la mà al damunt! Se moren els camps, se moren les cases…, tot se mor menos jo, que, trist, me migro enyorant la pau eterna… Les cases arribaran a caure a engrunes… Mancada de xopluc, vindrà un dia en què la gent dels sots haurà de cercar refugi dins les baumes, esperant la darrera hora… Després tot se convertirà en un fossar immens, en un cementiri sense fites… i jo…, jo encara restaré vivent, com si Déu me designés per a vetllar la son dels morts...”
Patrimoni Existencial 