Can Calamites

Masia situada al sud de can Bernat i a ponent de cal Mestre (41º 44’ 142 – 002º 11’ 034 – 732).

Restes d’un edifici de 12 m x 6 m, amb la porta oberta al sud i de dos pisos. A la planta baixa, a llevant, es conserva la cuina, amb un forn blanc, la pica i una fornícula. Just a l’entrada, a l’espai de ponent, però a la banda nord, hi havia una comuna excavada a la paret i les deposicions anaven a parar directament a la paret nord de la casa.

L’edifici estava cobert amb una teulada a dos vessants amb l’eix perpendicular a la façana principal, orientada al sud. Les cantoneres són poc treballades i els murs, fets de pedra i fang, fan 60 cm de gruix. Les habitacions del primer pis i la façana exterior estan arrebossats.

Al costat de la casa es conserven restes d’un edifici més petit, possiblement una cort, i una bassa a la banda nord-oest.

Aquesta casa no apareix en el mapa de 1790, però sí en una relació de comunions de 1799.[1] Segons Pladevall (2009; 177) al 1794 se li deia Casa d’en Roca, cognom que es conservarà encara al 1854 (Garcia-Pey, 2009; 55).